dimarts, 10 d’agost de 2010

Fent el clàssic per St. Benet

Doncs sí, avui he quedat amb un grup de gent, grans escaladors tots ells, que admiro molt però que hi coincideixo poc, i que ahir vaig saber que baixaven i em va faltar temps per apuntar-m'hi. Hem fet cap cap a St.Benet, per escalar alguna via amagada del sol.
Per començar ens hem dividit en dos equips, i el meu seria el dels dolents si no fos gràcies al Blanco que  equilibra les coses, i mentre uns feien la recentment reequipada Esperó Màgic, nosaltres hem pujat per la superclàssica i molt recomanable Cerdà-Pokorski.


La via m'ha sorprès gratament, roca molt bona, equipament correcte, amb pitons amb història però d'aspecte prou sòlid, que a més, es deixa reforçar amb algun fissurer, sobretot a la sortida de la primera reunió, on el primer pitó queda una mica enlaire. No cal res més en tota la via.


Doncs per comentar alguna cosa, diré que el segon i tercer llarg es poden empalmar, i queda un llarg de cinc estrelles, molt i molt recomanable, i que la sortida de la segona R (quart llarg), es fa bastant bé en lliure una mica per sota de la fissura on hi ha els claus. D'aquí també es va al cim sense patir gaire pel fregament.
La ressenya, aquí.

La segona via ha estat una mica més difícil, i també, per a mi, una gran desconeguda, l'Anglada-Guillamón de l'Elefant.
La via està restaurada amb molt bon criteri, reunions i poca cosa més. Hem passat amb un fissurer i un tricamp, però la veritat és que recomano fervorosament portar algun universal i el martell per si de cas.
El primer llarg, és un tràmit de tercer grau, i el segon és un diedre que acaba sent una mica dret abans d'entrar a la reunió, equipat amb algun parabolt, i que es deixa fer molt bé. Fins aquí cap problema.
El tercer, comença amb una xemeneia més fàcil del que sembla, molt aèria i elegant, assegurada amb algun tac i algun pitó, fins que arribes al tram d'artificial, o 7a+.
La veritat és que els pitons que et trobes estan a tocar, però és com si es tornessin més precaris a mida que s'acaben les cintes i has d'anar recuperant les de sota, fins que, poc abans de la reunió, just on t'hauries de penjar d'un cordino ressec a més no poder, que penja d'una pitonissa cutre cutre, hi ha un forat que sembla fet a mida per un tricamp. He llegit en aquest bloc que també hi entra l'alien gris.  Llarg amb pati i ambient nord-face.


El darrer llarg, segueix la fissura, ara ja ajaguda, fins que s'acaba, i seguim per una placa fàcil fins al cim.
La ressenya, aquí.
En definitiva, dues vies que segueixen dues línies d'una lògica incontestable, amb bona roca i trobo que 100% recomanables.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El cordino blank pudent es de kevlar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...