Montral està de moda.

Doncs sí, Montral està de moda. Avui érem 6, contant el xofer que ens ha dut amb la limousine fins al camp de futbol. Primer havíem dit d'anar a Àger, però no perquè hi plou. Pla B, la Pauta, però tampoc perquè també potser hi plou. Plà C, Montserrat, tampoc perquè ja hi anem massa. Pla D, pujar al Ripollès, i allà decidiriem. Tampoc perquè està lluny. Pla E, Prades, i aleshores hem començat descartant Montsant - perquè no és Prades -, Siurana - massa guiris -, Arbolí - fa venir pipí -, i finalment algú ha proposat Montral, i tots hem fet un OOOOOOH! Com no hi havíem pensat abans!!!

I arribem al pàrquing, després del cafè, i la sorpresa ha estat trobar-nos la marabunta d'escaladors cap a les parets. Dotzenes i dotzenes d'escaladors i escaladores ocupant tots els sectors i totes les víes. Però com que nosaltres som bons, les víes difícils estaràn lliures, hem pensat, però no, no ha estat així, fins i tot les víes de més de V+ estàven ocupades.

De manera que, fent un canvi de plans d'última hora, i aprofitant el solet que hi feia, ens hem tirat al riu, hi em cantat, i hem fet rebotar les pedretes planes sobre l'aigua:

Aquí us deixem unes fotos de la setmana que ve, que hi tornarem, a veure si tenim més sort i no hi ha tanta gent:

Grimpacòdols.

Escalada esportiva. Gelida.

Que Catalunya és un lloc privilegiat per escalar ja ho sabíem, tenim pràcticament de tot, per a tothom, i per tot l'any. I avui aquesta afirmació s'ha fet real un cop més, m'explico: el dia s'ha llevat fred i tapat a Igualada, un dia d'aquells que no et passa pel cap anar a tibar de regletes massa petites, i tampoc agafar cantos grans on tota la mà tingui contacte amb la roca. És a dir, no et passa pel cap anar a escalar. Però el cas és que fiant-nos de les previsions de la meteo del dia anterior, avui havia de fer sol, i ja havíem quedat al bar amb els companys. Però ja dic, jo he sortit de casa pensant que me n'anava a esmorzar i tornava,...

Arribant al bar, el Llop (súperfanàtic, sembla un pare recent amb un dia de permís) ja hi era, el Sergi ha arribat poc després, i el darrer ha estat el Pol, que després de fer bulder durant tres hores ahir a la tarda al rocòdrom, avui encara tenia forces per tibar,... com dèiem, feia fred i feia mandra sortir del bar, però el Llop ens ha estirat a tots i hem decidit finalment anar a Gelida - ja veureu ja, allà segur que escalarem amb samarreta, ha dit -. A fora, el termòmetre de la furgo estava a 3ºc.

I arribats al pàrquing, efectivament, samarreta. Samarreta tèrmica interior a sota d'un forrillo, d'un xaleco i d'una jaqueta de plumes,...temperatura de 2,5ºc. i cel tapat (perquè coi no es posa a nevar i tornem al bar ?!!!). Però no. S'ha d'escalar, i s'ha de tibar, i si no, que li preguntin al Llop, que per escalfar m'ha muntat un 6c - em sembla que m'he equivocat de company de cordada -. Però ha anat passant l'estona i el miracle s'ha produit, encara no sé com, hem pogut escalar en condicions més o menys decents, amb un ressol moooooolt tímid que ens animava (almenys a mi) a fer-ne encara una altra (el Llop no necessitava aquest ressol, ell seguia escalant i encadenant com si res).

Jo només he escalat a la zona dreta i centre, i sobretot, a les vies del centre, no he pogut deixar d'imaginar com seria de guapo si enlloc de les vies estar unes al costat de les altres, estiguéssin unes a sobre de les altres,...

Les ressenyes les he tret d'aquí. Merci Pietro.

Cesc.

Escalada esportiva. La Pauta i El Gerro.

Aprofito avui que descanso per penjar les ressenyes dels dos llocs on hem pogut escalar aquesta setmana. Ha sigut tot freeki, de moment, però són dos indrets que bé valen una visita.

El dilluns vam estar escalant a La Pauta.

Normalment conduir tanta estona per després no aixecar-te més de 25 metres no ho faig gaire sovint, però aquesta escola el que té de bo és que un cap acabes l'activitat, pots continuar criticant la resta del "mundillo" prenent una copa de vi al forn d'Artesa.

I ahir, vam estar al Gerro, al vessant sud de Montserrat. La ressenya l'he treta d'aquí.

La paret és més desplomada del que sembla quan te la mires des del camí, i el tipus l'escalada fa honor al nom del bloc. Contràriament al que sembla des de peu de via, són escalades de continuïtat, exceptuant el 7b i el 6c de més a la dreta, que tenen passos on s'ha d'apretar les dents de debò. No descobreixo res, és molt evident.

L'única cosa que realment va tallar el rotllo va ser les restes de paper de vàter que algú/alguna escalador/a va deixar sota una pedra ben bé a peu de via. Collons ! No costa tant posar-ho dins d'una bossa de plàstic i llençar-ho al contenidor, no ?