dimarts, 3 d’agost de 2010

Cavall Bernat. Nanga Pardal

Després de dues vies a Ordesa, ja no sabiem si teniem més cansades les cames o bé els braços, de manera que hem decidit traslladar les nostres ànimes cap a terrenys més coneguts, que no cansin tant, i que no requereixin llevar-se a les 5 del matí per a córrer cap a peu de via.

No oblideu la tovallola

La via no té massa història, burilada quan passa del V+, exceptuant el 6è llarg, on s'ha d'escalar de veritat entre seguro i seguro. Hi ha alguns trams d'artificial, sobretot en les zones desplomades, que pot ser que estiguin una mica distanciats, i s'ha de pujar a últims d'estreps, o bé utilitzar el ganxo que diu l'Hita.


Malgrat un parell de fotos que penjo aquí al blog, els seguros, aparentment, estan en prou bon estat. Recordeu però que l'ull de la xapa és petit, i cal que els mosquetons de reunió no siguin massa grossos.




2 comentaris:

nenivan ha dit...

ostres nano, quin periode més ben amortitzat. Felicitats per l'activitat, heu escalat unes quantes vies cinc estrelles de una sola tacada. Deu ni do
saludus

Grimpacòdols ha dit...

Ja costa ja, seguir al Llullu, i perquè va amb mi, si no, hauria escalat vies més difícils,...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...