Plurabel i Lluna de dia a la Roca Alta

Hem fet aquestes dues vies a la Roca Alta de Vilanova de Meià amb una roca molt bona i una escalada bastant atlètica de bombos i bon canto; a mi m´han agradat les dues, a la resta de companys els ha agradat més la Plurabel, però ja se sap: per gustos colors.

Aquí  i aquí trobareu més informació i ressenyes d´aquestes vies.

Les dues vies van paral.leles amb el que permeten fer fotos diferents a les que es fan normalment,         d'esquena o anant de segon, així que aquí n'hi van unes quantes. Espero que us agradin.

L1 de Lluna de dia.

                                               

 L1 de Plurabel.

                                               

L1 de Plurabel.

                                         

L1 de Plurabel. 

Sergi.      

La màquina del temps - Rúbies

Aquesta setmana tant freda hem tingut la ocasió d'anar a escalar a Rúbies a fer un parell de vies, equipades amb un criteri ben diferent, però que en conjunt fan 7 llargs sobre bon un bon i càlid calcari, malgrat que la temperatura ambient no anés més enllà dels 3 o 4 graus positius.

La primera que hem fet és la Màquina del Temps. Els dos primers llargs són molt disfrutons i recomanables, i en canvi, el tercer, és prescindible, bàsicament perquè per anar a buscar-lo hi ha una excursioneta a peu per la feixa, i després el llarg no és cap cosa.

El primer llarg ja et posa a to i t'anticipa la tònica de la via: poques assegurances, bona roca, i algunes possibilitats de posar catxarros que no podem desaprofitar. En difinitiva, llarg senzillet però vertical on no s'hi val a caure ni abans de xapar el primer, ni arribant segon parabolt.

El segon llarg, un puto 10, molt ben trobat, cal navegar i si no anem molt sobrats de grau,  aprofitar les oportunitats de posar fisurers o friends, ja que malgrat no ser molt difícil, els parabolts marquen el camí, però estan distanciats.

El tercer, ... per arribar al cim escalant.

Nosaltres hem utilitzat dos o tres fisurers petits, algun alien i friends fins al num. 2


La segona, Bernatac, està bé per rematar el dia. Via sobradament equipada (potser algun alien, i encara) on només caldrà seguir les xapes per arribar al cim.

Per cert, es comenta que el topònim Montsec de Rúbies és franquista, que l'original és Montsec de Meià. Algú  ho sap del cert ?

Cesc.

Collegats, via Excesso, i Turpial a la Roca Alta

Aquesta setmana passada he tingut la sort de poder escalar aquestes dues vies.

La primera, la Excesso, m'ha fet especial il·lusió perquè encara no havia fet cap via en aquesta paret (la tirolina és un filtre potent), és molt recomanable, sobretot el segon i tercer llargs, la roca és bona i l'única "pega" és la quantitat de seguros que hi ha, i no només en els dos llargs difícils, sinó també en els de cinquè i en els de quart. D'aquí deu venir el nom de la via.
És una llàstima, ja que sobretot el tercer es podria protegir molt i molt bé amb friends i fisurers, i la via guanyaria molts enters.
Material, tantes cintes com seguros volgueu xapar.

El company comprovant la solidesa dels parabolts.

La Turpial també és una molt bona via, i ara és època d'escalar a la Roca Alta. Sota el meu punt de vista no és tant obligada com diu la guia del Luichy, ja que malgrat que hi ha pocs seguros fixes, es pot protegir tota prou bé. Els trams difícils dels dos primers llargs són més aviat físics, metre que els 6b del quart llarg és és més de "postureta". La roca només és dolenta en el primer llarg, i a la resta de la via és bona.

Festival Eròtic - Peladet Oriental

A la tercera va la vençuda, almenys pel Sergi. A la primera va tombar per la neu a la pista, a la segona va tombar per la neu a la carretera, i avui no hem tombat però hem fet un tram extra de pista a peu degut al fang.
Si tenim tot això en compte, està clar que és molt més difícil arribar a peu de paret, que escalar la via.
Festival Eròtic és una via de quatre llargs, on si us toquen el segon i el quart, escalareu i disfrutareu més que no pas si us toquen el primer i el tercer, sobretot per la qualitat de la roca, però també per la dificultat i bellesa dels passos.

El primer llarg us el podeu saltar caminant per la dreta, i de fet, si no t'hi fixes una miqueta, el camí d'aproximació et porta directament a la R1. No és que aquest llarg sigui cap joia, però ja que la via només en té quatre, i la pista fins al poble tan llarga, que és millor escalar uns metres més.

La roca, allà on és bona, és molt bona, i allà on no ho és tant, crec que està ben sanejada, s'ha de vigilar, però no és tant trencada com sembla.
La via està força equipada,  només caldrà algún friend petit per si anem justos amb el grau, i saber disfrutar d'un indret molt tranquil i encara poc freqüentat del Montsec. Felicitats als aperturistes.

Manowar i traca final

Ahir en Cesc em va treure a passejar a la paret del Doll a la "superclàssica" Manowar.
La via no mata i com deia el company: està molt ben venuda. Però en fi, el més important és la bona companyia (sobretot la meva. jejeje) i comprovar que les lesions que em serveixen d'excusa ja fa uns mesos, ja em comencen a cantar.
Com a informació útil dir que és totalment recomanable portar pantalons llargs i baratillus pel que pugui ser. Naltrus vam fer l'aproximació com diu el llibre del Soldevila, però creiem que potser és millor la que recomana el Luichy. Les dos ressenyes son bones i el camelot del quatre el vam posar en tres o quatre ocasions (perquè el duiem).
Tot i aquesta breu explicació que no anima en exés (deu ser la ressaca...), per coneixer aquesta paret i passar un bon dia val la pena anar-hi.
Ja penjaré alguna fotillu quan trobi la càmera (òstia quin descontrol que porto últimament...Cesc, la tens tu?Si és així tu mateix les pots afegir)

De totes maneres, escric això més que res per agraïr a tots els cabroassus/es que vau venir al sopar sospresa (i als que no vau poder) que em va organitzar la Míriam pels meus 30 anys.
Guillem, Aleix, Genís, Jan, Goiko, Edu, Trini, Willow, Txell (i el que ve), Xavi, Yolanda, Cesc, Gemma, Nandu, Marc, Salva, Núria, Matí, Kiku, Marta i com no, Míriam.
GRACIES A TOTS PER SER-HI!!!! Quins pastissus!!! Quins presents!!!!(tan mal vestit vaig normalment?)...No tinc paraules...que animals.
Al final pensaré que sou amics meus i tot. Snif, snif estic emocionat de veritat.
I gràcies als quatre manrussos/es que van fer acabar la festa com cal (tancant antrus a Manresa). Sort que algú m'acompanya en les hores baixes...jiji

PD Que ningú es pensi que m'estic estovant o que per molt que vinguéssiu al sopar no us posaré a parir a la que en tingui ocasió Jajajaaa. Una abraçada a tots i totes i us la repartiu. I ara, critiqueu tant com vulgueu que en uns dies no engegaré l'ordinador.

Via Absurdistan - El Peladet

Ep !! Amb un primer llarg en "scotish conditions" de fred i una mica de pluja, només les ganes del company han fet que haguem pujat aquesta via.

Molt guapa, com quasi totes les de la paret.

Només ressenyar que els ponts de roca que marca el topo al segon llarg, s'han de posar, no hi ha cordinos (crec que encertadament). De totes maneres, són fàcils de trobar.

Apa, a disfrutar-la.