Ara nomes em faltava algu per enganyar, i amb la calor no pintava gaire be el tema, fins que em va sonar el movil..."ei noi!!!! on dius que escalem dijous?" bingo ja tinc compi de cordada!!!, el llop esta encantat amb la proposta i concretem rapid.
Son les 11 quan arrivem a l'ermita de St. Jordi, desde l'ermita prenem la pista que surt a la dreta i la seguim fins al final on mor en uns camps, primer error...en la info que teniem ho explica aixi, pero no es del tot correcte, el pas del temps segurament a fet que l'entorn hagi canviat una mica.Quan prenem aquesta pista començem a baixar per una vall en direccio mes o menys nord i passat un quilometre la pista tomba a l'esquerra per uns camps i continua, es en aquet punt on hem d'aparcar el cotxe, hi em deixat una fita, despres nomes cal seguir les fites per la vall caminat durant 10 min.fins a topar-se amb el tallat de la paret , alla i a ma esquerra hi ha un rapel de 45m. amb dos espits i una cadena.Un cop al rapel pensavem que ja estava tot fet, 20 minuts caminant per el jardinet i a peu de via....ja ja!!!! van ser els pitjors 20 min en molt de temps, per un terreny cobert de vegetacio punxeguda que feia de cada pas una tortura. Tot i ser una via que es fa a l'estiu per la seva orientacio, no es mala idea anar amb calça llarga, a la tornada tambe ho agraireu.
L'inici de la via es localitza facilment observant la foto de la guia del Soldevila, des de peu de via es veuen dos claus aprop del terra. La via es bona en general, lloc tranquil i salvatge, terreny d'aventura i molt poc equipat pero la roca, sobretot els dos primers llargs, fa que mes que escalar intentis levitar per no posar el peu aqui o agafar aquell canto d'alla...el segon llarg tots els cantos fan soroll!!! A paritr de la tercera tirada la cosa canvia bastant i entres en terreny vertical i a vegades desplomat, amb una roca tirant a bona, tot i aixi s'ha de vigilar.
El material que vam dur es el que marca la ressenya del Soldevila, i encara que pugui semblar molt ferro per una via d'aquestes dificultats, el fet de trobar nomes un spit per reunio i la qualitat de la roca ja ho justifiquen.
En resum una activitat amb una dosis d'aventura, pero amb un horari no molt llarg, en un entorn sempre tranquil i una mica ferestec.
Per cert a la reunio del segon llarg hi ha un niu de voltors just sota de l'espit de la R. en una bona repisa, nosaltres no el vam utilitzar i la vam fer mes a l'esquerra en una figuera i una fisura. Ara ja no es epoca de nidificacio i el niu ni hi havia ous ni pollets, pero si que hi havia un voltor enorme que va aixacar el vol just quan entreva a la reunio!!!! seria bo respectar-ho i preguntar abans d'anar-hi sobretot si es a principis d'estiu.
 |
| L'ultim llarg amb la millor roca de la via!!! |
 |
| L'Oscar arrivant a la cuarta reunio. Roger i Oscar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada