dilluns, 5 de setembre del 2011
Freddie Mercury, 65 tacos.
Quants records, no ?, almenys pels quarentons...
I si aneu a l'enllaç, només avui, es pot veure el concert de Wembley sencer a través del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=vPUqQrMEs2Y&feature=player_embedded
diumenge, 4 de setembre del 2011
Ara, i de nou, Dave Matthews Band
Dave Matthews - Funny The Way It Is by switch_twitch
Lying in the park on a beautiful day,
Sunshine in the grass, and the children play.
Siren's passing, fire engine red,
Someone's house is burning down on a day like this?
The evening comes and we're hanging out,
On the front step, and a car rolls by with the windows rolled down,
And that war song is playing, "why can't we be friends?"
Someone is screaming and crying in the apartment upstairs
Funny the way it is, if you think about it
Somebody's going hungry and someone else is eating out
Funny the way it is, Am I right or wrong
Somebody's heart is broken and it becomes your favorite song
The way your mouth feels in your lovers kiss
Like a pretty bird on a breeze or water to a fish
A bomb blast brings a building crashing to the floor
You can hear the laughter, while the children play "war"
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
[ Lyrics from: http://www.lyricsmode.com/lyrics/d/dave_matthews_band/funny_the_way_it_is.html ]
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
Watch the sky, the jet planes, so far out of my reach
Is there someone up there looking down on me?
Boy chase a bird, so close but every time
He'll never catch her, but he can't stop trying
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
Funny the way it is, nor right or wrong
Somebody's broken heart becomes your favorite song
Funny the way it is, if you think about it
A kid walks 10 miles to school, another's dropping out.
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
Sunshine in the grass, and the children play.
Siren's passing, fire engine red,
Someone's house is burning down on a day like this?
The evening comes and we're hanging out,
On the front step, and a car rolls by with the windows rolled down,
And that war song is playing, "why can't we be friends?"
Someone is screaming and crying in the apartment upstairs
Funny the way it is, if you think about it
Somebody's going hungry and someone else is eating out
Funny the way it is, Am I right or wrong
Somebody's heart is broken and it becomes your favorite song
The way your mouth feels in your lovers kiss
Like a pretty bird on a breeze or water to a fish
A bomb blast brings a building crashing to the floor
You can hear the laughter, while the children play "war"
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
[ Lyrics from: http://www.lyricsmode.com/lyrics/d/dave_matthews_band/funny_the_way_it_is.html ]
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
Watch the sky, the jet planes, so far out of my reach
Is there someone up there looking down on me?
Boy chase a bird, so close but every time
He'll never catch her, but he can't stop trying
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
Funny the way it is, nor right or wrong
Somebody's broken heart becomes your favorite song
Funny the way it is, if you think about it
A kid walks 10 miles to school, another's dropping out.
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
dissabte, 3 de setembre del 2011
Flautats via Genocide
Ja fa anys que tinc tres amors, tots alhora i no tinc cap ganes de renunciar a cap d'ells.
L'un, l'amor del dia a dia, amor de base. Quant m'allunyo uns dies el trobo a faltar, un amor ben conegut però que de tant en tant em dona sorpreses. Un amor que m'ha forjat com a "persona". De tant en tant l'observo detalladament i me n'adono com m'he acostumat a la seva bellesa, a les carícies que li faig i a mirar-la dia a dia. Fins i tot arribo a oblidar com n'és d'especial i preciosa...
Aquest amor es diu Montserrat.
El segon amor és més salvatge. És com una amant fidel que em permet escapar de la rutina. A l'estiu i a l'hivern no ens veiem i així les ganes sempre estan enceses. M'encanta que m'aculli a casa seva uns dies, asseure'm al seu jardí i mirar-la a la posta del sol...quina temptació d'abandonar la Montserrat i anar a viure amb ella...
Aquest amor es diu Montrebei.
I el tercer amor, és amor d'estiu, és el més passional, fins i tot violent. Cal saber estimar-lo i no perdre el bon camí. Molts se'l miren de lluny, fins i tot alguns hi proven alguna aventura esporàdica però amb por de profunditzar amb la relació.
Jo he après a deixar-me portar i a gaudir dels estranys plaers que em provoquen les seves abraçades del que sovint em costa sortir-ne. Però sé que quan l'estiu s'acaba torno a la meva vida amb Montserrat i Montrebei.
Aquest amor es diu Ordesa.
Doncs bé, aquesta setmana passada, sense haver-ho planejat, les vaig veure a les tres i lluny de portar-me confusions, m'ha deixat una molt bona sensació...
Dimecres Ordesa, dijous Montrebei i divendres Montserrat.
Per respecte als orígens i perquè "la de sempre" és la damisela que més m'estimo us "piulo" una raresa montserratina.
Mutuament enganyats enfilem la canal del Pou del Gat direcció als Flautats. Tot passant Trinitats abandonem les motxilles, els dos quilos de pomes que sempre porta en Willow i un grapat de pitons que finalment decidim no pujar al via...bon entrenament.
La via és la Genocide a la cara NW de la Cadireta del Diable. Un gran diedre molt evident i estètic obert en artifo i forçat posteriorment per l'Alzina i l'Endika. No tenim referències de gaires ascencions ni tampoc de si s'havia fet sense pitons... La jugada surt prou bé i li fotem "l'atxassu" (rotpunkt) tot fent una bona gestió d'uns Camalots (0,5 al 2), uns aliens (semàfor + gris), tascons i com no, tricams. La via sorprenentment neta de material (al llarg 1 un buril i un pitó, al ll4 un pitó i a l'últim llarg un pitó i 6 burils). Reunions rústiques però equipades amb tres burilillus. Dificultats més o menys encertades: LL1 6a+, Ll2 7a, Ll3 6b+, Ll4 6b+ i Ll5 6b.
La roca... millor escalar amb amor i tibant cap a dintre...
El lema: Roca bruta, escalada neta!!
Com diria el "rei de la cara nord": Recomanable per a esperits molt montserratins.
PD. El casc mola molt. Naltrus només en duiem un i sort que ens el vam anar canviant...
Salut i metres.Llullu.
L'un, l'amor del dia a dia, amor de base. Quant m'allunyo uns dies el trobo a faltar, un amor ben conegut però que de tant en tant em dona sorpreses. Un amor que m'ha forjat com a "persona". De tant en tant l'observo detalladament i me n'adono com m'he acostumat a la seva bellesa, a les carícies que li faig i a mirar-la dia a dia. Fins i tot arribo a oblidar com n'és d'especial i preciosa...
Aquest amor es diu Montserrat.
El segon amor és més salvatge. És com una amant fidel que em permet escapar de la rutina. A l'estiu i a l'hivern no ens veiem i així les ganes sempre estan enceses. M'encanta que m'aculli a casa seva uns dies, asseure'm al seu jardí i mirar-la a la posta del sol...quina temptació d'abandonar la Montserrat i anar a viure amb ella...
Aquest amor es diu Montrebei.
I el tercer amor, és amor d'estiu, és el més passional, fins i tot violent. Cal saber estimar-lo i no perdre el bon camí. Molts se'l miren de lluny, fins i tot alguns hi proven alguna aventura esporàdica però amb por de profunditzar amb la relació.
Jo he après a deixar-me portar i a gaudir dels estranys plaers que em provoquen les seves abraçades del que sovint em costa sortir-ne. Però sé que quan l'estiu s'acaba torno a la meva vida amb Montserrat i Montrebei.
Aquest amor es diu Ordesa.
Doncs bé, aquesta setmana passada, sense haver-ho planejat, les vaig veure a les tres i lluny de portar-me confusions, m'ha deixat una molt bona sensació...
Dimecres Ordesa, dijous Montrebei i divendres Montserrat.
Per respecte als orígens i perquè "la de sempre" és la damisela que més m'estimo us "piulo" una raresa montserratina.
Mutuament enganyats enfilem la canal del Pou del Gat direcció als Flautats. Tot passant Trinitats abandonem les motxilles, els dos quilos de pomes que sempre porta en Willow i un grapat de pitons que finalment decidim no pujar al via...bon entrenament.
La via és la Genocide a la cara NW de la Cadireta del Diable. Un gran diedre molt evident i estètic obert en artifo i forçat posteriorment per l'Alzina i l'Endika. No tenim referències de gaires ascencions ni tampoc de si s'havia fet sense pitons... La jugada surt prou bé i li fotem "l'atxassu" (rotpunkt) tot fent una bona gestió d'uns Camalots (0,5 al 2), uns aliens (semàfor + gris), tascons i com no, tricams. La via sorprenentment neta de material (al llarg 1 un buril i un pitó, al ll4 un pitó i a l'últim llarg un pitó i 6 burils). Reunions rústiques però equipades amb tres burilillus. Dificultats més o menys encertades: LL1 6a+, Ll2 7a, Ll3 6b+, Ll4 6b+ i Ll5 6b.
La roca... millor escalar amb amor i tibant cap a dintre...
El lema: Roca bruta, escalada neta!!
Com diria el "rei de la cara nord": Recomanable per a esperits molt montserratins.
 |
| sort dels tricams... |
 |
| la foscor de la nord... |
 |
| Afegeix la llegenda |
Salut i metres.Llullu.
dilluns, 29 d’agost del 2011
Via Verda del País dels Càtars
Doncs com que de moment el cos encara no està per gaires alegries i aquest estiu m'he entretingut fent passejades amb la bicicleta, us penjo una activitat que vam fer l'altre dia amb l'Emma i el Sergi a la regió de l'Arièja, just al nord d'Andorra.
La via verda uneix Mirepoix amb Lavelanet. Nosaltres vam començar el recorregut a Mirepoix.
Són 38 km., absolutament plans, que al final potser sí que es fan una mica llargs, més que res per la monotonia del recorregut, que no per la diversitat de paissatges.
Lògicament, impossible perdre's, per les caractéristiques del circuït, però també per els panells informatius que ens anem trobant en les cruïlles o en els punts que tenen algun interès especial (pobles, castells, molins, etc,...)
En definitiva, una passejada a través d'un entorn molt bucòlic, on les fulles seques dels arbres que cauen al mig del camí ja apunten al final de l'estiu i l'inici de la tardor.
Va, i com que el post és aburridot, us poso el video del single del nou disc del Robert Randoph, que és més divertit:
Cesc.
dilluns, 15 d’agost del 2011
Pastís de Pastanaga
Anem a les coses serioses, que amb el Llullu i els seus col·legues, que encara que piulin poc, no paren d'escalar i aquest blog s'està convertint amb massa monotemàtic.
Amb motiu de la celebració de l'aniversari del Sergi, la Gemma s'ho ha tornat a currar i ens ha obsequiat amb una nova joia de pastís, i ja van dos:
Pastís de Pastanaga
Per a la massa:
Barrejar la farina, el bicarbonat, el llevat, la sal i la canyella. Reservar.
Batre els ous, barrejar-hi el sucre, després l'oli i finalment la vainilla.
Afegir-hi la barreja de la farina.
Afegir-hi les pastanagues i les nous.
Repartir la massa en 2 motlles de 23 cm. de diàmetre, fregats amb mantega i posar-los al forn pre-escalfat a 180º
Coure durant uns 25-30 min. i deixar refredar.
Per la cobertura:
Amb la batedora a baixa intensitat, mesclar el formatge amb la mantega. Després mesclar-hi el sucre i finalment l'extracte de vainilla i la pell de la llimona.
Posar 1/3 de la cobetrtura entre les dues parts (els dos motlles) del pastís i la resta per sobre.
La recepta original (o no), amb videos, fotos i en anglès la trobareu aquí
Amb motiu de la celebració de l'aniversari del Sergi, la Gemma s'ho ha tornat a currar i ens ha obsequiat amb una nova joia de pastís, i ja van dos:
Pastís de Pastanaga
Per a la massa:
- 110 gr. (un got) de nous o de "pecanes" trocejades.
- 340 gr. (dos gots i mig) de pastanagues ratllades.
- 280 gr. (2 gots) de farina.
- 1 culleradeta de bicarbonat.
- 1 i 1/2 culleradetes de llevat Royal.
- 1/2 culleradeta de sal.
- 1 i 1/2 culleradetes de canyella.
- 4 ous grans (com els del Willow i el Llullu obrint Indignats)
- 300 gr. (1 got i mig) de sucre.
- 240 ml. (1 got) d'oli.
- 2 culleradetes d'extracte de vainilla.
Barrejar la farina, el bicarbonat, el llevat, la sal i la canyella. Reservar.
Batre els ous, barrejar-hi el sucre, després l'oli i finalment la vainilla.
Afegir-hi la barreja de la farina.
Afegir-hi les pastanagues i les nous.
Repartir la massa en 2 motlles de 23 cm. de diàmetre, fregats amb mantega i posar-los al forn pre-escalfat a 180º
Coure durant uns 25-30 min. i deixar refredar.
Per la cobertura:
- 57 gr. (1/4 de got) de mantega a temp. ambient.
- 227 gr. de formatge tipus philadelphia a temp.ambient.
- 80 gr. de sucre glas.
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla.
- 1 pell de llimona ratllada.
Amb la batedora a baixa intensitat, mesclar el formatge amb la mantega. Després mesclar-hi el sucre i finalment l'extracte de vainilla i la pell de la llimona.
Posar 1/3 de la cobetrtura entre les dues parts (els dos motlles) del pastís i la resta per sobre.
La recepta original (o no), amb videos, fotos i en anglès la trobareu aquí
dimecres, 10 d’agost del 2011
The Great Glen. Escòcia.
Com que aquest final de juliol ha estat tirant a plujós per aquestes nostres contrades, hem decidit anar a buscar el bon temps cap al nord, concretament cap a Escòcia.
The Great Glen és una falla natural que pràcticament retalla de nord a sud i per la meitat Escòcia, començant per la ciutat costanera d'Inverness i acabant a Fort Wiliam, cap al sud, a unes 130 milles seguint la línia natural que marquen el Loch Ness, el Loch Oich i el Loch Lochy fins arribar de nou al mar, a Fort Wiliam, petit poble que serveix de punt de partida per pujar al Ben Nevis.
El recorregut que ells anomenen Great Glen s'acaba allà. Amb bicileta són tres etapes i uns 130 km. de recorregut, amb un desnivell relativament suau, ja que si bé sempre es va vorejant llacs i canals, tot sovint el camí s'enfila per la muntanya. L'asfalt, la pista i els corriols es van combinant, però tots tenen un denominador comú: les midges, uns mosquits petitíssims i molt violents, que per sort, només t'ataquen si t'atures, ja que no et poden seguir encara que només caminis.
De Fort Wiliam nosaltres vam agafar un tren que cap a l'est, travessa tota una zona molt muntanyosa i molt humida, plena d'aiguamolls, i vam baixar a l'estació de Rannoch, que està literalment al cul del món.
Des d'allà, tot per asfalt i pràcticament sempre amb baixada (això sí, moooooolt suau), amb dues etapes i 76 km. més a les cames, ens vam plantar a Pitlochry. A 3 milles de Pitlochry hi ha la destil·leria més petita i també la més pintoresca (diuen) de tot Escòcia, Edradour, autèntic objectiu del viatge.
Sorprenentment, durant tot el viatge la meteo va ser benevolent, potser massa càlida per fer activitat, amb només un dia de que estava núvol i amb boira pixanera, la resta, mig mig i molta calor quan ens tocava el sol de plè. Les bicis, que les vam llogar allà, són hibrides entre muntanya i cicloturisme, ideals pel tipus de camins per on va l'itinerari.
dissabte, 6 d’agost del 2011
Via la Gota Freda (Roca Gran d'en Ferrús)
Ressenya acabada de sortir del forn d'una via oberta ja fa uns dies, bastants dies...
Després de vàries jornades d'aventures i desventures ens va sortir aquesta via. Vam disfrutar d'allò més en un entorn idílic. La via és exigent, destacar el primer llarg, 5 estrelles, el 2on està més concentrat i roca no tant bona, i el 3er no ens ha sortit en lliure, de totes maneres, fins el 1er parabolt (10-15m) deu ser 7a.
Doncs a veure si algú s'anima a repetir-la!
Apa gent, a tibar i a gaudir!!!
Kiku
Després de vàries jornades d'aventures i desventures ens va sortir aquesta via. Vam disfrutar d'allò més en un entorn idílic. La via és exigent, destacar el primer llarg, 5 estrelles, el 2on està més concentrat i roca no tant bona, i el 3er no ens ha sortit en lliure, de totes maneres, fins el 1er parabolt (10-15m) deu ser 7a.
Doncs a veure si algú s'anima a repetir-la!
Apa gent, a tibar i a gaudir!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
