Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ports de Besseit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ports de Besseit. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de novembre del 2011

Excursions pels Ports de Beseit.

El massís dels Ports és la hòstia!!! Directament, sense preàmbuls ni matisos, és simplement un dels llocs més bonics que tenim a l'abast sense haver d'agafar avions ni necessitar una setmana per arribar-hi.
Forma part d'aquestes muntanyes i parets que tothom sap que estan allà, cap al sud, que són molt "guapos", però que poca gent s'hi arriba, i suposo que és gràcies a això que es conserven en un admirable "estat salvatge" si ho comparem amb altres indrets molt més propers a les grans urbs.
Aquesta vegada no hi hem escalat, tot i que la idea era fer-ho, però un despiste inoportú ha fet que ens dediquéssim a caminar, escollint per a això un parell de propostes que surten al Vèrtex especial El Port de l'any 1999.




La primera excursió va ser la carena de la Ballestera, tot i que un excés d'improvisació a l'hora de planificar la sortida, i potser també de pintura a les pedres (és una plaga a tot arreu) va fer que a mitja carena enfiléssim el camí de baixada de la roca Dreta de les Valls, retallant l'excursió per la meitat. Però bé, fins on la vam fer, cap objecció, el camí va seguint tota l'estona la carena oferint-nos unes vistes, sobretot cap a l'est, espectaculars.




I si la primera caminada ens va deixar un bon regust de boca, la segona va ser la bomba. Si alguna vegada heu fet 2 hores de cotxe per escalar a les Moles, i creieu que ha valgut la pena, aquesta excursió tampoc no uns decebrà. Es tracta de la que en el Vèrtex titulen com El Parrissal, laberint d'agulles.  
Al principi farem l'excursió mirant endavant i avall, ja que el camí va saltant tot sovint de pedra en pedra, quan no hi ha passarel·les, per sortejar l'aigua del Matarranya. Més tard, el camí ja és més còmode, i seguirem mirant endavant, però també amunt, ja que entre les copes dels arbres s'intueixen tot un seguit d'agulles, roques i pinacles amb unes formes d'allò més capricioses.



Un cop travessades les gúbies del Parrissal, el camí s'enfila cap a la dreta, primer seguint marques dels Estels del Sud, i més tard fites fins al cim de les Moletes d'Arany. Cal dir que a partir d'aquí potser no és una excursió per fer-la amb nens ja que hi ha trossos de ferrades i també trams de grimpades on no s'hi val caure, i fins i tot per adults aguerridos montañeros fer alguns trams de baixada en cas de retirada podria ser un problema.





Cesc.

dimarts, 22 de juny del 2010

Ports de Besseit. Sam Belluga.

Novament acompanyat només del Soloist i, en aquest cas de les cabres, he anat a fer una via cap als Ports. Que guapo que és escalar aquí !!! A més a més, sol com un mussol, i amb un sol ja bastant potent al migdia, he fet el primer bany de la temporada en una de les moltes basses que hi ha a peu de paret.


He escollit la Sam Belluga per la lògica aplastant del diedre que la caracteritza, crec que tothom (escaladors) que han recorregut els estrets a peu, s'hi han fixat alguna vegada.


La via és bona, poc equipada, i la roca és bona excepte l'inici del diedre, un tant trencada.  Aquest llarg  és de molt el més difícil de la via, i hi he gastat quasi tot el joc de fisurers mitjans. Tant el primer com el   de sortida (jo els he empalmat els dos últims), tot i ser més exposats, no són gens complicats si anem buscant sempre la línia més fàcil.


Material: Joc de fisurers i joc de friends, des de l'alien verd fins el camalot blau. Penso que si porteu el camalot verd repetit, i no aneu molt sobrats, també el posareu. Ressenya a ressenya.net






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...