He escollit dues vies que són massa fàcils com per convèncer un escalador que t'hi acompanyi, i massa difícils per algú que no escali, la Normal de la Mòmia, i la Cerdà-Pokorski de l'Elefant.
La primera, més fàcil, amb una roca impecable i més equipada del que m'imaginava (tot i així, no s'hi val a caure), per treure's el barret i fer totes les reverències i homenatges i honors possibles als qui van tenir el valor d'enfilar-se per allà l'any 35.
I després, aprofitant que tenia l'Elefant a tocar, he pujat per la Cerdà-Pokorski de la seva cara nord.
És una mica més difícil, i també bastant equipada, si més no, més del que m'esperava, amb un mix de burins i spits. Com la via anterior, sospito que els primers no van necessitar tanta "xapa" per escalar aquesta paret.
Totes dues vies molt boniques, amagades a la cara oculta de les respectives agulles, excel·lent opció per escalar tranquils el que quedi d'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada