Una altra vegada, cada cop que visito aquest
indret me'n sento més atret, i poder-hi escalar és un luxe sempre gratificant
per a tots els sentits. Des del punt de vista històric també amaga moltes curiositats.
Una d'elles és la de l'últim maqui català, en Ramon Vila Capdevila, conegut com
el Caracremada o Peus Llargs,
que durant el
franquisme es va haver de refugiar al mas la Plana, situat un centenar de
metres torrent avall del peu de la paret, perquè era perseguit per la guàrdia
civil. El mateix Caracremada, en una
de les seves persecucions, enginyosament es va arrencar les soles de les
sabates per després tornar-se-les enganxar al revés i així els qui el
perseguien es pensaven que anava en direcció contrària. Aquest maqui va néixer
al proper poble abandonat de Peguera, l'etimologia
del qual prové de resina (“pega”), ja
que aquesta s’extreia dels boscos de pi roig de la mateixa vall i s’utilitzava
per unir les fustes dels vaixells en temps de plena esplendor comercial de Catalunya
pel Mediterrani als (s.XIII i XIV).
Fet una mica de context històric, anem al gra.
La via que vam escalar va ser la Xibalbà, i el company, l’Aniol Garcia. Via
molt maca i molt recomanable. El segon llarg ens va semblar 6b+/6c, el tercer
no ens va sortir en lliure, però de 2n i mirant-ho bé els passos sí que van
anar sortint i és molt guapo, això sí, sempre per l’esquerra de les “xapes”, és
poc intuïtiu, potser 7a/7b?, excel·lent. En el quart llarg les dificultats es
concentren en un desplomet de 6a+/6b i el cinquè té excursions i és de navegar
més, 6b+. Aquests dos són molt macos també. Els Aes que queden tenen un bon
pati i unes sortidetes amb lliure prou interessants. Tot plegat en surt una via
molt completa i de gran qualitat. Pel que fa al material, vam utilitzar friends
mitjans, algun tascó i una o dues plaquetes recuperables.
Foto i ressenya de la via a http://joanjover.cat/ressenyes/?cat=40
Nota: no sé si esteu al corrent (ara
ja sí, vegeu el post anterior) de l’”Eurovegas” berguedà (salvant les distàncies) que volen fer en aquesta zona, els terrenys
de la qual són propietat d’un xeic àrab íntim amic del també xeic criador de falcons
de Canalda. Es tracta d’un complex turístic de grans dimensions que suposaria
la destrucció d’aquest paratge tant insòlit. A! Es veu que també hi està ficat
un tal Vicenç Muñoz, membre de la junta directiva del Centre Excursionista de
Montserrat...Per a més informació: http://salvempeguera.blogspot.com.es/
Kiku
