diumenge, 22 de desembre del 2013


Va, que ja fa dies que ningú hi diu res!

Després d'una escapadeta que m'ha portat mes i mig a escalar lluny de casa, avui hem fet amb el Marc Muntaner, una bona reentré  per tornar a acaronar la pell de  Montserrat i ho hem fet  per la porta gran amb una via que porta el segell Juanjo Medina, una denominació d'origen que garanteix emocionants excursions entre asegurances al punt just per no passar pànic però tampoc per anar xiulant....

El primer llarg té uns passos exposadets fins arribar al primer bong. Mola arribar-hi una mica per la dreta d'aquest. Després del primer espit a mi m'ha entrat un allien verd i un tricam vermell. Llarg molt mantingut que m'ha costat una bona estona encadenar, la sorreta que es va acumulant als foradets i el fet que no està gens marcada, no conviden a correr. Si feu aquest llarg en lliure qualsevol altre de la roca gris us semblarà més fàcil (sobretot els de les darreres vies...)

El 2n i 3r llarg els hem empalmat. Aquí la cosa ja cambia. Roca estil Roca Gris, és a dir de pel·lícula, que fa menys traumàtica la distància entre xapes.

4t llarg un bombet amb un pas a bloc que no he probat massa...

En tot cas la Caida Libre una bona via que entra al grup de la dels Animistes, Ventagocs, Tormenta de verano... guapa i bonica a condició de tenir el nivell si no volem fer honor al seu nom...

14 cintes, semàfor i trícams petits!

aprofiteu ara que està marcadeta i que encara queden 10 dies abans comenci la regulació fins a la primavera!!!!
 

com mola tornar a Montserrat!


riki

<iframe scrolling="no" frameborder="0" allowTransparency="true" src="http://www.deezer.com/plugins/player?autoplay=false&playlist=true&width=700&height=240&cover=true&type=tracks&id=1195659&title=&app_id=undefined" width="700" height="240"></iframe>


dilluns, 18 de novembre del 2013

Via "Wolf Pirate". Pedraforca (Cara Sud)



La setmana passada vam anar a repetir la via del Llop Pirata amb el Willow i l'Adrià Chueca. Cap de nosaltres en teníem massa informació tot i que sobre el paper semblava una via prou atractiva; només sabíem que l'havia oberta un "yanki" anomenat Phil Waters en una estada per les nostres muntanyes, i posteriorment repetida pel Kim Santacatalina feia un munt d'anys. Així que per repetir-la ens invadia una barreja de sensacions estranyes, per una banda una incertesa i respecte semblant a la de quan vas obrir una línia nova, i per l’altra una certa ràbia ja que feia pocs mesos n’havíem fet un intent amb l'Adrià i alguns graus no els vam acabar d'entendre (quins quintus!!), el fet d’anar-hi sense la ressenya original va fer que acabéssim sortint per la veïna via Ska sense gairebé ni adonar-nos-en. Però sobretot, el que ens motivava més eren les ganes de descobrir-la (i a prop de casa!), aquella mena d’invasió d’emocions que es podria resumir tal com deia el bon escalador i alpinista Pau Escalé, “si hi és, s’hi ha d’anar”.
Doncs aquest cop sí, amb la ressenya ORIGINAL vàrem descobrir el tresor amagat.  Va resultar ser una via molt maca, exigent i una mica exposada. Roca molt bona, escalada tècnica i d'equilibri. Assegurances justes i on en més d'un lloc caldrà paciència si es vol anar amb lliure (i si no es vol també). Per nosaltres va ser força entretinguda, vam tardar unes 6 o 7 hores (no som molt lents, però tampoc som ràpids).
Adjunto dues ressenyes, l’original, i la versió autòctona, més que res per actualitzar els graus. Espero que quan la repetiu us sigui útil.

          L'original ressenya original, cortesia del Lluís Parcerissa (merci Parce), també la trobareu al Refugi Lluís Estasen.

Ressenya actualitzada.
I unes fotos,
Primer llarg pròpiament de la "wolf", un bons cinquens a protegir per anar escalfant...i el que ens espera!


Arribant a la R5, quines apretades!, i roca de somni.

Últimes llums al complex sisè llarg, i el Willow que no falla i l'encadena, com si flotés. No sé què li dónen en aquest vailet...



Bones escalades,
Kiku


dimarts, 24 de setembre del 2013

Assamblea d'escaladors Montserratins

Poc a poc la notícia ja es va coneixent, però alguns detalls:
Aquesta iniciativa, en línies generals, surt dels guardes dels tres refugis de montserrat: Santa Cecília, Agulles i Sant Benet. Compta, però, amb la complicitat i el suport de Patronat.
Com veieu al cartell, es debatran els temes a tractar i també s'informarà de les noves regulacions que se'n deriven.
El preu (5 Euros) és només pel sopar, la reunió està oberta a tothom



dimecres, 28 d’agost del 2013

MARAGDA AL PELADET

Amb aquesta via si que puc dir que ha caigut un mite, no se per que, però era una via que em feia molt de respecte, i ahir per fi, la vam repetir amb el Marc.

La via ens va agradar moltíssim, com totes les de la paret, escalada sobre unes plaques de roca molt bona, menys el primer llarg en fissura i el cinquè amb una roca a estudiar.
El primer llarg, igual que quan vaig repetir SATÈL·LITS DE DESIG, em va semblar molt dur per a mi, bones tibades en diedre fissura desplomada, que et deixen els braços ben encesos quan arribes al pas "dur"....i això escalfant....
El tercer llarg es d'escàndol!!!!!! flanqueig molt llarg a esquerres fins a un primer burí que costa de veure i dallà diagonal a esquerres i navegada per placa amb roca boníssima i nomes quatre burins en quaranta metres!!!!!
El cinquè llarg la roca esta una mica crostosa, sobretot a l'inici del llarg, però les assegurances no estan lluny, ens va semblar fàcil en comparació als altres dos 7a.
El sisè llarg es molt bo, la dificultat la dona un pas bastant morfològic en flanqueig i ben protegit.

L'estat dels burins es molt bo en general, i totes les reunions menys la segona tenen tres peces. Vam anar-hi amb un joc d'aliens i camalots 0.75, 1 i 2, nosaltres no vam posar el 2 enlloc, i un joc de tascons.
Vam passar-hi unes 5:30 h.amb els ràpels, per la Destellos es baixa en tres llargs ràpels, i vam fer anar aquesta ressenya, que es molt acurada en el traçat.



                      Primer llarg, diedre desplomat de 7a.


                     A dalt i a baix dues imatges del mar de pedra del tercer llarg, 6a/b.





    Cinquè llarg, placa de roca una mica crostosa, 7a...


                      Començant el magnific sisè llarg, 7a.

En resum una via magnifica que no heu de deixar de fer!!!!!

Roger.

dijous, 22 d’agost del 2013

GEMINS-EDELWEIS I AZKEN GUDA DANTZA A ORDESA

Una mica tard...comencem la temporada a Ordesa, amb incertesa de si serà el primer i ultim viatge de l'estiu a la vall.
La idea inicial era escalar dos vies, començant per la Misogenos, i desprès ja veuríem que podíem fer....peró dos llargs molls ens van fer canviar de plans a peu de via i buscar alternatives, sense ressenya...digues previsors, o confiats.
Acabem optant per fer la convinada Geminis Edelweis, per el seu traçat fàcil de trobar i seguir sense ressenya.
La primera part, la Geminis, no em va acabar d'agardar massa, i el vaig trobar mes exigent que la part de l'Edelweis, sobretot la fisura del tercer llarg!!!
La part de l'Edelweis em va agradar molt, però el segon llarg desprès del jardí també em va semblar prou difícil pel grau que li donen!!!
Una bona combinació per escalar una de les clàssiques d'Ordesa!!!



                     Sortint de l'ultima reunió de Geminis abans del jardí.


   Arribant a la tercera reunió de Edelweis per sobre el jardí.

L'endama la cosa ja va anar "millor" .....jo no tenia gaire clar que faríem, uns dies de massa "juerga" i no gaires bones sensacions em feien dubtar fins i tot de tornar a escalar a Ordesa, pero la tenacitat del company Tersa em va acabar convencent per repetir aventura, i ja que no les tenia totes, que millor que anar a una via de la que no en sabia quasi res i a una paret que tothom en parla maravellas.....tot son bones ideas.....
Així que decidim anar a "l'altre banda", a la Fraucata, a repetir AZKEN GUDA DANTZA, la que diuen es potser la millor via de la paret i la que gaudeix de la millor roca.

La via ens va agradar molt, però també ens va exigir moooolt!!!!!
La roca es prou bona però cal parar atenció en diversos llocs, a mes es fàcil sortir-se de la via i aleshores la cosa empitjora.....nosaltres dúiem dues ressenyes i aquesta es la que millor ens va anar!!!!

Algunes coses a tenir en compte, a mi em va semblar que el grau en ocasions es ajustat, sobre el paper no es veu una via difícil.....al loro!!!!
Trobarem molt poc equipament, tres espits en reunions i algun clau, a mes un tasco abandonat al tercer llarg que va de conya!!!!! i un friend a meitat del cinquè llarg.
En alguna ressenya vam llegir "6c+ humedo" al cinquè llarg, doncs era ven moll als deu primers metres, sort del Miquel per que jo desprès de cagarme de por i plorar segur que magues baixat!!!!!
El penúltim llarg molt al lloro a sortir de la xemeneia a temps!!!!! just quan es tanca amb un sostre anar a esquerres mirant la paret, no aneu rectes a buscar un cordino que es veu, es un tasco abandonat per despenjar-se amb un moscato!!!!

En resum una molt bona via, que exigeix i que no et deixa indiferent, per cert l'ultim llarg es increible!!!!!!
Vam estar-hi vuit hores i duiem dos jocs de camalots fins al 3 mes un 4 i dos jocs d'aliens mes un de tascons.


                     Ambient a la segona reunió!!!


                     Sortint de la xemeneia del sisè llarg.


    Decorat de luxe!!!!!

Roger.

dimarts, 23 de juliol del 2013

EL PELADET

Amb aquesta calor toca buscar l'ombra i la fresca, i si matinem una mica, el Peladet es un lloc perfecte per disfrutar d'escalades bonissimas sobre un mar de roca al.lucinant i amb temperatures agradables!!!!

Les ultimes setmanes he pogut repetir tres vies, i les tres son molt recomanables!!!!

La primera va ser la PAJAROS DE BARRO, situada a la part alta de la paret, amb nomes quatre llargs es fa curta, ja que des de el primer fins l'ultim tots son molt bons, especialment el primer i l'ultim!!!!
Vam anar amb el material de la ressenya i vam posar poc mes de tres hores amb els rapels.


                     El Pastes arribant a R 1

La segona via que vam repetir va ser la SAMSARA, una mica mes fàcil que l'anterior i amb un equipament mes generós, peró igualment bona, sobretot els dos primers llargs que vam empalmar i l'ultim, un diedre amb molt d'ambient!!!!
El quart llarg, es bastant cutre per no dir molt.....



                     El Dani arribant al final de L1


   Últims metres de la via Samsara.

L'ultima via que em repetit ha estat la SATEL.LITS DE DESIG, un altre petita joia!!!!
El primer llarg de la Maragda l'em trobat molt difícil al tram final dels dos burins, no ha sortit ni de conya.... i la resta ull.... els claus no conviden gaire a jugarsela.
El millor llarg sens dubte es el tercer amb diferencia, i l'ultim ens ha semblat el mes difícil!!!!
Ens em deixat el camalot 0.75 i no l'em trobat a faltar....em anat amb aliens groc i verd, totems blau, groc i lila i camalots 1 i 2 mes els tascons i amb cinc hores tornàvem a ser a peu de via.
La baixada millor per la Destellos, nomes cal caminar cinc minuts.


                     El Jordi apretant al primer llarg de la via.


roger

divendres, 21 de juny del 2013

MONTREBEI - ESPLUVINS - PEÑA MONTAÑESA I MONTSERRAT

Feia dies que no dedicava una estona al bloc i la feina s'ha acumulat, per aixo aquet post amb una mica del que he fet en les dues ultimes semanetes.

Despres de repetir la Naufragos a Montrebei pensava que ja havia tancat temporada, pero la meteo ens va deixar una ultima oportunitat per gaudir de la paret de Catalunya amb el Paco, vam triar una via curta, pero contundent, la ASSETJATS.
En sis llargs en tens prou per acavar ben manso!!!!! quasi tota la via en fisures netes i sense expansions, nomes un parabolt al tercer llarg.
El primer llarg et serveix per re-escalfarte be.....i la resta no son pas facils!!!!!
Una molt bona via amb llargs ben guapos!!!!!
Amb el material de la ressenya vam anar prou be, potser al segon llarg has de dosificar una mica, i en el tema horari i vam posar unes cinc horetes.


La següent via que vam tenir el privilegi de repetir era acabada de sortir del forn!!!!! una petita joia en una paret que no defrauda, la LLUITA PER PLAER, una petita obra d'art que en nomes sis llargs et fa vibrar i apretar una estona....
Linea molt ben trobada, que va esquivant sostres i enllaça plaques de somni amb diedres prou difícils.
Del tot recomanable tenint en compte on et fiques, i sabent que el domini del sisè grau es del tot indispensable, sobretot en el cinquè i sisè llarg!!!!!
Amb el material de la ressenya vam anar be, i pel tema de l'horari, encara que la via sembli curta, nosaltres i vam passar unes sis hores.....i es que en alguns llargs no pots córrer!!!!
Un altre indispensable per els amants de l'escalada amb caràcter!!!!!!




Aprofitant uns dies de festa, amb el Miquel decidim anar a Montañesa a treure el cap, i així de pas conèixer les seves formidables parets.
I vam poder repetir dues vies, o casi.....el plan per al primer dia era repetir un altre via acabada d'obrir, i que nomes tenia la repetició del seus autors, en Marc i l' Ig, la CAMINANT, situada a la paret oest.
No donaré info de la via ja que nosaltres i vam anar amb ressenya provisional i els seus autors encara no l'han publicat....Peró si que avanço que es tracta d'una via difícil i amb moooooolt caràcter!!!!! pretendents apretareu les dents i alguna cosa mes....nosaltres ens vam baixar a mig sisè llarg, amb totes les dificultats ja escalades i el cervell una mica cuit....
Ja que havíem fet una bona aproximació i que teníem el material necessari, el vam portar fins al peu de la Serial driller, i així l'endama ja ho teníem a lloc per repetir aquesta via.
BONISSIMA via que combina dues parts molt diferents, tres llargs de fissures tallats per un jardí per enllaçar amb tres llargs a la part superior on l'escalada es torna mes plaquera, de navegar i saber fer anar els peus!!!!!
Potser el primer llarg t'agafa una mica fred....i els tres últims, tot i ser difícils et deixant gaudir i molt!!!!!
Una via que ens va agradar molt, i on per passar-hi disfrutan es convenient anar molt be amb el sisè grau, especialment per a l'ultim llarg.... 


                     Arribant a R2 de Caminant....


    Arribant a R5 de Serial Driller.


    Vistes inmillorables, en primer pla el Castillo Mayor i al darrera el Mont Perdut.

I ja per acabar aquesta parrafada, la ultima via que he repetit ha sigut a casa, a Montserrat.
Aprofitant que el company riki ha restaurat la SAME al contrafort de l'anec, vam decidir d'anar a repetir-la.
Haig de dir que em va defraudar una mica, potser anava condicionat per les vies que he escalat aquest dies....o potser encara no he fet el rodatge de cara nord d'aquest any, la roca es tirant a molt cutre en el primer i tercer llargs,,,i a la resta no es que millori gaire!!!!
Vam portar força material i el vam acabar posant quasi tot, la qualitat de la roca no dona molta confiança!!!
Una via per a coleccionistes, que segurament amb aquest "re-equipament" es repetira una mica mes.

Roger.

divendres, 14 de juny del 2013

RESTAURACIÓ DE LA SAME AL CONTRAFORT DE L'ÀNEC, MONTSERRAT

Després dels pots que corrien per la xarxa al voltant d'aquesta via, avui he decidit anar-hi i posar-hi fil a l'agulla i, de passada, algun parabolt.... trobareu la info íntegre a:

http://kalamontse.blogspot.com/

salut!

riki

divendres, 31 de maig del 2013

NAUFRAGOS DE SOLEDAD - MONTREBEI

Tornem a Montrebei, aquesta vegada amb en Roger Benet, i es que aquesta temporada sembla que s'allarga....per sort!!!! haig de dir que les dues ultimes vies que he fet a Montrebei he passat un fred de collons, tot i escalar-les al maig!!!!

Aquesta vegada la via triada ha estat una clàssica, inicialment escalada combinant lliure i artificial i amb un grapat de pitons, i que ara es pot fer tota en lliure o casi i sense claus, nosaltres vam pillar en dos passos, al segon llarg un pas d'A1, i al llarg d'off-with un Ao, el reequipament fet recentment a la via ajuda a gaudir-la amb mes tranquilitat.
La via ens ha agradat molt!!!! combina diedres fisurats amb uns flaquejos molt aeris i alguna placa, tot sobre una roca en general molt bona.


Vam fer servir aquesta ressenya, gentilesa del Josep, però no vam empalmar tants llargs,,,,jejejeje


   Espectacular i aeri flanqueig que ens deixa a la cinquena reunió, prenent com a referència la ressenya del Josep.



    Escalant la travessa del darrer llarg de la via, abans d'ajuntar-se amb Le fil d'Ariadne.


Roger.






dimarts, 7 de maig del 2013

Més activitat a Montrebei.

De part del creador del blog i un fitxatge que tiba i molt, m'envien aquestes dues ressenyes actualitzades de dues vies de Monterbei.
A veure si podeu disfrutar-la tal com ells les han fet fet:



Cesc

divendres, 3 de maig del 2013

Cor Salvatge i la Barra del bar a Montrebei

Uf....poca cosa puc dir d'aquestes dues joies que encara no estigui dit!!!!!
Cor salvatge la vam repetir ahir amb el Miquel, i puc afirmar sense por a equivocar-me que es de lo millor que he escalat a Montrebei!!!!!!
Una via mantinguda, on tots els llargs son difícils....i sense expansions, una lliçó de com obrir!!!!!



   El Miquel arribant a r.4

De material vam portar un joc de camalots fins el n.4, un joc de totems i dos semàfors d'aliens mes tascons, compte a les tirades llargues...vas molt just si no dosifiques....principalment peces grans!!!
El tema de l'horari...en fi....llevant-nos a les sis del mati i quan vam arribar a peu de via no érem els primers....

La barra del bar la vam repetir fa uns dies amb el Paco, i tampoc puc afegir res que no s'hagi dit, nomes que es una via bonissima, amb una part central marcadament mes difícil, el llarg de 7a+/b....nomes vaig ensumar la primera meitat jejeje.....
Als dos primers llargs cal para atenció a la roca però desprès la cosa millora, i la roca es torna molt bona, vaig tenir la sensació que els llargs fàcils no ho eren tant...



    El Paco començant el 4 llarg.

No recordo massa be que vam portar de material, però em sembla que vam anar amb un joc de camalots fins el n.4 i dos semàfors d'aliens mes els tascons.
I aquí el tema de l'horari crec que va anar sobre les set hores.


Les ressenyes que vam fer anar



                                                                                      

Roger

dimarts, 2 d’abril del 2013

Silvretta, una gran clàssica

Silvretta, el nom d'unes mítiques fixacions d'esquí de muntanya, el nom d'un massís fronterer entre Austria i Suïssa, el nom d'una de les travesses més clàssiques dels alps. Concretament de la típica travessa que cada temporada estava a la llista però que sempre deixavem per més endavant,....

El mal temps de la segona jornada va fer impossible pujar a cap cim

Finalment, gràcies als companys de Muntania , que m'han donat la oportunitat d'anar-hi a treballar com a guia, enguany ha caigut. M'ha agradat moltíssim i l'única cosa que em sap greu és no haver-hi anat ja fa moltes temporades.

Navegació amb GPS obligada

l'Alta Ruta de la Silvretta és un recorregut gairebé circular que va creuant valls paral·leles a través de colls que sovint s'enfilen fins als 3000 mts, amb opció de pujar a cims la majoria dels quals són força senzills.



Els refugis estan equipadíssims, més semblants a hotelets que no pas a refugis tal i com els coneixem aquí, i una menció especial al Jamtalhütte, amb gelòdrom a l'exterior i rocòdrom a l'interior, per si fa mal temps i volem passar l'estona.

Lligat amb dos clients, no em vaig arriscar a pujar al cim

És una travessa amb un compromís relatiu, ja que exceptuant el darrer allotjament, el Silvretta hütte que té una sortida natural cap a Suïssa, tots els altres, en cas de força major, seguint la vall ens durien cap a la carretera principal ben a prop de Galtur, el nostre punt d'inici i de final.


El recorregut no sempre esta indicat i la veritat és que val molt la pena dur un GPS, ja que el terreny sempre és molt obert, i en cas de boira o mal temps pot ser fàcil desorientar-se i no trobar el destí correcte. En aquest cas, la tècnica de seguir les traces està contraindicada, ja que n'hi ha unes quantes i trobar la correcte sense veure-hi seria simplement una casualitat.

Mar de núvols cap a Suïssa

Més de la meitat del recorregut circula sobre geleres, però només en un petit tram es veuen seracs o esquerdes, tota la resta és bastant planera i sembla difícil caure a la trampa. Malgrat tot, cal dur el material adequat per si de cas,...


El tram més difícil obligat crec que és saltar el coll de la Rote Furka, al costat mateix del Silvretta Hüte, on nosaltres ens vam treure els esquís i va pujar amb els grampons. Tot i així, tampoc no és res de l'altre món; el Contraix, per exemple, és més complicat. Si sou amants de les fortes pendents, absteniu-vos.


Es fan desnivells importants, i per tant, acabem esquiant sobre neus de diversa qualitat, des de polssecalleugeraincreïblebrutalimpagable, fins a una crosta tan dura que sembla com si l'haguéssin fet de formigó. Per sort, aquesta darrera només ens la vam trobar durant pocs metres arribant a un refugi. Cal dir que en general, la qualitat de la neu va ser un notable alt.


Si sou aficionats a l'esquí de muntanya i se us presenta l'oportunitat d'anar-hi, no ho deixeu estar,... és una travessa d'allò més recomanable.








dilluns, 25 de febrer del 2013

VIA DEL SEITAN, NOVA VIA ALS COLLARS


Fruit de la casualitat...repetint el Diedre de la Seu, vam veure una bavaresa que de lluny ja cridava l'atencio...i no es podia deixar passar l'oportunitat!!!!









                     el Miquel obrint el segon llarg.



    L'objectiu de l'aventura, una llastra espectacular de les de disfrutar!!!!

                
                     Les dimensions de la llastra !!!

     
                     L'ultim llarg.

La via a quedat semi-equipada amb parabolts inox de 10.

Esperem que la gaudiu!!!!!!

roger                                                                                        
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...