CABARET GALÀCTIC EN OBRES, VILANOVA DE MEIÀ

CABARET GALÀCTIC, J.Sisa

Al mundillo de l'escalada hi ha autèntics especialistes en fer "primeres", és a dir a ser els primers en repetir una via per la que encara no ha pujat ningú a banda dels seus autors. Aquest diumenge de tardor vaig tornar, per tercera vegada en 10 dies, a un dels santuaris de la verticalitat: Vilanova de Meià.

Jortx l'incombustible, al bonic tercer llarg

En aquest cas no era fer una "primera" el que em feia tornar a la Roca dels arcs, ans al contrari: anava a fer una última... això mateix. No és que la via o la paret estigués a punt de desapareixer per l'impacte d'un astre, res d'això. Volia fer la darrera ascensió amb burils (assegurances antigues) de la Cabaret Galàctic, una via oberta fa prop de 30 anys per un conglomerat d'escaladors manresans (principalment) que sobrepassa, en nombre, els que diu la guia d'escalades de Vilanova... i és que personalment, tenia ganes de provar aquesta via, que em va fer baixar ara fa uns anys, en les mateixes condicions en que la vaig intentar aleshores.


Quan parlo de la darrera ascensió amb les assegurances antigues ho dic perque un dels companys taladro en ma, va dedicar-se a reequipar un bonic itinerari al que li calia un rentat de cara. La peculiar forma d'obrir aquesta via recorda a la tuneladora de la línia 9... consistia en dividir l'equip en dos: uns obrien per baix i els altres es despenjaven des del cim intuint l'itinerari més lógic per trobar-se a mitja paret amb la resta de components. Dels escaladors que hi van participar n'hi ha d'inactius, d'actius i d'hiperactius, com és el cas del Tati que amb la seva paciència i acurada forma de treballar a la roca, era qui s'encarragava de treure els antics burils, tapar minuciosament els foradets i col·locar els parabolts de la millor manera per facilitar l'escalada en lliure.

El mestre Tati durant els treballs d'artesania

AL LLORO, DONCS EL REEQUIPAMENT ENCARA NO ESTÀ ACABAT!!!


Encara queden un o dos dies de feina per acabar de retirar tots el burils i col·locar algun altre parabolt... ah! el sisé llarg s'ha redreçat (conservant l'itinerari antic pels romàntics), de manera que ha quedat un preciós mur desplomat que no passa del V+ de 40m o be uns 70 si s'arriba a la feixa.

Sortint a la penúltima feixa

Així que res, pels que hi aneu que no us extranyi veure forats sense parabolts al costat d'un buril, doncs els vam acabar, o reunions amb 2 parabolts i 5 burils... tot es farà. La via quedarà i de fet encara està, com sempre: amb un equipament que no és comparable a les seves veïnes Musical Express, Sr. de los Bordillos... però tampoc a El placer del gesto... Caldran unes 12-14 cintes, algunes de llargues i els alliens (si som uns "lolos" son prescindibles i amb 10 cintes ja farem).

topo aprox, no exenta d'algun fallo...

"El cabaret galàctic ja és obert
Els paralítics hi aprendran claqué
La masovera enganya els inoncents
Cambrers romàntics cremen els diners"
                                       
                                       J. Sisa

Ascensió el 13-11-2011 per en Jortx, Tati i Riki

CRUEL PASIÓN, ROCA DELS ARCS, VILANOVA DE MEIÀ

Una via a la Roca dels Arcs, el seu nom "Lidia". Oberta el mes de setembre de l'any 82 va ser la primera via oberta en solitari a una paret amb moltissim espai i línies esperant que algú s'hi fixés en elles...

L'altre dia abans d'anar a fer la Cruel Pasión vaig fer una ullada a les dates d'obertura d'una i altre via. Vaig flipar com, amb tot el que hi havia per explorar a la paret, Wenceslao i companyia es despengesin des de la feixa del cim per equipar una via que trepitjava i es creuava més d'una vegada amb la seva predecesora, la "Lídia".

El mar de nuvols que ens havia de fer de matalàs, ens va acabar engollint!

A banda de la notable manca de creativitat i de l'estil mediocre que es va fer servir per obrir la "Cruel Pasión", cal dir que la via en general no està malament, sense ser cap meravella. Sincerament, després de fer la setmana passada l'atrevida "El Placer del gesto", amb un equipament auster i un traçat i roca molt bons, aquesta segona via no m'ha sorprés ni en l'equipament (n'hi ha més, tot i que en pitjor estat -burils-), ni pel traçat amb un primer llarg molt contundent i obligat pel bell mig d'una placa amb espits (6 en 30m...) on cal donar la talla tant en alçada, com en grau...

Seqüència arribant a la R-2 després d'empalmar L-1. S'observa la corda ben tensadeta i una bona inflada de braços...

Un segon llarg no tant obligat amb una part comuna amb la Lídia, tercer bonic o cal portat un rivet hanger o tascó petit per escanyar un cap de buril al pas clau del llarg (les xapes recuperables no entren...). Quart llarg amb inici tétric i brut, tot i que després tampoc es tant xungo com sembla a primera vista i amb els burils del sostre que tampoc costen tant de veure com diu la ressenya i, en tot cas, aquest desplom té canto típic de la regió i un bon rocam. Cinqué i sisé llargs molt bonics amb una roca exel·lent i una dificultat més moderada.

Penúltim llarg, 45m per fruir entre boires!

En definitiva, una via de les "rares" que em faltava a la col·lecció i on molta portar 12 cintes llargues, alliens i quelcom per escanyar un cap de buril (repeteixo, no valen les plaquetes!!!).
Deixo una ressenya, poder la més bona, que he trobat d'aquesta via.

ressenya Cruel Pasión, Roca dels Arcs (del Xavier Vilella???)

Ascensió per Joan Ninot i Riki en un dia de boira

Riki

El placer del gesto, Vilanova de Meià

Feia més d'un any que no visitava aquesta magnifica pared de la Noguera. Al vespre, amb les possibilitats d'enganyar a algú per anar-hi gairebé esgotades, vaig fer un darrer intent amb el Guillem Barrios, tants anys que ens coneixem i encara no haviem escalat junts!!!

- Què vols fer?
- El placer del gesto!
- És molt xunga?
- No passa de 6b...jijijiji...

Com mola retrobar-se amb Vilanova quan fa temps que no la visites!!! La llum que acostuma a omplir d'energia aquest racó de la comarca assetjat per la boira, et fa venir unes ganes boges d'enfilar-se pels seus asoleiats murs.

Oberta per l'Armand Ballart i el Xavier Culell l'any 1984, donant tota una lliçó del que és obrir una via amb elegància, per sota i en lliure, "El Placer del gesto" encara és una ruta que transmet respecte a la bonica muralla de la Roca dels Arcs, d'aquelles on cal navegar en escalada lliure pel terreny més amable i amb una bona dosi d'intuició per poder trobar les poquíssimes assegurances que hi ha en tot l'itinerari.

L-2 amb un desplom final de blok

Si be l'escalada no és fàcil cal dir però que tampoc és massa difícil amb unes sortides de 6a/b a navegar sempre per un bon rocam de presses generoses amb una verticalitat que afegirà ambient a l'ascensió quan mirem avall i veiem l'estona que portem sense xapar res!

darreres dificultats abans d'arribar a la R-3

En definitiva, igual que d'altres del seu estil, com l'aresta Arcarons dels plecs del llibre, una via que per mítica he trigat temps a anar a fer i que, sense decebrem, ha resultat ser menys difícil del que em pensava. Ah, he trigat  més temps en trobar l'itinerari en alguns trams que no pas en escalar-lo!!!

Sense ungles... Guillem Barrios i Riki

Les proteccions que trobarem (spits en la seva majoria, alguns amb xapa d'alumini...) estan molt ben conservades:
- 3 xapes i un clau al L-1
- 3 spits al L-2
- 3 spits al L-3
- 3 spits al L-4
- 2 spits al L-5

porteu alliens, repetir el semàfor mola moooolt i poder algun tasconillo i 10-12 cintes per pensar que la podrem cosir, que sempre dona moral!

El més difícil és el tercer llarg, però al lloro peque als dos darrers llargs no ens passejarem (per a mi 5+/6a, res de IVº)!!!

disfruteu-la!

kalamontse