Doncs això, cansat de King lines, Sharp end's, Dossages.... i una llarga llista de videos que serveiexen d'aparador per transmetre a l'espectador proeses a l'abast d'uns quants privilegiats, que en realitat no fan una altre cosa que vendre'ns marques i tedències des de fontainebleau als isolats penyasegats de la costa sud mallorquina, passant per alguna illa del mar Egeu i els big walls californians... he decidit donar veu a un DOCUMENTAL amb majúscules, d'escalada amb un fil argumental molt més elaborats que els mencionats, l'objectiu del qual no és vendre una marca o demostrar la fortalesa d'un escalador capaç d'aguantar-se d'un sol dit en vies molt desplomades que, per altre banda, li escurçaran la seva vida esportiva....
Res d'això! abans d'ahir vaig anar a veure les pelis guanyadores del festival de Torelló de l'any passat. No sé massa be si la darrera edició estava mancada d'unes propostes realment serioses o el tribunal era ple de neòfits fàcilment intimidables amb qualsevol proesa esportiva. El cas és que vaig aguantar més d'una hora veiem dues pel·lícules plenes d'egocentrisme i d'una manca de creativitat només palpable per aquells que ja portem uns anys en això de la muntanya... la primera (Tuzgle) més propícia com a record pels colegues d'un viatge d'escalada que no pas per un FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE MUNTANYA!!! La segona, The Asgard Project, va caure en el fàcil joc de relatar fil parranda una ascensió a un big wall fred i remot: (camp 1: ui que difícil i perillos que és això que hem fet... ; camp 2: quin fred que fa, vull tornar a casa...; camp3: l'artificial és molt extrem, no em sento els dits...). De fet l'inici del film era molt més interessant que la part central de la peli, en la que relaten l'ascesió al la cara N de la muntanya. En fi torbo que l'argument era poc elaborat per la magnitut de l'activitat. Molt bones imatges, si, però ensenyaven massa i explicaven poc.
Per sort hi ha gent que ha entés aquest esport com una manera més de viure. Tant és així que aquestes persones han dirigit l'esforç que suposa fer una filmació d'aquest estil, encarat a un objectiu social: el reconeixement de la dona a l'escalada i la seva evolució.
Així és. En el DOCUMENTAL "Encordades", de Gerard Montero, que podrem veure d'aqui uns mesos, sembla que trobarem un argument molt sòlid, amb unes imatges ben treballades, tant en composició com en els jocs de lents, desenfocaments....aquí no veureu 9a's a tort i dret, ni caigudes a l'aigua des d'una megavia a 22m de la superfície marina...res d'això! només noies normals que van trencar les barreres que, per ser dones, tenien en aquest hambit: el de l'escalada.
Enhorabona Gerard, gràcies per fer-nos pensar mentre veiem algú que està escalant!!!
Aquí us deixo un tastet!
ENCORDADES
kalamontse
