Un altre itinerari apte per quan hi ha un risc d’allaus elevat, o per quan les nostres forces ja no donguin per gaire.
Aquesta és una excursió que té la particularitat de fer 900 mts. de pujada, i 1300 de baixada, quasi sempre per dins del bosc. La part negativa, és que si només anem amb un cotxe, per tornar després a buscar-lo, haurem de fer autostop.
A la vall de Vallouise, anem cap a l’estació d’esquí de Puy St.Vicent, cap a la cota 1600. Abans d’arribar al pàrquing, hi ha rètol que anuncia “La Maison du Miel”, i tot just després, trobem un pàrquing a l’esquerra (1460 mts.). A l’altra banda de la carretera, surt un camí que indica Vallon de Narreyroux.
Hem de seguir la pista uns metres, però en una corba molt tancada cap a l'esquerra, trobarem les traces que, seguint la “Serre la Barre”, més o menys per la carena, ens duran fins al nostre objectiu, l’inici de la Crête de Reychard.
Un cop més, no arribem enlloc, o més ben dit, ens quedem a mig camí d’algún cim.
El cas és que, un cop s’acaba el bosc, hem fet uns 200 mts. més, i hem començat a baixar. El descens l’hem fet per “Le grand bois”, baixant per l’esquerra de les traces de pujada.
Són una mica més de 1300 mts. de baixada, a estones bastant dreta, esquivant arbres i branques, i, en el nostre cas, seguint les traces que en semblaven que anàven a buscar les pendents menys “raides”. En qualsevol cas, el bosc és gran de debò i les possibilitats de complicar-se la vida són grans. La part de baix del bosc és més densa, i quan comences a tenir la sensació que més que esquiar, estàs podant les branques, trobem una pista salvadora (camí d’estiu), que en un parell de ziga-zagues, ens mena a les pistes d’esquí de fons de Vallouise. Les seguim fins a la caseta dels forfaits (ningú no ens demanarà que el paguem).
Ara ja només toca fer autostop per anar a buscar la furgo, 400 mts. i uns quants quilòmetres carretera amunt.
Activitat realitzada el passat dia 8 de febrer.
