Via Verda del País dels Càtars

Doncs com que de moment el cos encara no està per gaires alegries i aquest estiu m'he entretingut fent passejades amb la bicicleta, us penjo una activitat que vam fer l'altre dia amb l'Emma i el Sergi a la regió de l'Arièja, just al nord d'Andorra.

La via verda uneix Mirepoix amb Lavelanet. Nosaltres vam començar el recorregut a Mirepoix.

Són 38 km., absolutament plans, que al final potser sí que es fan una mica llargs, més que res per la monotonia del recorregut, que no per la diversitat de paissatges.  

Lògicament, impossible perdre's, per les caractéristiques del circuït, però també per els panells informatius que ens anem trobant en les cruïlles o en els punts que tenen algun interès especial (pobles, castells, molins, etc,...)

En definitiva, una passejada a través d'un entorn molt bucòlic, on les fulles seques dels arbres que cauen al mig del camí ja apunten al final de l'estiu i l'inici de la tardor.

Va, i com que el post és aburridot, us poso el video del single del nou disc del Robert Randoph, que és més divertit:

Cesc.

The Great Glen. Escòcia.

Com que aquest final de juliol ha estat tirant a plujós per aquestes nostres contrades, hem decidit anar a buscar el bon temps cap al nord, concretament cap a Escòcia.

The Great Glen és una falla natural que pràcticament retalla de nord a sud i per la meitat Escòcia, començant per la ciutat costanera d'Inverness i acabant a Fort Wiliam, cap al sud, a unes 130 milles  seguint la línia natural que marquen el Loch Ness, el Loch Oich i el Loch Lochy fins arribar de nou al mar, a Fort Wiliam,  petit poble que serveix de punt de partida per pujar al Ben Nevis.

El recorregut que ells anomenen Great Glen s'acaba allà. Amb bicileta són tres etapes i uns 130 km. de recorregut, amb un desnivell relativament suau, ja que si bé sempre es va vorejant llacs i canals, tot sovint el camí s'enfila per la muntanya. L'asfalt, la pista i els corriols es van combinant, però tots tenen un denominador comú: les midges, uns mosquits petitíssims i molt violents, que per sort, només t'ataquen si t'atures, ja que no et poden seguir encara que només caminis.

De Fort Wiliam nosaltres vam agafar un tren que cap a l'est, travessa tota una zona molt muntanyosa i molt humida, plena d'aiguamolls, i vam baixar a l'estació de Rannoch, que està literalment al cul del món.

Des d'allà, tot per asfalt i pràcticament sempre amb baixada (això sí, moooooolt suau), amb dues etapes i 76 km. més a les cames, ens vam plantar a Pitlochry. A 3 milles de Pitlochry hi ha la destil·leria més petita i també la més pintoresca (diuen) de tot Escòcia, Edradour, autèntic objectiu del viatge.

Sorprenentment, durant tot el viatge la meteo va ser benevolent, potser massa càlida per fer activitat, amb només un dia de que estava núvol i amb boira pixanera, la resta, mig mig i molta calor quan ens tocava el sol de plè. Les bicis, que les vam llogar allà, són hibrides entre muntanya i cicloturisme, ideals pel tipus de camins per on va l'itinerari.

BTT per la Cerdanya. Bellver-Ridolaina

Aquest matí ens hem atrevit a fer una incursió en territori Gaston amb la bicicleta. És una ruta super-fàcil, però bona per fer cames si es disposa de poc temps, ja que el desnivell acumulat és de més de 700 mts. que es fan pràcticament d'una tirada, i l'excursió dura menys de dues hores, sense parar i a ritme.
I el recorregut no té cap secret, es puja per una banda de la Vall de Ridolaina i es baixa per l'altra.

Sortim de Bellver per carretera i pista fins a Nas, que és on trobem la primera rampa forta, i creuem el poble per enfilar la vall que queda a l'esquerra per una pista que va pujant, pujant i pujant, amb petits parèntesis que ens deixaran respirar i recuperar una mica l'alè, fins que arribem a la cota 1.500. 

Seguim sempre la pista principal, i baixem per l'altra vessant, on encara ens quedaran algunes rampes sorpresa, fins a enllaçar amb la pista que surt de Montellà i que puja fins al refugi de Prat d'Aguiló.

La seguim avall, i, poc abans d'arribar al poble, ja per asfalt, trenquem a la dreta i seguim fins a Cal Piltre (Ridolaina). Aquí és on ens hem quedat nosaltres a dinar, però si no tenim ningú que ens pugui venir a buscar, fins a Bellver són 6 km. més seguint la mateixa carretereta.

BTT per l'Anoia. Igualada- Castell de Claramunt - Collbas - Sta.Margarida - Igualada

Aquesta vegada ens hem llevat ben aviat per fer una ruta en btt abans que la calor apretés massa.
És una volta que té una mica de tot, des de trams de pista ampla i ràpida, trialeres difícils, caminets estrets, i fins i tot trams impossibles de fer sobre la bicicleta. Ni de lluny és extrema, però no és una volta senzilla.

Hem sortit del poliesportiu de Vilanova del Camí per anar fins als Castell de Claramunt, passant pel dipòsit, sempre per pista.

Del Castell tornem cap al dipòsit aquest cop però per la carena, seguint un PR  estret que en més d'una ocasió ens farà baixar de la bicicleta.

Un cop de nou al dipòsit, cap a Collbas per la pista "de sempre", que és el GR 7.2,  fins a Sta. Margarida de Montbui, per unes trialeres no molt difícils, i sí molt disfrutones i entretingudes.

Un cop al poble, novament per pistes amples i bastant planes, arribarem a Igualada, i pel passeig de parc fluvial, cap al punt de sortida.

Una vintena de quilòmetres i un parell d'horetes anant per feina.

Btt per l'Anoia. Igualada - Sant Martí de Tous

L'itinerari que he fet avui es divideix clarament en dues parts. La primera és anar d'Igualada fins al poble de Tous, i la segons, fer una volta pels voltants d'aquest poble.

Durant aquest primer tram es deixa La Tossa de Montbui  a la nostra esquerra, i anem passant per diverses masies més o menys grans, Can Prim, Cal Nieló, i alguns més, fins que arribem al Coll Vic, i ja tot baixa fins a Tous.

A Tous m'esperava el Sergi, que, ni ahir va pujar a la Tossa Plana de Lles, ni avui ja havia fet quasi 400mts. de desnivell. És a dir, fresc, i amb ganes de mostrar-me la seva ruta d'entrenament habitual.

O sigui que, després d'un petit avituallament, sortim de Tous direcció la Muntanya de la Perera, fins a la carena, que seguim cap al sud paral·lela a la de la Tossa de Montbui.

                          

La veritat és que el paissatge no varia massa: boscos de pins alternats amb prats i masies, destacant Ca l'Amigó, la Torre de l'Aubareda i Cal Menjapalla.

Fem via encara direcció l'Ermita de la Mare de Déu de la Roqueta, però ja no hi arribem, perquè hi ha gana i jo ja no puc dir ni fava.

                          

Per sort, després de dinar, em tornen cap a casa en cotxe,....

El mapa i el track.

BTT per l'Anoia. Igualada - Sant Pau de la Guàrdia - Igualada

Tornem a buscar alguna ruta circular, per no haver de tocar el cotxe, aquest cop per visitar la zona est de la comarca. Són uns 30 km. amb un desnivell acumulat de 650 mts.

La pujada cap a Sant Pau, així que sortim de la Conca, la fem per una zona  de bosc frondós,  bàsicament de pins, que no deixem fins a trobar el plà, tocant al Bages on, a part de masies escampades per aquí i per allà, hi ha vegetació diversa, jove, recuperant-se de no sé quin incendi.

Un cop passada l'urbanització de Montserrat Park, que sembla més aviat una gossera, el paissatge torna a millorar, i baixem cap a Castellolí per un bosc que combina el pi amb l'alzina.
Poc abans d'arribar a Castellolí hi ha el desviament per anar cap a La Pobla de Claramunt. Suposo que el camí deu ser més bonic que el recorregut que hem fet nosaltres, que no val la pena, ja que va tota l'estona per carreteres asfaltades paral·leles a l'autovia.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=260722

Aprofito aquest post per recomanar-vos el que ha fet avui mateix Té la mà Maria.

BTT per l'Anoia. Igualada - Espelt - Jorba - Ca l'Estruch - Igualada

Un altre cop sobre la bici, aquest cop fem a l'inrevés una altra proposta del wikiloc, que per cert, és tot un descobriment.

Crec que, encara que hagi estat per casualitat, fer-la en sentit contrari al que marca la ruta, és més encertat, ja que la primera part, la que va d'Igualada a Jorba, pel meu gust no és tant bonica com la segona. A més, pots agafar forces amb una pasta al forn de Jorba per afrontar la forta pujada que ve a continuació.

Cesc.

BTT per l'Anoia. Puig Aguilera

Com diuen a Espanya, "al mal tiempo buena cara". I és que avui tocava esquiar, però resulta que a les 6 del matí a Igualada estava nevant, i com que ni tenim cadenes pel cotxe, ni marge de temps per arriscar-nos a res, hem hagut de fer un canvi de plans ràpid i improvisat:

Cesc.