Feia sis anys que no visitava la paret d'Arago, l'ultima via que vaig fer va ser la CADE, i aleshores ni se'm passava pel cap escalar les plaques de la totxaires, que em mirava de reüll amb curiositat, per tot el que es deia d'aquesta via, i amb por molta por....però el temps passa i no se si es per que evolucionem com a escaladors,en el meu cas no ho tinc massa clar.... o potser per que el llinda de la por cada vegada es mes amunt i anem a buscar aquelles sensacions que potser ja no trobem en algunes vies, el cas es que ahir ens vam ficar en aquesta mítica i reputada via amb en Paco.
Matinem i a les set del mati comencem a caminar, no fa fred i això ens preocupa, però al arribar al pantà un aire fred ens dona la benvinguda, ja estem una mica mes tranquils.
A dos quarts de nou esta tot apunt i comencem un viatge llarg, difícil, a estones exposat i compromès, amb llargs que un cop començats no et permeten fer marxa enrrera, on has d'escalar serè i tranquil i on una patinada es pot pagar cara!!!!!!
El dia no pot començar pitjor per mi, al segon llarg de la CADE patino entrant a la reunió, volada considerable per acabar picant a la repisa i d'aqui d'esquenes avall, sense consequencies fisiques, per sort, però algunes seqüeles psicològiques i un pitó arrancat....merda ara em toca tornar a fer el passet i sense el pitó.....els dubtes apareixen i els nervis amb ells, per si no en estigues prou, em queda tota la Totxaires per davant i ja me rebolcat al segon llarg de la CADE!!!!!! un cop asserenat, continuem amb la feina que no podem perdre mes temps!!!!!
Arribem a la repisa i fa un fred de collons, amb un aire que surt del congost que gela les ideas, aquí ja comença el bacallà, l'ultim llarg comú amb la CADE, el 6c de placa, juer amb el 6c, ens fa passar el fred de cop...jeje.
El primer llarg de la Totxaires, crec que vaig flanquejar massa a l'esquerra desprès de l'entosta, per anar a buscar una placa de roca exel.lent de gotes d'aigua i recte amunt fins una sabina molt grossa, d'aqui nomes vaig haver de flanquejar a dretes per una vira amb molt canto fins a la reunió.
El llarg de 7c va ser un Ae per nosaltres, amb algunes apretades per arribar als espits....i el següent llarg, potser per que em va tocar de primer, va ser per mi el mes exposat, despres d'un diedre toca flanqueig a dretes per placa, uns cinc o sis metres de 6b, que a mi em va semblar mes....per anar a buscar un altre diedre, no pots protegir res fins que no t'aixeques un parell de metres al diedre, la ostia en cas de fallar es considerable, per mi el llarg mes expo de la via.
El següent llarg es una maravella, que posa a prova el sentit de l'orientacio i l'habilitat de posar asseguransses en placa, amb una roca espesctacular!!!!!
Arribats a aquest punt el meu cap ja funciona a tope, però comença a bullir una mica en alguns moments....les coses van be, no ens em perdut i ja em fet els dos llargs mes compromesos de la via, ara toca un llarg molt guapo de roca exel.lent i amb un passet fi entrant a la reunió, que es protegeix molt be, monto reunió i quan aixeco el cap veig una fissura al.lucinant, el llarg es molt guapo, però collons amb els 6c, s'ha d'escalar i apretar!!!!!
Ara ja nomes ens queda un llarg i ja empalmen amb la sortida de la CADE, es una travessia molt curiosa, et despenges de la reunió ajudat d'un tros de cordino i fas una mica de pèndul a l'esquerra per agafar canto, i d'aqui flanqueig finet que es deixa protegir, al final hi ha un clau que va acompanyat d'un pas cabró,i engaltes el diedre fins a la reunió, els dos parabolts em donen la benvinguda i m'anuncien el final de la Totxaires, ara nomes ens queden tres llargs per fer cim!!!!!!
El Paco al flanqueig del setè llarg, 6b expo!!!
Començant el vuitè llarg, 6b.
Arribant a la novena reunió, 6b+.
Molt contents al cim del Montsec d'Estall!!!!!!
En resum podria dir que es una molt bona via, sobre roca espectacular quasi sempre, però on cal anar segur d'on et fiques i amb moltes ganes!!!!!! mentre escric el post les cames encara em fan mal de la caminada de tornada i recordant alguns llargs encara em suen les mans, però ja no em bull el cap jejejeje!!!!!
Vam passar una mica de calor a les hores centrals del dia, però cap drama, i vam trigar tretze hores de cotxe
a cotxe.
Una bona ressenya la podeu trobar
aqui.
Roger.
...el rastre que deixem en una paret indica la nostra inadaptació a aquest medi. ( Josep M. Alsina ).
