dijous, 30 de desembre de 2010

Cascades (de glaç?) per Bielsa

Curiosos aquests fenòmens metereològics, mentre el Llullu es desperta un matí a 4 sota zero al menjador de casa seva, jo estic amb temperatures positives al peu de la "Sueños del Agua", a la boca sud del túnel de Bielsa. No hauria de ser al revés?.
Vam arribar el primer dia no gaire d'hora, i per mandra d'arribar-nos a les cascades de la Boca Nord i veure 4 cordades al peu de cada línia, ens quedem a la "Sueños de Agua" perquè des del cotxe veiem que la darrera cordada que hi ha  a la via està acabant l'últim ràpel.


La cascada la trobem absolutament xopa, fins al punt de que quan posàvem algun cargol de gel, enlloc de sortir una espècie de cilindre gelat de dins del cargol, el que apareixia era un brollador d'aigua, que semblava ben bé una font. Sort que és MOLT fàcil, si no,....En fi, per ser el primer dia i "trencar el gel", ja està bé, demà més.

L'endemà ens llevem ben aviat amb l'estress que comporta anar a fer gel els dies de festa, i l'esperança de que a Barrosa hi hagi condicions una mica millors.
Però resulta que aquesta nit tampoc no ha gelat, i malgrat que hi ha ganes, no ho tenim gens clar.  Sorprenentment,  som els únics que hem tingut la pensada de venir aquí, i per molt que costi de creure, estem sols. No hi ha ningú que hagi vingut a escalar i podem triar.


Decidim començar per la "Océano Pacífico",  que es veu, des de la distància, bastant practiable. El cas és que quan arribem a peu de via, a mi, em cau l'ànima als peus, ja que hi ha una película d'aigua lliscant uniformement  per sobre del gel. Si no fos per les ganes del company que m'anima, jo potser faria mitja volta. Igual com ahir, temperatura per sobre dels zero graus.


El primer llarg només es deixa escalar per la part dreta del mur, ja que, encara que a la foto no ho sembli, a la part esquerra hi ha més aigua líquida que sòlida. Al principi amb el gel dolentot, però que va millorant a mida que guanyem alçada. 


Al segon llarg, la cosa millora i es pot disfrutar més. 
Com que només són dos llargs (molt llargs) i es rapel·len, en acabar, decidim provar la Espluca, més difícil, però potser en millors condicions.


La veritat és que aquesta cascada és guapíssima, amb un primer llarg curt, però que ja et posa a tò, i després d'un petit tràmit de quinze metres quasi caminant, hi ha un segon llarg brutal, difícil  (almenys en les condicions en les que ara es troba), i que fa que arribis a la reunió 55 metres més amunt, satisfet. 


"Espluca", bonica cascada amb ressalts bastant verticals.

Malgrat la disfrutada, si no baixa bastant la temperatura, aquestes cascades no duraran gaire més. El tercer dia ens hem arribat a la vall de Trigoniero, per fer la dels Èlfics, però no està ni de bon tros en condicions de ser escalada, plena de forats i sense continuïtat.

Cesc.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per què no llenceu aigua per les parets del menjador del Llullu, a veure si es forma una cascadeta guapa?

llullu ha dit...

Això això, a vore si veniu a punxar al bruc de dalt que hi ha bones condicions...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...