Margalida Nord + Maladeta Sud

Aquesta batalleta de dos intensos dies de muntanya surt de l'aparcament de Palancas del Hospital (?), l'esplanada gran que hi ha poc abans de l'Hospital de Benas, amb l'autobus de les 5 del matí, i acaba l'endemà al mateix lloc amb l'autobús de les 9 del vespre.
Han estat dos dies complerts d'activitat en alçada, enllaçant dues parets de desnivell similar però  de caràcter totalment diferent: La Nord del Margalida i la Sud de la Maladeta, passant per Salenques, Aneto, Coll de Corones i Coll d'Aragüells. És a dir, una matada.

Directa Orió a la Nord del Margalida:

Aquesta potser no és una via excessivament difícil, tot i que ho és més (almenys ens ho va semblar) del que sembla mirant la ressenya,  però sí que té un alt compromís, ja que l'entorn, l'equipament i sobretot, la qualitat mediocre de la roca, fa que s'hagi d'anar concentrat en tot moment i "homologar" gairebé totes les preses abans de tibar-les.

Nosaltres vam dur aquesta ressenya i aquesta altra, i entre les dues, molta precaució i una mica d'intuició, ens en vam sortir prou bé. Cal dir que el pitó del cinquè llarg ja no hi és, ja que se'ns va quedar a les mans mentre comprovavem si era prou sòlid.

Material: Joc de friends i joc de fissurers, i tres pitons per si de cas, que no vam utilitzar. Grampons imprescindibles per arribar a peu de via, i un piolet que ens va ajudar a passar la rimaia.

Via recomanable només per aquells que sàpiguen on es fiquen, els agradi el rotllo aventurer i en aquest cas, caminar més que escalar.

El Tempestats i l'Aneto

La Nord del Margalida des de la Cresta de Salenques

Al cim de l'Aneto

Arribant a l'Aneto, per Salenques, ens trobem amb el Patrice de Bellefon en persona que es disposava a bivaquejar al cim amb uns amics. Intercanviem quatre paraules, li transmetem la nostra admiració pel seu llibre i el seu historial com a escalador, i seguim cap al Coll de Corones i després cap al llac.

Directa a la Sud de la Maladeta:

Ens despertem, molt cansats pel tute del dia anterior,  amb l'esperança de que arribi de sobte un front de núvols, vent, tempesta i tota la pesca per no haver d'anar cap a la Maladeta, però no. Fa bo i s'intueix un dia de calma i calor intensa.
L'aproximació des del llac de corones és relativament ràpida, unes dues hores fins a peu de via, i de la via, ja està tot dit i coïncidim amb tots els elogis que se li puguin fer: roca excel·lent, ambient, línia, etc,... sens dubte, sota el meu punt de vista, la millor de la paret dins del seu grau (de les que he fet, és clar).

Pico Maldito des de l'Abadias

Bones vistes des del cim, i al final, tot el dia dient-nos que teniem temps i que no calia córrer, una mica més i perdem el darrer autobús que ens havia de portar de nou a la furgo, al plat d'espaguettis i a la cervesa fresca.

Cesc.

Castells Barberà - Roca Verda al Cadí

Divertit entreteniment per escalar aquests dies de calor sufocant que estem patint darrerament. La Castells-Barberà són quatre llargs - literalment, no és una manera de dir que són pocs -  bàsicament en xemeneia orientada a l'oest, amb una roca més que acceptable per la zona on ens trobem, i on tansols amb un joc  de fissurers i quatre o cinc cintes ja farem.

Malgrat la dificultat assequible, té trams força verticals on no podem abaixar la guàrdia, i on en cap moment s'hi val a caure. Trobarem una expansió a cada reunió i algún pitó en bon estat que ens assegura algún pas més difícil.

Dels quatre, el més bonic és el quart, gairebé tot una xemeneia que escalem en diedre per fora, molt verticalot tot plegat però amb canto i bona roca, val a dir que difícil de protegir.

Res tu, al Cadí hi ha vies més boniques que potser valen més la pena, però si ja les teniu fetes i refetes, aquesta és de les que val la pena fer la passejada des d'Estana.

Cesc.

Morgan et les Marmottes - Pic d'Esquella

Haig de reconèixer que quan em van proposar d'anar a fer aquesta via, i abans de mirar la ressenya, lo primer que em va venir al cap va ser: líquen, granit trencadot o via discontínua, és a dir, Pirineu, però com que igualment estic a tocar d'Andorra, em vénen a buscar i em tornen a casa, doncs mira, .... si l'escalada no és bonica el que sí és segur és que passaré una bona estona amb la companyia.

Però un cop més, les idees pre-concebudes són equivocades, ja que la via, ni té massa líquen (una mica,  a la part superior), té molt pocs trams on s'hagi de vigilar amb els cantos, i de discontínua res de res, llevat de la travessa després del tercer llarg, i el llarg de sortida,  la via és molt homogènia entre V i 6a+.

Els tres primers llargs, per mi, són els més bons, el primer ja té un passet d'adherència de (teòricament) V- on ja veus a venir que la via no serà del tot fàcil. El segon segueix una fissura en diagonal amb una arrencada difícil de nassos, i el tercer, fissura de dits perfecta que talla una placa que per sort, no és vertical.

Després del canvi de reunió, la via segueix un esperonet bastant vertical, amb dos llargs una mica més tranquils al principi, un tercer amb un pas que diu que és 6a on s'ha d'apretar de valent, i el darrer, que segons la ressenya que miris és 6b+ o 7a, on ho haurem de donar-ho tot si volem passar en lliure per superar els 15 metres desplomats, primer de diedret, i després d'encastaments de mans.

La via està força equipada amb parabolts, espits rovellats i claus bastant nous, però cal dur el joc de friends i el de fissurers. Tot i així, la ressenya del Luichy recomana el camalot del 3,5, però nosaltres ni el portavem ni el vam trobar a faltar.

I au, que em sembla que aquest cop he donat massa informació, i lo bonic de l'escalada és anar descobrint i trobant-te amb petites sorpreses a cada llarg.

Cesc.

Cavaller Errant a la Bessona Superior

Una altra alternativa per un matí d'estiu, aquest cop a Agulles, a la Bessona Superior. He trobat molt poca (cap, de fet) informació de la via a la xarxa, o sigui que, encara que no hi ha fotos, deixaré quatre impressions de la "Cavaller Errant".

Són només dos llargs, el primer més difícil que el segon, on caldrà estar habituat a penjar-se de merlets més o menys bons típics de Montserrat, bàsicament durant les tres primeres xapes, que són els 10 o 12 primers metres. Després, quan la via s'ajunta amb la GEDE, es progressa per un diedre pitonat (on hi ha alguna peça de museu que segurament no aguantaria una caiguda) que es pot completar amb algun friend que queda prou bé. A més més, cap parar atenció amb alguna presa que no sembla massa sòlida.

El segon llarg ja no té massa història, un Ae on en algun pas llarg caldrà apretar les dents, fins a la sortida fàcil de IV. Dels ploms que dibuixa la ressenya, ni cas, ja que el primer té el cable més que precari, i el segon no cal ni mirar-se'l, ja que s'arriba bé al següent parabolt.

A part de cordinos primets (de 3 mm.) pels marlets del primer llarg, hem fet servir els ganxos, el camalot groc, l'alien verd i una acanalada (prescindible, però és que és tant còmode de posar i queda tant bé, que no val la pena intentar fer l'estirada per arribar a la següent xapa).

Cesc.

Coses d'estiu


Ja que aquesta setmana tinc molts compromisos i poc temps per escalar.....faré un petit resum d'unes alternatives per els dies calorosos, son vies que hem escalat aquest estiu i que es poden fer en un mati o una tarda.

VIA 7 D'AMOR 200m. 6c+ - ROCA NARIEDA

Situada a la cara oest de Narieda, es una bona opció per escalar un mati a l'ombra, sense arribar a la qualitat de les seves veïnes Nifo i Banda del Tako, es una linea molt ben trobada, que ressegueix una fina linea de fissures.
El segon, quart i cinquè llargs son molt bons.
La  via esta semi-equipada amb parabolts, claus i ponts de roca, es necessari un joc de friends i doble corda, ja que es baixa rapelan, ull amb l'ultim ràpel, es volat i fa 60 metres!!!!!
La ressenya la podeu trobar a la nova guia de l'Alt Urgell, una obra mestre!!!!!! o al Vertex n.241.

PD: un plan interessant per la tarda es anar a fer una visita a les basses de Nargo, prenem la carretera de Coll de Nargo a Isona, a uns 2 km aprox. trobem una cruïlla a ma dreta, que condueix al poble de Sallent,  la prenem i aparquem, les basses son just a sota!!!!!!

Les basses!!!!!!!











VIA PATXARAN 150m. 7a+/b - CONGOST DE VENTAMILLO

Aquesta via la vam repetir l'en dama d'escalar a Ordesa amb el Tersa, el congost del Ventamillo es un lloc còmode, sense aproximació,Peró el preu a pagar son els cotxes que passen per la carretera....i aquesta via en concret es un carmelet per disfrutar!!!!!!
La paret es a l'ombra a la tarda, i això et permet escalar amb la calma, sense matinar.
La via es bonissima, sempre amb un calcari molt bo i adherent, be potser el primer llarg no tant, esta equipada amb parabolts, fins i tot les fissures del tercer i quart llarg, porteu moltes cintes!!!!!
La baixada es fa rapelant, es pot fer per la via Peró no es aconsellable ja que desploma bastant, un cop al cim i d'esquenes a la carretera seguir a ma esquerra fins a trobar un pal amb una bandera de roba, des de allà es fàcil localitzar els ràpels.

         

Crec que la via original surt pels diedres de la dreta en els dos últims llargs, amb dificultats de 6b+/c, nosaltres vam sortir per la variant ressenyada.

    

                                                          En Tersa al tercer llarg, una fisura desplomada d'encastaments 7a.

VIA DEGENERACIÓ EXPANSIVA 175m. 6c+ - EL BISBE, MONTSERRAT.

Un altre bona opció per una matinal d'estiu!!!!! la via s'inicia uns metres a l'esquerra de la GAM, en dos llargs que ressegueixen una fissura fins a la còmoda repisa, ens havien dit que valia la pena entrar per la GAM, Peró som tossuts.....i si, crec que es la millor opció si no vols patir gaire jejejeje, de totes maneres tampoc es cap drama.

A partir d'aqui la cosa canvia i molt, la roca es torna noble i l'escalada passa a ser atlètica i mantinguda amb dos llargs de 6c i 6c+ molt bons!!!!! ull en arribar al primer spit del tercer llarg, si falles et menges l'arbre i la terrassa.....

En el cinquè llarg les assegurances no estan a prop i li donen IV+ ajajajajajaja!!!!!!!!

                                                          El Leon començant el quart llarg, 6c+.

VIA BARRUFETS 230m. 7b - FRARE GROS, MONTSERRAT.

L'ultima de les propostes d'aquet post, la Barrufets al Frare gros, la vam repetir dilluns amb lOscar.

Molt bona via, molt ben arreglada per escalar-la en lliure, canviant els burins per parabolts i algun clau.

S'ha de vigilar amb el primer llarg, la roca es una mica de la zona....Peró no es difícil.

Al segon llarg es deixa fer fins a dos xapes de la reunió, allà tot canvia jejejeje....

Ens van agradar  molt el tercer llarg, que vam empalmar amb el quart original saltant una reunió de parabolts per montarla a peu de la fissura del cinquè llarg, aquesta es monta en una sabina i dos claus, també son molt bons el cinquè i sisè llargs i l'ultim, molt aeri!!!!!

                                             Ressenya gentilesa d'en Piju.

Roger.

                                 

Cosmos Factory - Pollegó Est

Magnífica matinal per un dia d'estiu,  bona roca i baixada senzilla per l'altra banda de la cinglera. Tots els llargs són bons.
Nosaltres hem empalmat el segon i tercer llargs (cap problema), i ressenyar que els 6a's de la part de dalt de la via són bastant més difícils que els de la part de baix, així com l'equipament, més generós als primers llargs i més rancis a dalt. Pel que fa al material, tot i que portàvem per duplicat els aliens, crec que el segon joc no l'hem utilitzat.

Cesc.

Los prismaticos de Gavin - Ordesa

Dijous repetim visita a Ordesa, i es que ja mo van dir que un cop comenses amb aquesta vall es dificil deixar-ho.....
Si la primera visita a Ordesa ja va ser prou ambiciosa per mi, que era el meu debut, la segona no va ser pas per anar a repetir una clasica, pero tot arrivara, o aixo espero Miquel!!!!!!
I es que vaig tornar a pujar amb en Tersa, i com no podia ser d'un altre manera, amb aquet noi no pots anar a fer coses tranquiles......pero jo tambe i poso de la meva part, i es que s'ha d'aprofitar quan t'acompanya un company de cordada que et pot treure les castanyes del foc en un moment donat!!!!

Aixi que repetim el guio de la seman anterior, despertador a les 5:30, te, galetes i cap al bus.
Aquesta seman hi ha molt ambient al parquing de Torla, i coincidim amb bastants amics i companys, tots amb les seves vies escollides, i amb tots els bartuls a l'esquena enfilant cap al bus que ens deixara al prat.

La via escollida per aquesta semana Los prismaticos de Gavin, i el motiu una piulada den ganxets, ja que es una via molt nova, del 2008, i a priori no entraria en la meva llista de prioritats, pero llegint i rellegint el seu post i parlan amb en Tersa sembla una bona opcio per un " plat unic".....
Realment la via es molt bona, dificil, amb llargs amb roca dubtosa...el primer llarg es d'aquells que fa de filtre, molt mantinguda en sete grau, i amb un equipament acceptable.
Mencio especial es mereixen el segon, tercer i sise llarg, tots molt bons i amb bona roca, tot el contrari del sete, a la ressenya original veureu que hi posa llarg serios....i deu ni do si ho es, un 7a dels macos!!!!!!
L'ultim llarg tambe te la seva historia, un pas cabron sortint de la reunio m'espatlla l'encadenament....snif snif....pero el millor esta per venir, roca espectacular hi ha navegar per placa obligadeta de sise grau.

En resum una molt bona via, que et deixa ben a gust, i que per mi es un bon plat unic jejeje, on cal escalar i estar al cas de la roca en algun tram.

Vam estar-hi 8:30 hores sense corre, per que no es pot.....i vam anar amb dos jocs d'aliens i camalots fins el tres.

                     Segon llarg, 7a.

                                    El Miquel al segon llarg.

                                    Arrivant a R2.

                     Arrivant al final del tercer llarg, 7a bonissim!!!!!

                     Encetant el cuart llarg 6b+.

                     Mirant com encarar el pas dur del sise llarg, 7a+.

                                    Arrivant a la R6.

    Desmontant el sete llarg 7a serios......que el Miquel va resoldre amb temple!!!!!!!

PD: espero que en la propera visita caigi una clasica!!!!!!!!!

Roger