La Mussara. Hèrcules Incuarterable + Preludi d'un Desig

Avui he anat amb el Soloist cap a la Mussara a intentar escalar aquesta via que surt a les 100 millors, la Hèrcules Incuarterable. És cara sud, i anar-hi a mig matí poc abans de Sant Joan podria semblar una bogeria, però vista l'experiencia d'ahir a Siurana, m'he arriscat, i m'ha sortit bé.
El primer llarg l'he trobat boníssim,  roca excel·lent, amb una reunió còmode i a prova de bombes, tres parabolts.
El segon, ja fins al cim, no m'ha agradat tant, més discontinu, i a la meitat, seguint la línia de seguros, he anat a parar a la veïna Preludi d'un Desig. Anava pujant tranquil·lament fins que m'he trobat envoltat de parabolts a dreta i a esquerra, per dalt i per baix. Penso que potser estan massa apretades, no ?
En qualsevol cas, penso que la dificultat no deu variar massa.
La línia està equipada. Tot i així, si es va una mica just de grau, els fissurers i els friends es poden posar sense problemes a quasi qualsevol lloc.
Es fa còmodament en dos llargs , que després es poden rapelar amb un 70 aprofitant una reunió que es troba en línia recta.

Com que no hi ha fotos, enllaço un video del youtube que és un fragment d'una pel·lícula d'economia que es titula "El Concursante". Sí sí, d'economia. I és molt recomanable, es pot veure tota al Youtube i està dividida en 8 parts.

Avís bloc inestable a l'Herbolari. Siurana

Sense massa mitjans i sense haver "memoritzat" el sector, he fet aquest "dibuix" d'on hem estat aquest matí amb el Sergi. Vagi d'entrada doncs que hi pot haver errors en la ressenya.
El sector en qüestió és l'Herbolari, concretament  la part esquerra, i la raó del post no és cap altra que la d'avisar que a la via num.7 hi ha un bloc tamany televisió que es belluga bastant. No és una presa clau, però va força bé agafar-s'hi. El trobarem un cop fet el tram difícil de placa i la via segueix la fissura evident que duu a la reunió. Nosaltres l'hem intentat tirar avall, però no hem pogut, tot i això, es belluga i podria provocar un accident important.

Aprofito doncs per informar del que ens han semblat les vies.

Dels noms no en sabem res, i començant per l'esquerra, les tres primeres ronden el 6a o 6b, és més fàcil la primera que les altres dues.
La 4 sospito que no està acabada, ja no es veu la reunió. No l'hem fet i sembla més fàcil i també menys atractiva que les seves veïnes de l'esquerra.

Entre la 4 i la 5 hi ha un diedre tirant a lletjot. No hi ha cap via.

La 5 té a la meitat una bavaresa desplomada claríssima, fàcil d'identificar.
La 6 segueix un esperó desplomadet al principi, per sortir per la placa de l'esquerra. Espectacular, molt bona.
La 7 comença per un mur també desplomat, per sortir més amunt per una fissura més fàcil. És on hi ha el bloc perillós. No és tan bonica com les altres dues.
Aquestes tres vies diu que són 7a+, cada una en el seu estil.
La 8, 6c molt bo, inici de placa de peus i desplom de cantos més amunt.
La 9 ni idea, no l'hem fet i ni m'hi he fixat.

Les vies tenen com a mínim 20 metres, i estan al sol fins a les 4 de la tarda, però aprofitant aquestes temperatures tan agradables que de moment tenim aquest juny, hem estat prou bé.

Roca Monera (paret N de Farena)

"Paret ideal per als dies calurosos d'estiu". Això és el que haviem llegit en algun llibre i ... Aquí ens teniu: El dia més ventós i fred de tota la tardor aquest parell d'imbècils (Willow i Llullu) fem la Fernández-Molero i la Catalunya. Son dues vies molt ben parides i ràpides.

La primera es troba totalment sobrereequipada amb parabolts i en tindreu prou amb 15 cintes, una clau anglesa i un martell per passar una bona estona i fer una bona obra. De la ultima reunió original mola més sortir recte amunt i flanquejar per sota un sostre cap a l'esquerra i passat aquest, recte al cim. És més cabró però molt més bo. La via es pot fer en dos llargs (50 i 40m)

La Catalunya té una mica més d'entitat i una mica menys de ferro. Hi hem posat algun alien i algun friend però si aneu una mica forts passareu amb cintes. L'hem parit en tres llargs (20, 30 i 40m)

"algo es algo dijo un calvo" en trobar un pèl a la sopa...