dilluns, 29 d’agost del 2011

Via Verda del País dels Càtars

Doncs com que de moment el cos encara no està per gaires alegries i aquest estiu m'he entretingut fent passejades amb la bicicleta, us penjo una activitat que vam fer l'altre dia amb l'Emma i el Sergi a la regió de l'Arièja, just al nord d'Andorra.



La via verda uneix Mirepoix amb Lavelanet. Nosaltres vam començar el recorregut a Mirepoix.


Són 38 km., absolutament plans, que al final potser sí que es fan una mica llargs, més que res per la monotonia del recorregut, que no per la diversitat de paissatges.  


Lògicament, impossible perdre's, per les caractéristiques del circuït, però també per els panells informatius que ens anem trobant en les cruïlles o en els punts que tenen algun interès especial (pobles, castells, molins, etc,...)



En definitiva, una passejada a través d'un entorn molt bucòlic, on les fulles seques dels arbres que cauen al mig del camí ja apunten al final de l'estiu i l'inici de la tardor.



Va, i com que el post és aburridot, us poso el video del single del nou disc del Robert Randoph, que és més divertit:




Cesc.

dilluns, 15 d’agost del 2011

Pastís de Pastanaga

Anem a les coses serioses, que amb el Llullu i els seus col·legues, que encara que piulin poc,  no paren d'escalar i aquest blog s'està convertint amb massa monotemàtic.
Amb motiu de la celebració de l'aniversari del Sergi, la Gemma s'ho ha tornat a currar i ens ha obsequiat amb una nova joia de pastís, i ja van dos:

Pastís de Pastanaga




Per a la massa:

  • 110 gr. (un got) de nous o de "pecanes" trocejades.
  • 340 gr. (dos gots i mig) de pastanagues ratllades.
  • 280 gr. (2 gots) de farina.
  • 1 culleradeta de bicarbonat.
  • 1 i 1/2 culleradetes de llevat Royal.
  • 1/2 culleradeta de sal.
  • 1 i 1/2 culleradetes de canyella.
  • 4 ous grans  (com els del Willow i el Llullu obrint  Indignats)
  • 300 gr. (1 got i mig) de sucre.
  • 240 ml. (1 got) d'oli.
  • 2 culleradetes d'extracte de vainilla.


Barrejar la farina, el bicarbonat, el llevat, la sal i la canyella. Reservar.
Batre els ous, barrejar-hi el sucre, després l'oli i finalment la vainilla.
Afegir-hi la barreja de la farina.
Afegir-hi les pastanagues i les nous.
Repartir la massa en 2 motlles de 23 cm. de diàmetre, fregats amb mantega i posar-los al forn pre-escalfat a 180º
Coure durant uns 25-30 min. i deixar refredar.


Per la cobertura:


  • 57 gr. (1/4 de got) de mantega a temp. ambient.
  • 227 gr. de formatge tipus philadelphia a temp.ambient.
  • 80 gr. de sucre glas.
  • 1 culleradeta d'extracte de vainilla.
  • 1 pell de llimona ratllada.


Amb la batedora a baixa intensitat, mesclar el formatge amb la mantega.  Després mesclar-hi el sucre i finalment l'extracte de vainilla i la pell de la llimona.


Posar 1/3 de la cobetrtura entre les dues parts (els dos motlles) del pastís i la resta per sobre.

La recepta original (o no), amb videos, fotos i en anglès la trobareu aquí





dimecres, 10 d’agost del 2011

The Great Glen. Escòcia.


Com que aquest final de juliol ha estat tirant a plujós per aquestes nostres contrades, hem decidit anar a buscar el bon temps cap al nord, concretament cap a Escòcia.


The Great Glen és una falla natural que pràcticament retalla de nord a sud i per la meitat Escòcia, començant per la ciutat costanera d'Inverness i acabant a Fort Wiliam, cap al sud, a unes 130 milles  seguint la línia natural que marquen el Loch Ness, el Loch Oich i el Loch Lochy fins arribar de nou al mar, a Fort Wiliam,  petit poble que serveix de punt de partida per pujar al Ben Nevis.




El recorregut que ells anomenen Great Glen s'acaba allà. Amb bicileta són tres etapes i uns 130 km. de recorregut, amb un desnivell relativament suau, ja que si bé sempre es va vorejant llacs i canals, tot sovint el camí s'enfila per la muntanya. L'asfalt, la pista i els corriols es van combinant, però tots tenen un denominador comú: les midges, uns mosquits petitíssims i molt violents, que per sort, només t'ataquen si t'atures, ja que no et poden seguir encara que només caminis.




De Fort Wiliam nosaltres vam agafar un tren que cap a l'est, travessa tota una zona molt muntanyosa i molt humida, plena d'aiguamolls, i vam baixar a l'estació de Rannoch, que està literalment al cul del món.



Des d'allà, tot per asfalt i pràcticament sempre amb baixada (això sí, moooooolt suau), amb dues etapes i 76 km. més a les cames, ens vam plantar a Pitlochry. A 3 milles de Pitlochry hi ha la destil·leria més petita i també la més pintoresca (diuen) de tot Escòcia, Edradour, autèntic objectiu del viatge.



Sorprenentment, durant tot el viatge la meteo va ser benevolent, potser massa càlida per fer activitat, amb només un dia de que estava núvol i amb boira pixanera, la resta, mig mig i molta calor quan ens tocava el sol de plè. Les bicis, que les vam llogar allà, són hibrides entre muntanya i cicloturisme, ideals pel tipus de camins per on va l'itinerari.




dissabte, 6 d’agost del 2011

Via la Gota Freda (Roca Gran d'en Ferrús)

Ressenya acabada de sortir del forn d'una via oberta ja fa uns dies, bastants dies...
Després de vàries jornades d'aventures i desventures ens va sortir aquesta via. Vam disfrutar d'allò més en un entorn idílic. La via és exigent, destacar el primer llarg, 5 estrelles, el 2on està més concentrat i roca no tant bona, i el 3er no ens ha sortit en lliure, de totes maneres, fins el 1er parabolt (10-15m) deu ser 7a.
Doncs a veure si algú s'anima a repetir-la!

Apa gent, a tibar i a gaudir!!!

Kiku
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...