MONTREBEI - ESPLUVINS - PEÑA MONTAÑESA I MONTSERRAT

Feia dies que no dedicava una estona al bloc i la feina s'ha acumulat, per aixo aquet post amb una mica del que he fet en les dues ultimes semanetes.

Despres de repetir la Naufragos a Montrebei pensava que ja havia tancat temporada, pero la meteo ens va deixar una ultima oportunitat per gaudir de la paret de Catalunya amb el Paco, vam triar una via curta, pero contundent, la ASSETJATS.
En sis llargs en tens prou per acavar ben manso!!!!! quasi tota la via en fisures netes i sense expansions, nomes un parabolt al tercer llarg.
El primer llarg et serveix per re-escalfarte be.....i la resta no son pas facils!!!!!
Una molt bona via amb llargs ben guapos!!!!!
Amb el material de la ressenya vam anar prou be, potser al segon llarg has de dosificar una mica, i en el tema horari i vam posar unes cinc horetes.

La següent via que vam tenir el privilegi de repetir era acabada de sortir del forn!!!!! una petita joia en una paret que no defrauda, la LLUITA PER PLAER, una petita obra d'art que en nomes sis llargs et fa vibrar i apretar una estona....
Linea molt ben trobada, que va esquivant sostres i enllaça plaques de somni amb diedres prou difícils.
Del tot recomanable tenint en compte on et fiques, i sabent que el domini del sisè grau es del tot indispensable, sobretot en el cinquè i sisè llarg!!!!!
Amb el material de la ressenya vam anar be, i pel tema de l'horari, encara que la via sembli curta, nosaltres i vam passar unes sis hores.....i es que en alguns llargs no pots córrer!!!!
Un altre indispensable per els amants de l'escalada amb caràcter!!!!!!

Aprofitant uns dies de festa, amb el Miquel decidim anar a Montañesa a treure el cap, i així de pas conèixer les seves formidables parets.

I vam poder repetir dues vies, o casi.....el plan per al primer dia era repetir un altre via acabada d'obrir, i que nomes tenia la repetició del seus autors, en Marc i l' Ig, la CAMINANT, situada a la paret oest.

No donaré info de la via ja que nosaltres i vam anar amb ressenya provisional i els seus autors encara no l'han publicat....Peró si que avanço que es tracta d'una via difícil i amb moooooolt caràcter!!!!! pretendents apretareu les dents i alguna cosa mes....nosaltres ens vam baixar a mig sisè llarg, amb totes les dificultats ja escalades i el cervell una mica cuit....

Ja que havíem fet una bona aproximació i que teníem el material necessari, el vam portar fins al peu de la Serial driller, i així l'endama ja ho teníem a lloc per repetir aquesta via.

BONISSIMA via que combina dues parts molt diferents, tres llargs de fissures tallats per un jardí per enllaçar amb tres llargs a la part superior on l'escalada es torna mes plaquera, de navegar i saber fer anar els peus!!!!!

Potser el primer llarg t'agafa una mica fred....i els tres últims, tot i ser difícils et deixant gaudir i molt!!!!!

Una via que ens va agradar molt, i on per passar-hi disfrutan es convenient anar molt be amb el sisè grau, especialment per a l'ultim llarg.... 

                     Arribant a R2 de Caminant....

    Arribant a R5 de Serial Driller.

    Vistes inmillorables, en primer pla el Castillo Mayor i al darrera el Mont Perdut.

I ja per acabar aquesta parrafada, la ultima via que he repetit ha sigut a casa, a Montserrat.
Aprofitant que el company riki ha restaurat la SAME al contrafort de l'anec, vam decidir d'anar a repetir-la.
Haig de dir que em va defraudar una mica, potser anava condicionat per les vies que he escalat aquest dies....o potser encara no he fet el rodatge de cara nord d'aquest any, la roca es tirant a molt cutre en el primer i tercer llargs,,,i a la resta no es que millori gaire!!!!
Vam portar força material i el vam acabar posant quasi tot, la qualitat de la roca no dona molta confiança!!!
Una via per a coleccionistes, que segurament amb aquest "re-equipament" es repetira una mica mes.

Roger.

PROJECTES....

Nous projectes, fruit de la casualitat....que ens donen l'oportunitat de descobrir...i experimentar noves i agradables sensacions....això va prenent forma!!!!!

Roger

UNA BONA SETMANA!!!

Des de dimecres passat he pogut repetir unes quantes vies, algunes ja en tenia ganes i d'altres van ser fruit de la...casualitat??

El cas es que vam començar dimecres anant a Vilanova de Meià, a repetir la Joan Freixenet, una clàssica que ja s'havia repetit sense claus. Si el que busqueu son els típics desploms explosius i les plaques desplomades de canto, potser aquesta no es la via....el que ens trobarem es una via de diedres i flanquejos, que sinuosament van evitant els sostres d'aquesta part de la paret.

s

                               Tram del segon llarg.

    El bonic flanqueig del tercer llarg.

El dijous ja va ser un altre historia, vam anar amb el Marc al Roc dels Collars, a repetir l'Avi del mas de St.Pere. Una via originalment oberta en artifo i que ja tenia unes quantes repeticions en lliure, sobre una roca brutal i amb una linea molt sugerent!!!!
La via ha estat reequipada recentment per els seus autors, canviant espits per bolts i deixant totes les reunions amb anella i cadena per rapelar.
Nosaltres anàvem amb la ressenya que el Piju va penjar al seu blog desprès de la seva repetició en lliure, faré unes puntualitzacions del que nosaltres vam trobar:
  - els dos pitons del tercer llarg que van afegir per repetir en lliure, a la topo en vermell, no hi son...queda una secció no fàcil que es protegeix amb un tasco petit.
  - al cinquè llarg els dos pitons del flaqueig no els vam veure, si que vam trobar una sortida molt mes directe desprès de la bavaresa, equipada amb tres parabolts, que va per una placa amb tendència a dretes i porta a una reunió de dos bolts que no te anelles de ràpel, el ràpel es uns cinc metres per sobre, a una alzina.
  - al mateix cinquè llarg han afegit un parabolt sortint de la reunió, suposem que van posar-lo per el pitó, i el segon parabolt, antic primer espit, l'han abaixat, de manera que ja no es delicat de xapar!!!
En resum, la via ens va agradar molt, per la qualitat de la seva roca i per el seu caràcter, un xic mes aventurer del que aquesta paret ens te acostumats.

                                           Ressenya que vam utilitzar.

                     Una imatge del flanqueig del quart llarg.

   La bavaresa del cinquè llarg, a la foto es veuen els dos parabolts!!

El divendres....ejem ejem... vam tornar a anar als Collars....a recuperar la motxila que ens vam deixar al cim....coses del directe, i un per l'altre vam fer els ràpels i la motxilla es va quedar a dalt, amb el mòbil a dins...
El cas es que vaig poder enganyar al Jordi, moltes gracies Vigata!!!! i el divendres san tornemi cap als Collars per anar a repetir el Diedre de la Seu, via bona i de tall clàssic, amb tres primers llargs força interessants, sobretot el tercer!!!!
Ja l'havia feta feia un grapat d'anys i no recordava gaire res, així que em va agradar força de repetir-la.
El cas es que vam recuperar la motxilla, però no vam fer fotos, que no dúiem càmera!!!

I per acabar amb aquesta setmaneta, ahir vaig anar amb el Raul a repetir la doctor doctor, que em passa?
Molt bona via, sobre una roca quasi sempre de qualitat, amb talls de placa coralina espectacular i gotes d'aigua!!!!
Em sembla que no cal que comenti gaires res sobre la via, ja que a la xarxa es pot trobar molta informació sobre la via.

                                            El Raul arribant a la segona reunió.

                     Gotes d'aigua de pelicul.la al final del cuart llarg!!!

                     Placa coralina del cinquè llarg.

                                            Arribada atlètica al final del sisè llarg!!!!



Roger

La' Intensity - Una xerrada amb la Sílvia Vidal

Per si algú encara no sap de qui estem parlant,


 
La' Intensity - A Talk with Silvia Vidal from Boreal Video on Vimeo.

Coses d'estiu


Ja que aquesta setmana tinc molts compromisos i poc temps per escalar.....faré un petit resum d'unes alternatives per els dies calorosos, son vies que hem escalat aquest estiu i que es poden fer en un mati o una tarda.

VIA 7 D'AMOR 200m. 6c+ - ROCA NARIEDA

Situada a la cara oest de Narieda, es una bona opció per escalar un mati a l'ombra, sense arribar a la qualitat de les seves veïnes Nifo i Banda del Tako, es una linea molt ben trobada, que ressegueix una fina linea de fissures.
El segon, quart i cinquè llargs son molt bons.
La  via esta semi-equipada amb parabolts, claus i ponts de roca, es necessari un joc de friends i doble corda, ja que es baixa rapelan, ull amb l'ultim ràpel, es volat i fa 60 metres!!!!!
La ressenya la podeu trobar a la nova guia de l'Alt Urgell, una obra mestre!!!!!! o al Vertex n.241.

PD: un plan interessant per la tarda es anar a fer una visita a les basses de Nargo, prenem la carretera de Coll de Nargo a Isona, a uns 2 km aprox. trobem una cruïlla a ma dreta, que condueix al poble de Sallent,  la prenem i aparquem, les basses son just a sota!!!!!!

Les basses!!!!!!!











VIA PATXARAN 150m. 7a+/b - CONGOST DE VENTAMILLO

Aquesta via la vam repetir l'en dama d'escalar a Ordesa amb el Tersa, el congost del Ventamillo es un lloc còmode, sense aproximació,Peró el preu a pagar son els cotxes que passen per la carretera....i aquesta via en concret es un carmelet per disfrutar!!!!!!
La paret es a l'ombra a la tarda, i això et permet escalar amb la calma, sense matinar.
La via es bonissima, sempre amb un calcari molt bo i adherent, be potser el primer llarg no tant, esta equipada amb parabolts, fins i tot les fissures del tercer i quart llarg, porteu moltes cintes!!!!!
La baixada es fa rapelant, es pot fer per la via Peró no es aconsellable ja que desploma bastant, un cop al cim i d'esquenes a la carretera seguir a ma esquerra fins a trobar un pal amb una bandera de roba, des de allà es fàcil localitzar els ràpels.

         

Crec que la via original surt pels diedres de la dreta en els dos últims llargs, amb dificultats de 6b+/c, nosaltres vam sortir per la variant ressenyada.

    

                                                          En Tersa al tercer llarg, una fisura desplomada d'encastaments 7a.

VIA DEGENERACIÓ EXPANSIVA 175m. 6c+ - EL BISBE, MONTSERRAT.

Un altre bona opció per una matinal d'estiu!!!!! la via s'inicia uns metres a l'esquerra de la GAM, en dos llargs que ressegueixen una fissura fins a la còmoda repisa, ens havien dit que valia la pena entrar per la GAM, Peró som tossuts.....i si, crec que es la millor opció si no vols patir gaire jejejeje, de totes maneres tampoc es cap drama.

A partir d'aqui la cosa canvia i molt, la roca es torna noble i l'escalada passa a ser atlètica i mantinguda amb dos llargs de 6c i 6c+ molt bons!!!!! ull en arribar al primer spit del tercer llarg, si falles et menges l'arbre i la terrassa.....

En el cinquè llarg les assegurances no estan a prop i li donen IV+ ajajajajajaja!!!!!!!!

                                                          El Leon començant el quart llarg, 6c+.

VIA BARRUFETS 230m. 7b - FRARE GROS, MONTSERRAT.

L'ultima de les propostes d'aquet post, la Barrufets al Frare gros, la vam repetir dilluns amb lOscar.

Molt bona via, molt ben arreglada per escalar-la en lliure, canviant els burins per parabolts i algun clau.

S'ha de vigilar amb el primer llarg, la roca es una mica de la zona....Peró no es difícil.

Al segon llarg es deixa fer fins a dos xapes de la reunió, allà tot canvia jejejeje....

Ens van agradar  molt el tercer llarg, que vam empalmar amb el quart original saltant una reunió de parabolts per montarla a peu de la fissura del cinquè llarg, aquesta es monta en una sabina i dos claus, també son molt bons el cinquè i sisè llargs i l'ultim, molt aeri!!!!!

                                             Ressenya gentilesa d'en Piju.

Roger.

                                 

Guies de fa més de 100 anys.

Introducció de la guia "Itinerari de la Montanya de Montserrat", publicat per la REVISTA MONTSRRATINA, l'any 1909


                   "Avans de començar nostres excursions, bon company, es molt just que 
          vulgas saber quí es  el que't guía, no fos cas que't portés á algún abím ahont 
          te trenquesses la nou del coll, ó't conduhís á algún laberinte, d'ahont no'n 
          sapiguesses surtir, puig uns y altres abundan en la Montanya de Montserrat.
                    
                     Per la teva satisfacció, intrépit excursionista, te dirén que fa més de vintg
          anys que recorrém el jardí de la Perla de Catalunya y, no fiantnos encare de
          nostra propia experiencia, 'ns hem fet acomapnyar, avans de redactar aquestes
          págines, per gent del país, molt práctica en els camins de la Montanya, de 
          monera que, modestia á part, pots tenir confiança en nosaltres, que no't portarém
          ahont te pugas estibar ó per aqhont pugas perdre't, sens donarte la má, avisante 
          del perill é indicante'l punt per ahont pugas surtir.
   
                    Mes com que en realitat trobarém llochs perillosos y camins enrevessats
          durant nostres excursions, com t'hem advertit més amunt, per axó t'aconsellém
          qu'avans d'empéndrer'l camí t'encomanis á la Regina d'aquestes montanyes, 
          resantli una SALVE, pera que't guarde de pendre mal y siga la verdadera Guía 
          que't retorne sá á casa y no t'hages de quedar á dormir al ras, que no fores tu'l primer.

                   Per lo demés, la GUIA que't presentarém no es altra cosa que la recopilació 
          dels articles que ab lo títol «ITINERARIO DE LA MONTAÑA,» han vist 
          últimament la llum pública en nostra «REVISTA MONTSERRATINA, » los quals á 
          prechs d'alguns amichs nos hem desisit á publicarlos en la forma que'ls veus, 
          traduhits á nostra gaya parla, corretgintlos y aumentantlos ab alguns camins menys
          coneguts y ab algunes noticies históriques, que allí de propósit se dexaren.
 
                  La major part de nostres excursions les comensarém en la Font del Portal, per 
          ser lo punt més céntrich dels camins de la Montanya."


                            ---------------------------------------------------------------------------




 

The groove - Progression

No, no us heu equivocat, aquest no és el blog del Gerber, és el Grimpacòdols.



Quedeu-vos amb la cara que fa el tiu mirant-se l'assegurador després de que digui no sé què de les "broken legs". No té preu.

Cesc.

Pastís de Pastanaga

Anem a les coses serioses, que amb el Llullu i els seus col·legues, que encara que piulin poc,  no paren d'escalar i aquest blog s'està convertint amb massa monotemàtic.
Amb motiu de la celebració de l'aniversari del Sergi, la Gemma s'ho ha tornat a currar i ens ha obsequiat amb una nova joia de pastís, i ja van dos:

Pastís de Pastanaga

Per a la massa:

• 110 gr. (un got) de nous o de "pecanes" trocejades.
• 340 gr. (dos gots i mig) de pastanagues ratllades.
• 280 gr. (2 gots) de farina.
• 1 culleradeta de bicarbonat.
• 1 i 1/2 culleradetes de llevat Royal.
• 1/2 culleradeta de sal.
• 1 i 1/2 culleradetes de canyella.
• 4 ous grans  (com els del Willow i el Llullu obrint  Indignats)
• 300 gr. (1 got i mig) de sucre.
• 240 ml. (1 got) d'oli.
• 2 culleradetes d'extracte de vainilla.

Barrejar la farina, el bicarbonat, el llevat, la sal i la canyella. Reservar.
Batre els ous, barrejar-hi el sucre, després l'oli i finalment la vainilla.
Afegir-hi la barreja de la farina.
Afegir-hi les pastanagues i les nous.
Repartir la massa en 2 motlles de 23 cm. de diàmetre, fregats amb mantega i posar-los al forn pre-escalfat a 180º
Coure durant uns 25-30 min. i deixar refredar.


Per la cobertura:

• 57 gr. (1/4 de got) de mantega a temp. ambient.
• 227 gr. de formatge tipus philadelphia a temp.ambient.
• 80 gr. de sucre glas.
• 1 culleradeta d'extracte de vainilla.
• 1 pell de llimona ratllada.

Amb la batedora a baixa intensitat, mesclar el formatge amb la mantega.  Després mesclar-hi el sucre i finalment l'extracte de vainilla i la pell de la llimona.


Posar 1/3 de la cobetrtura entre les dues parts (els dos motlles) del pastís i la resta per sobre.

La recepta original (o no), amb videos, fotos i en anglès la trobareu aquí

The Lemon Day, a Capellades.

Bé, com que la cosa no avança, penjo el video que m'ha fet arribar un company i que d'una manera simpàtica promociona el festival de música que s'organitza des de ja fa uns anys a Capellades:                The Lemon Day 2011.

Els Senyors del gatell fluix.

Aquesta entrada ha estat suprimida gràcies a la demagògia anònima d'uns quants i veient que s'havia ofès a bones persones que no han entès que no era un tema personal. Disculpeu les molèsties i perdó a qui li hagués ferit la reflexió. No era la meva intenció.
Veient la reacció tan poc elegant d'alguns opinants, em venen ganes d'engegar el blog a la merda.

Salut i metres per a tots!!

Llullu.

Adam Ondra. 9b a Oliana

BD athlete Adam Ondra making the first ascent of Chaxi Raxi (9b) at Oliana, Spain from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Un video d'allò més estimulant.

Al lloro amb la Daisy Chain !!

... una altra alternativa, és penjar-te a l'alçada que t'interessi, i deixar la punta lliure.

Mentrestant un vídeo

Mentres esperem una nova entrada, aquí va un vídeo

Patagonia 2010 from Jonathan Griffith on Vimeo.

Nou decret de les regulacions d'escalada....o no.

Montserrat

Altiva talaia de rodones venes
de pedra em tornes la sang,
esqueixant l'acer de les penes
i llarg a llarg sortir del fang.
A la llum visc de la teva ombra,
per morir pel teu encant
i pel vent que sempre escombra
el saber de l'ignorant.

I si truco a la porta de la misèria
dels records en fas escut,
i així lluitar per l'essència
de tot allò desconegut.
I si algun jorn m'allunyen de tu,
l'esguard et cercarà incansable
per beure un glop d'aixopluc
d'aquesta set insaciable.

La meva ànima als teus rocs,
els teus còdols al meu cor.



p.d. perdó a tothom. Ja miraré de canviar de camell ara que vénen els reis (jeje).

Sense comentaris

Alexander Huber - Free Solo (Hasse BrandlerVIII+)

Com que el Llullu sempre m'apreta que pengi alguna cosa al blog, aquí us poso un vídeo que he trobat per la xarxa. Suposo que empès encara per una ressaca dolomítica. És el Huber fent de les seves a les Tre Cime di Lavaredo. Posa els pèls de punta!



 
Kiku

Diversitat animal i vegetal.

Podrien ser aquestes fotos retocades amb el fotoxòp un presagi del que ens trobarem aviat pels voltants d'Ascó ?

Revolucionari enginy tecnològic.

....i no és d'Apple.