Malauradament, això ha sigut el que ens ha passat a nosaltres, que hem arribat a Rjukan amb temperatures positives tant de dia com de nit, plovent, i amb gairebé totes les cascades sense formar.
El primer dia, d'exploració, hem anat recorrent tots els sectors i comprovant sobre el terreny allò que més tard ens confirmarien al poble: ha estat la tardor més càlida i seca dels darrers 150 anys. Una a una, anàvem veient totes les cascades que teniem a la llista i que enguany NO les podriem escalar si no era en dry-tooling sota la dutxa.
Malgrat tot, les possibilitats de Rjukan són nombroses, i el fet d'anar amb repetidors ens ha facilitat la feina, i al final del dia obrim la traça fins gairebé el peu de les que sí que es podràn escalar si no fa vent: Gaustac.
Dia 2: Top-ropes a Krokan. Amb la caloreta que fa no ens atrevim a fer gran cosa des de baix, i per sort, trobem una canaleta senzilla per accedir a la part alta d'una de les cascades i fer quatre o cinc línies que ja van prou bé per obrir la temporada i "trencar el gel" (mai millor dit).
Dia 3: Obrim traça novament per veure de més a prop el sector de Rjukan Center, que des del supermercat, ens ha semblat que potser, amb sort, podrem trobar alguna línia que ens permeti enfilar-nos una mica. Total, l'aproximació és una mica més d'un quart d'hora i tampoc tenim gaires alternatives. Però no, quan arribem a peu de paret ens adonem que està molt pitjor del que semblava, girem cua, i de nou cap a Krokan, a exprimir una miqueta més el sector buscant vairants que ahir no haguéssim escalat. No perdem l'esperança, s'anuncia una baixada inminent de les temperatures.
Dia 4: El sector Krokan ja no dóna per més, i aprofitem el dia per anar a esquiar, cosa que també estava prevista. A més a més, avui és dissabte (més gent), i és el dia més fred, -11º al matí, al migdia -8º. Il·lusos i amb un excés d'eufòria, pensem que ja tot torna a la normalitat, però amb una certa estupefacció, al vespre veiem com el termòmetre ha anat pujant i ja només està a -4º
Dia 5: Ens llevem rondant els 0º, i tothom menys el qui escriu, que esquiant es va fer un esquinç al turmell i necessita repòs, han llogat raquetes per fer l'aproximació fins al sector de Gaustac, que juntament amb el de Krokan, són lo milloret que hi ha a la vall.
Dia 6: +2º a les 9 del matí, però sense perdre l'esperança, obrim traça, novament, fins a una cascada situada a Rjukan Center, per comprovar, novament, que de lluny sembla molt més ben formada del que realment és quan la veiem d'aprop. Alternatives? El "nostre" mur particular a Krokan, a fer les mil-i-una variants de la mateixa cascada de cada dia.... "sort" que avui és el darrer dia...
Dia 7: L'Enric i l'Hugo encara s'han llevat d'hora per fer quatre remades al circuit de fons de l'estació, però la resta de l'expedició hem fet el mandra, hem recollit els trastos, i així que els dos fanàtics han tornat, tots cap a Oslo a passar la tarda.
Conclusió: Hem rigut molt més que escalat, les caixeres del Kiwi bé valen una vista diària, i segur que tot format Rjukan és brutal, però això del gel cada dia pinta més magre.
Cesc.
