dimecres, 30 de desembre del 2009

Montral està de moda.


Doncs sí, Montral està de moda. Avui érem 6, contant el xofer que ens ha dut amb la limousine fins al camp de futbol. Primer havíem dit d'anar a Àger, però no perquè hi plou. Pla B, la Pauta, però tampoc perquè també potser hi plou. Plà C, Montserrat, tampoc perquè ja hi anem massa. Pla D, pujar al Ripollès, i allà decidiriem. Tampoc perquè està lluny. Pla E, Prades, i aleshores hem començat descartant Montsant - perquè no és Prades -, Siurana - massa guiris -, Arbolí - fa venir pipí -, i finalment algú ha proposat Montral, i tots hem fet un OOOOOOH! Com no hi havíem pensat abans!!!
I arribem al pàrquing, després del cafè, i la sorpresa ha estat trobar-nos la marabunta d'escaladors cap a les parets. Dotzenes i dotzenes d'escaladors i escaladores ocupant tots els sectors i totes les víes. Però com que nosaltres som bons, les víes difícils estaràn lliures, hem pensat, però no, no ha estat així, fins i tot les víes de més de V+ estàven ocupades.
De manera que, fent un canvi de plans d'última hora, i aprofitant el solet que hi feia, ens hem tirat al riu, hi em cantat, i hem fet rebotar les pedretes planes sobre l'aigua:



Aquí us deixem unes fotos de la setmana que ve, que hi tornarem, a veure si tenim més sort i no hi ha tanta gent:







Grimpacòdols.

dimarts, 29 de desembre del 2009

Diari EL PUNT del dia 25 de desembre



Cesc

divendres, 25 de desembre del 2009

Una Mica de música V





....

....Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit - Nadal

dimecres, 23 de desembre del 2009

La Sonata Kreutzer

" - Tocaven la Sonata a Kreutzer, de Beethoven. Coneix el primer Presto? El coneix?! - va cridar -. Oh...! És una cosa terrible, aquesta sonata. Especialment aquest moviment. I, en general, és una cosa terrible, la música. Què és? No ho entenc. Què és la música? Què fa? I per què fa el que fa? Diuen que la música té l'efecte d'elevar l'ànima; quina ximpleria, quina mentida! Té una influència, una influència terrible, parlo per mi, però de cap manera no eleva l'ànima. Actua no pas per elevar ni rebaixar l'ànima, sinó per excitar-la. Com li diria? La música em fa oblidar de mi mateix, de la meva veritable condició, em transporta a un altre estat que no és el meu: sota la inflència de la música em sembla sentir el que en realitat no sento, entendre el que no entenc, poder el que no puc. (...).
La música em transporta tot d'una, de manera immediata, a l'estat d'ànim en el què es trobava el que la va compondre. La meva ànima es fon amb la seva, i juntament amb ell passo d'un estat a l'altre, ....."

La Sonata Kreutzer - Lev Tolstoi
Ed.Destino

8 Punts - Quart Primera




Quart Primera - Foc

4t 1a és un grup Barceloní que no té cap CD al mercat, però els podeu trobar al Myspace.

Cesc.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Senyals de Fum - Cova de l'Arcada

Ahir dissabte, amb un fred que pelava, vaig decidir que potser era un bon dia per anar a fer un "recordatori" sobre això dels estreps. Feia anys i panys que no els utilitzava, i la veritat és que tenia el "cuquet", però també la por de ficar-me en un d'aquells llargs "sense retorn". O sigui que vaig escollir una via "mixte", on si m'agafava la cagarel·la, segons la ressenya, sempre hi hagués una xapa a prop. I la vaig encertar, o sigui que la recomano per tots aquells que vulguin penjar-se de friends i fisurers i no passar gaire por - la justeta -. Topo aquí.

Només vaig fer el primer llarg, i vaig utilitzar: (no en feu cas al peu de la lletra, ho escric de memòria).
- Aliens roig i groc i un híbrid groc-verd.
- "V" 1 mitjana i 1 gran
- 1 universal curt
- 1 fisurer mitjà - petit.
- Camalot groc.
- Ganxo gran (posat diverses vegades)
- 1 Tricam negre (a 15 cms. d'un parabolt, però és que quedava tan bé,...).

Jo no practico gaire l'escalada artifical, però em dona la sensació de que les falques de fusta abandonades als forats fan més nosa que servei, ja que no es poden treure, i no et deixen veure com és el forat.
També vaig veure un parell d'espàrrecs de parabolt tallats, a veure si algú en sap alguna cosa i ens ho comenta.


Encara que no "pilleu" l'anglès, mireu-lo fins el final.

Cesc.

divendres, 18 de desembre del 2009

Blue Man Group

Eiss doneu-li un cop d'ull a aquets videos !!!!!!

Rock Complex Tour es un espectacle de musica i humor, si us agrada el video podeu veure tot el concert al youtube.





Cesc no he sabut trobar l'opcio que em vas explicar del youtube per penjar videos...soc una mica dur amb aixo de la tecnologia...

Roger

Fred molt fred...


Aquet mati a les vuit, quan ens em vist amb el Sergi, ja sabiem que passariem fred, pero tant!!!!!
La idea era anar a Montanisell a repetir la via Xics Antirobo, pero com mes aprop eram del bar menys clar ho teniem, i quan a les deu del mati el termometre de la furgo marcava -4 graus al sol, ho em tingut facil per decidir...Aixi on dius que anem a fer esportiva?


Ens em decidit per anar a donar un cop d'ull a Boixols, a un sector petit amb nomes set vies, pero llarges, algunes de fins a 38 m.!!! situat en un lloc idilic i molt tranquil.

Escalada tecnica sobre un calcari abrasiu i molt adherent, be almenys les dues vies que el fred ens ha deixat provar...

Les ressenyes les podeu trobar a http://alturgell-xgrane.blogspot.com/.


Amants del gel ja us podeu preparar!!!!




A la foto de dalt "Kalents" 6a+ i a sota "Nudistes" 7a+ de 38 m.!!!!


Roger

dijous, 17 de desembre del 2009

La carta en "anglès" d'un restaurant gallec

(extret de www.absurddiari.com)


.- La suposada i increible traducció a l'anglès de la carta d'un restaurant gallec d'O"grove ha donat voltes i més voltes per Internet. En tot cas, aquesta llegenda urbana és divertida i enginyosa.


La casa gallega
Spanish Covers (tapas)
FOOD/DRINK SPECIALITIES

Octopus To The Party (Pulpo a feria)
Courageous Potatoes (Patatas bravas)
Huge Hair Spray With Grelos (lacón con grelos)
Canes & Little Ones (Canas y chiquitos)
Drink from the Boot and the big Joint (Beba en bota y en porrón)
Thin Uncle Joseph (Fino Tio Pepe) & Thin Fifth (Fino Quinta)
They will pash from Navarra (Pacharán de Navarra)
Wines from the River Ha and the Valley of Rocks (Vinos de Rioja y
Valdepeñas)

TODAY"S MENU

Female Jews with Thief (Judías con chorizo)
Pretty to the Iron (Bonito a la Plancha)

SPECIAL OPENING PROMOTION

One mug of bleeding if you buy a Little Joseph of Veal
(Una Jarra de sangria al pedir un Pepito de Ternera)

ANIMATION ACTIVITIES

Little Football Contest (Concurso de futbolín)
He-dominated Tournament (Torneo de Domino)
Primitive Lottery Cudgel (Porra de Lotería Primitiva)
Youyou contest by couples (Concurso de Tute por Parejas)
Airport available to play on the tables
(Barajas disponibles para jugar en las mesas)

Font: Internet

09-06-2001

Una altra visió de Yosemite

"Yosemite és més gran que Rhode Island, amb quasi 3.200 Km. quadrats, però rep aproximadament 3,5 milions de visitants cada any, i la majoria s'estàn un temps a la vall. Aquest video va ser gravat durant una setmana un mes de juliol.
He escollit llocs molt concorreguts pels turistes per mostrar els efectes de la pressió humana sobre el terreny. Podria haver apuntat l'objectiu de la càmera cap a una altra direcció, i filmar flors, plantes i animals, ...Yosemite és molt popular, però també és un indret relativament salvatge."

Text extret i resumit de la introducció de l'autor, Steven M.Bumgardner.


Cesc.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Art Comestible

Ei, mireu-vos això:
Art Comestible
View more presentations from tonidal.
I no us perdeu el handpainting. Impressionant!!
Cesc

Escalada esportiva. Gelida.

Que Catalunya és un lloc privilegiat per escalar ja ho sabíem, tenim pràcticament de tot, per a tothom, i per tot l'any. I avui aquesta afirmació s'ha fet real un cop més, m'explico: el dia s'ha llevat fred i tapat a Igualada, un dia d'aquells que no et passa pel cap anar a tibar de regletes massa petites, i tampoc agafar cantos grans on tota la mà tingui contacte amb la roca. És a dir, no et passa pel cap anar a escalar. Però el cas és que fiant-nos de les previsions de la meteo del dia anterior, avui havia de fer sol, i ja havíem quedat al bar amb els companys. Però ja dic, jo he sortit de casa pensant que me n'anava a esmorzar i tornava,...
Arribant al bar, el Llop (súperfanàtic, sembla un pare recent amb un dia de permís) ja hi era, el Sergi ha arribat poc després, i el darrer ha estat el Pol, que després de fer bulder durant tres hores ahir a la tarda al rocòdrom, avui encara tenia forces per tibar,... com dèiem, feia fred i feia mandra sortir del bar, però el Llop ens ha estirat a tots i hem decidit finalment anar a Gelida - ja veureu ja, allà segur que escalarem amb samarreta, ha dit -. A fora, el termòmetre de la furgo estava a 3ºc.
I arribats al pàrquing, efectivament, samarreta. Samarreta tèrmica interior a sota d'un forrillo, d'un xaleco i d'una jaqueta de plumes,...temperatura de 2,5ºc. i cel tapat (perquè coi no es posa a nevar i tornem al bar ?!!!). Però no. S'ha d'escalar, i s'ha de tibar, i si no, que li preguntin al Llop, que per escalfar m'ha muntat un 6c - em sembla que m'he equivocat de company de cordada -. Però ha anat passant l'estona i el miracle s'ha produit, encara no sé com, hem pogut escalar en condicions més o menys decents, amb un ressol moooooolt tímid que ens animava (almenys a mi) a fer-ne encara una altra (el Llop no necessitava aquest ressol, ell seguia escalant i encadenant com si res).
Jo només he escalat a la zona dreta i centre, i sobretot, a les vies del centre, no he pogut deixar d'imaginar com seria de guapo si enlloc de les vies estar unes al costat de les altres, estiguéssin unes a sobre de les altres,...





Les ressenyes les he tret d'aquí. Merci Pietro.

Cesc.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Blues del Picolat. Una mica de música IV

Com que avui, si no neva, està a punt de fer-ho, poca gent haurà escalat.

Blues de Picolat és un grup de música del Rosselló, i el CD "Fer-li un petó" és el seu quart disc. Per mi no és un disc rodó, i dels altres tres només n'he escoltat una cançó, però val la pena conèixer-los i ampliar el repertori de música en català.

Venim del Nord, venim del Blues...."
"Un blues remarcablament escrit i interpretat. Aquest grup sedueix un públic de
més en més ample, perquè transpira la sinceritat." (Jazzman)
" Una línia més personal que mai que alhora dona joc a una banda potent, compacte,
amb gruix " (El Punt)
" Trabajan fino y con autoexigencia." (La Vanguardia)





.... i un darrer afegit d'última hora, no me n'he pogut estar. No té res a veure amb el Blues de Picolat, i tinc dubtes de si és millor la música o el video. Tot plegat ho trobo genial!!!




Cesc.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Ripollès, Serra del Catllar

Aquest pont de la puríssima podia escollir entre les aglomeracions a peu de via de qualsevol sector de qualsevol escola d'escalada, o bé anar a l'altre extrem, la completa solitud a les muntanyes del Ripollès. Perquè a les muntanyes del Ripollès, fora del Puigmal i del Bastiments, on mai no estàs sol, hi ha altres cims.
La vall de Coma de Vaca n'és un clar exemple. El camí de les gorges del Freser que remunta fins al refugi de Coma de Vaca, passa per la vall del Pirineu Oriental que segurament s'assembla més a qualsevol vall de Pirineu Central (opinió personal). És a dir, que salvant un desnivell d'una mica més de 800 mts., passem del faig a l'avellaner, al pi negre, i més amunt a l'absència d'arbrat. Ho sento, no sóc biòleg i no puc ser més precís. En fi, que sabía del cert que per aquesta raconada no hi trobaria gaire gent, i em venia de gust.
Les condicions meteorològiques més pròpies d'un mes d'octubre segueixen, de manera que he aprofitat per recòrrer la Serra del Catllar.

Dit i fet, truco al Xavi per avisar-lo i el diumenge al matí em llevo ben aviat i enfilo la vall fins al refugi. Hi arribo al migdia, i després de fer un mos, i per aprofitar la poca estona que queda de llum, m'arribo al Balandrau.

Cim del Balandrau amb Montserrat de fons


La Vall del Freser (dreta) i la de Coma de Vaca (esquerra) des del cim del Balandrau

Les tardes ara a l'hivern són llargues, i són un bon moment per acabar aquell llibre que estant a casa costa tant d'agafar, ofegar-se a base d'infus, i fer plans de futur que difícilment es compliràn,..

Durant la nit amb prou feines ha gelat, i malgrat les nuvolades i la falta d'insolació, la temperatura és positiva.
Tal com m'imaginava, sembla que tingui tota la muntanya a la meva disposició. Durant la travessa em topo només amb quatre excursionistes al Coll de Tres Pics, i després amb un altre al cim del Gra de Fajol. El vent bufa de valent i m'entretinc poc a fer fotos.


La vall del Ter des de la Collada del Catllar

El Bastiments des del Gra de Fajol

Segons el mapa, un cop arribat al Coll de la Coma de l'Orri ja hauria d'anar directament cap al Coll de la Marrana, però és que el Gra de Fajol es veu tant a prop, que sap com greu no pujar-hi a veure l'estació d'esquí,...
Ara sí, un cop assolit el cim i arribat a la Marrana, dubto si fer cas a l'estomac i tornar al refugi, o donar el darrer cop de gas i pujar al Batiments. I al final, guanyen les ganes de fer el cim.


La vall del Freser des del Bastiments


Cap al nord


Ara ja sí, ja he complert, baixo per l'altre cantó i vaig a buscar el GR que em durà fins al refugi, tinc tanta gana que em sembla que si topés amb una perdiu blanca, (segur que n'hi ha) me la menjaria amb plomes i tot. Al cim mateix, un ruixat de neu em recorda que estem en plè mes de desembre i a 2.800 mts d'alçada, però més avall (no gaire) aquesta neu es converteix en aigua, cosa que em situa de nou a pocs quilòmetres del Mediterrani. A la tarda, més infus i més plans,...

El dimarts es lleva amb un cel ras i calma total, sembla que la calor acabarà amb la poca neu que queda a la muntanya, i per tant, si volem esquiar, potser haurem de fer uns quants quilòmetres,...
Dedico l'estona que el Xavi endreça el refugi a badar, observar, i endormiscar-me sobre d'una pedra ajudat per l'escalfor del sol, ... s'està prou bé aquí dalt,....




Cesc.



dissabte, 5 de desembre del 2009

Aviat començarà la temporada,....

Però compte !!! En alguns casos, o ets molt bo, o has de tenir molta sort:


Però no tot són mal rotllos,...


Per cert, no és el Torreneules, oi ?

Dave Matthews Band. Una mica de música III

Aquest cop toca la Dave Matthews Band.
El primer forma part d'uns videos didàctics per a estudiants de bateria. Com podreu comprovar, el so de la bateria està exageradament alt respecte la resta dels instruments.
Es tracta de constatar la coordinació que es necessita entre mans i peus (encara que no es vegi, amb els peus fa anar tres pedals), i sobretot, la importància de no equivocar-se de timbal i portar, no seguir, el ritme. El music és Carter Beauford, i la cançó Tripping Billies, del disc Crush, de l'any 96.



Aquest altre video també és de la banda. Grey Street, del disc Busted Stuff, any 2002.




Cesc.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Sobre els tri-cams

Hola família.
L'altre dia, amb la Sílvia estàvem comentant que perquè els de la Camp no feien els tri-cams d'una sola peça per augmentar la seva (poca) resistència, sobretot la dels nums. petits, enlloc de posar un eix i passar-hi la cinta per darrera. Mirant la seva web, vam contactar amb ells i els hi vam escriure un mail :

Sent: Fri, 20 Nov 2009 18:08:26 +0100
Subject: www.camp.it: Commenti al sito - Nazione: Catalunya

Ciao,

I'd been using the tricam set for a while and I'm really happy with them.
But I have a question: if the sling retaining point is the weakest point, wouldn't it be possible to eliminate it and make the tricam in just one piece with a hole for the sling?
Waiting for your answer and congratulations for your products.
Francesc
Van trigar ben poc a respondre:

Dear Francesc,
thank you for your positive comment and suggestion about the Tricams. The round pin allows a free and smooth rotation of the sling; an alternative construction would be much more expensive and (probably) less effective.
Come back to visit us on www.camp.it!
Thank you again and best regards

Francesca


Bàsicament venen a dir que un eix dóna més llibertat de moviments a la cinta perquè treballi millor en totes direccions. Fer-los d'una sola peça seria molt més car i (probablement) menys efectiu.

Jo el que penso és que deuen tenir el motllo fet de fa 20 anys, i que per quatre gats que comprem aquests catxarros, no els hi val la pena fer-ne un de nou.

Cesc

Regulació de l'escalada a Montserrat

Si cliqueu sobre la imatge, es farà gran, i a la llarga us estalviareu unes ulleres.




diumenge, 29 de novembre del 2009

Narieda sud - via sal de frutas eno

No havia escalat a la cara sud de Narieda, la seva poca continuitat i la vegetacio em frenaven, pero mirant la ressenya d'aquesta via vaig decidir d'anar-hi. Aixi que dissabte al mati enfilem cap a l'Alt Urgell amb la Mireia.

Escalada d'adherencia, tecnica i obligada, sobre plaques de calcari compacte i rallades per canalons que les travessen de dalt a baix. La via esta equipada pero com ja he dit s'ha d'escalar, hi ha algunes plaques on els bolts o els ponts de roca els veus mes lluny del que voldries...
Nosaltres vam sortir per l'escapatoria de R9 on la via s'ajunta amb la Gran Manitu, les tirades superiors no semblen gaire interesants i dues cordades a peu de via davant nostre ens fan anar una mica justos per fer cim.










divendres, 27 de novembre del 2009

The Muppets

Boníssim, compareu-lo amb l'original.


Cesc

dijous, 26 de novembre del 2009

Ansó - Mesa de los Tres Reyes

Un cop escalada "El Cau del Siux" de Montrebei, la Gemma em passa a buscar per Balaguer, i enfilem cap a Can Gaston, per passar una setmaneta pujant muntanyes i fent alguna passejada, aprofitant que l'estiu s'allarga i encara no es necessiten ni raquetes ni molt menys esquis.
El dimarts la meteo és bona i decidim pujar a La Mesa de los Tres Reyes (2.444 mts.), no sé si el més alt de la zona, però sí un dels més alts.

Cim del Petrachema

Piramide final abans d'arribar al cim


Cim de La Mesa de los Tres Reyes

El dimecres ens llevem més cansats del que ens pensàvem, i entre el vent que bufa de valent, i la previsió que es torça de cara a la tarda, decidim allargar l'esmorzar i visitar cotes més baixes, per endinsar-nos a la Selva de Belabarze, una vall que cau del Collado de Arguibiela cap a Navarra.





El dijous al matí segueix plovisquejant, i per tant, anirem tirant avall. Abans, però, la Sierra d'Alano encara ens ofereix una imatge que bé val un parell de fotos:






Cesc.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Montrebei: El Cau del Sioux

Enfilem cap a Montrebei amb el Cesc i el Sergi per repetir una de les ultimes vies obertes a la paret de Catalunya, el Cau del Sioux, de la ma de Joan Vidal.


Linea força atractiva, combina plaques d'Ae ( surten bastants passos en lliure...) amb fisures tipiques de la zona. Em passat amb el material de la ressenya, i em estat unes quatre horetes.
L'equipament, generos tractan-se de Montrebei, li resta a la via el compromis dels itineraris d'aquesta paret.

Ressenya a http://www.onaclimb.com/.















diumenge, 22 de novembre del 2009

Manowar i traca final

Ahir en Cesc em va treure a passejar a la paret del Doll a la "superclàssica" Manowar.
La via no mata i com deia el company: està molt ben venuda. Però en fi, el més important és la bona companyia (sobretot la meva. jejeje) i comprovar que les lesions que em serveixen d'excusa ja fa uns mesos, ja em comencen a cantar.
Com a informació útil dir que és totalment recomanable portar pantalons llargs i baratillus pel que pugui ser. Naltrus vam fer l'aproximació com diu el llibre del Soldevila, però creiem que potser és millor la que recomana el Luichy. Les dos ressenyes son bones i el camelot del quatre el vam posar en tres o quatre ocasions (perquè el duiem).
Tot i aquesta breu explicació que no anima en exés (deu ser la ressaca...), per coneixer aquesta paret i passar un bon dia val la pena anar-hi.
Ja penjaré alguna fotillu quan trobi la càmera (òstia quin descontrol que porto últimament...Cesc, la tens tu?Si és així tu mateix les pots afegir)

De totes maneres, escric això més que res per agraïr a tots els cabroassus/es que vau venir al sopar sospresa (i als que no vau poder) que em va organitzar la Míriam pels meus 30 anys.
Guillem, Aleix, Genís, Jan, Goiko, Edu, Trini, Willow, Txell (i el que ve), Xavi, Yolanda, Cesc, Gemma, Nandu, Marc, Salva, Núria, Matí, Kiku, Marta i com no, Míriam.
GRACIES A TOTS PER SER-HI!!!! Quins pastissus!!! Quins presents!!!!(tan mal vestit vaig normalment?)...No tinc paraules...que animals.
Al final pensaré que sou amics meus i tot. Snif, snif estic emocionat de veritat.
I gràcies als quatre manrussos/es que van fer acabar la festa com cal (tancant antrus a Manresa). Sort que algú m'acompanya en les hores baixes...jiji

PD Que ningú es pensi que m'estic estovant o que per molt que vinguéssiu al sopar no us posaré a parir a la que en tingui ocasió Jajajaaa. Una abraçada a tots i totes i us la repartiu. I ara, critiqueu tant com vulgueu que en uns dies no engegaré l'ordinador.

La recepta del pastís de formatge amb xocolata

Donat l'èxit que va tenir al sopar d'aniversari del Llullu, això és el que us vau menjar:

Temps de preparació: 40 min. + 30 min. per refredar-se
Temps de cocció: 30 min.

Tot plegat per un pastís rectangular de 20x30 cm.

Ingredients:
  • 1 i 1/2 tasses (200gr.) de galetes de xocolata fetes a miques.
  • 80 gr. de mantega fosa
  • 100 gr. de xocolata de cobertura tallada a bocinets petits (al llibre hi posa llàgrimes de xocolata)
Farciment:
  • 375 gr. de formatge de nata (filadèlfia)
  • 1/2 tassa (125 gr.) de sucre
  • 3 ous
  • 150 gr. de xocolata blanca, fosa
Cobertura:
  • 150gr. de xocolata de cobertura, fosa
  • 2/3 de tassa (160 gr.) de nata agra (nata amb un raig de suc de llimona i que qualli durant 10 -15 min.)
Com es fà ?

Preescalfeu el forn a 180 ºC. Pinteu el motlle amb mantega fosa o bé oli, i folreu-ho amb paper vegetal.
  1. Posar les galetes desfetes i la mantega en un recipient i mesclar-ho. Pressioneu aquesta mescla sobre la base del motlle, i escampeu les "llàgrimes" de xocolata.
  2. Per fer el farciment: batre el formatge en un recipient fins que quedi cremós, i aleshores afegir-hi el sucre, i seguir batent fins que quedi una mescla fina. Afegir-hi els ous poquet a poquet, batent-ho bé després de cada interval. Posar-hi la xocolata i seguir batent fins que tot plegat quedi ben mesclat. Després s'ha d'extendre aquesta mescla sobre la base preparada i posar-ho al forn 30 min. fins que qualli. Treure-la, deixar que es refredi i posar-ho a la nevera fins que quedi consistent.
  3. Per fer la cobertura: Poseu la xocolata i la nata al bany Maria. Remeneu fins que es fongui la xocolata i quedi una mescla fina. Repartiu-la sobre el pastís, i (si voleu) feu-hi un dibuixet amb una espàtula . Guardeu-ho a la nevera fins que quedi consistent.
  4. NO és de règim. NO va bé per fer 8a.

divendres, 20 de novembre del 2009

Paret del Migdia - Via Satàn

El Francesc tot maquejat i Satàn esperant-nos amb els braços oberts. Bonic, bonic, tot: el dia, la paret, el lloc, el company i la roba que duia.
Envoltats de bèsties ferèstegues que ens escopien pedres, però que per error ho feien cap abaix sense veure que érem per damunt. Es veu que això del blog es tracta de dir coses més útils. No en sé més. SORRY.
Info útil: via molt maca i recomanable. Tricams al poder !! Mort als aliens !!

Canalda: Directa Estel


Ahir vam estar per Canalda amb el Sergi, per repetir una classica de la paret, la via Directe Estel.

Via canaldera, amb els tipics passos de panxes i les assegurançes on han d'estar ( be potser no totes...), nosaltres vam agafar els aliens i els tascons, tot i que la via esta equipada, s'agraeix portar-los per alguna excursioneta o travessa mes llarga del que voldries...



Aqui van algunes fotos




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...