Cadireta del Diable, via GEEB

... i avui, seduït pel post del Bullarolas. He enganyat al Llullu i al Sergi perquè em pugin per aquesta via, que en el cas del Sergi encara, però sorprenentment, el Llullu no havia fet.
I referent al post d'en Bullas, no puc estar més d'acord amb els comentaris que ell fa tant de la via com de la restauració, per tant, aprofito per felicitar als autors.

El Llullu al tercer llarg (6b)

Pel que fa a l'escalada, bones fisures i un llarg de placa ben equipat que, en lliure, deu rondar el 6c/+, però que es deixa fer molt bé fent trampes, i pel que fa als tres primers llargs, simplement dir que seria bò que la via s'anés repetint sovint, ja que la naturalesa no s'atura i va tapant les fisures que ara per ara permeten assegurar-se al gust sense patir massa. La roca és molt franca i si bé s'ha de vigilar en algun canto, en general podriem dir que és prou bona.

Nota negativa: lleig, molt lleig el seguit de parabolts que hi ha just a l'esquerra i que passa a tocar de la tercera reunió, sense respectar ni distàncies ni res de res. De fet, és un tram súper-fàcil, on no té cap sentit posar-hi parabolts, que a més, segurament s'han hagut d'agenollar per col·locar-los. En fi,... hi ha gent per a tot.

I com a anècdota, el fred que hem passat a dia 2 de juny, i les cortines d'aigua que ens han enganxat (per sort) just a sota el desplomet de la boleta final. Després, per la carena dels Flautats, hem pogut disfrutar d'unes vistes espectaculars amb les nuvolades que a voltes retallaven els cims de les agulles de Montserrat.