Doncs bé, estava esperant que el company m'enviés les fotos, però aprofitant la petició de l'alma mater de Grimpacòdols que vol un vídeo de Morcheeba, posaré una mica de lletra a la música.
Primer de tot, el company, que és forani, em va tornar a deixar clar que a Catalunya ens podem queixar de moltes coses, però no de l'entorn on vivim. M'explico, el pla A era anar a fer un corredor cap al Pic de la Tallada, però sembla ser que la nevadeta del dia anterior ho havia espatllat. El pla B hauria sigut anar a fer un cimet amb esquís, però la previsió de fort vent ens va fer tirar enrera, però és que el pla C va ser fer una via a Montrebei. Aquestes tres alternatives en un radi de menys de 100 km. , per un paio que ve de la meseta, que la primera paret "de veritat" la té a 400 km. de casa, i que és fanàtic com el que més, són ni més ni menys que el puto paradís. Tal qual.
Així doncs l'Hugo, que encara no coneixia Montrebei, vaig enganyar-lo per fer el seu bateig a la 7 Venas, ja que tenia referències per més d'una banda que quan la cosa es posa sèria, hi ha xapes. I efectivament, allà on no et pots protegir, sempre trobarem la xapa per treure el compromís.
Pel que fa a la roca i al recorregut, és una via típica de Montrebei, amb trams de roca bona o molt bona, i també trams on s'ha de vigilar per no endur-se els blocs. Material, com més en duem, més en posarem, sobretot al llarg 4, magnífic diedre amb sostret inclòs, i amb un horari relativament ràpid.
En definitiva, va ser un dia clar d'hivern, amb unes vistes espectaculars sobre la paret de Catalunya i que va acabar amb la promesa mútua de repetir qualsevol dels tres plans que teniem per aquell dia.
Apa, bon any a tothom, i no us lesioneu, que després costa un ou tornar-hi !!
Cesc.
dijous, 5 de gener del 2012
dijous, 29 de desembre del 2011
Sortida llampec a terres aragoneses
Ha anat molt bé per a fer baixar els torrons de Nadal i Sant Esteve, i per a comprovar in-situ que la manca de neu abraça tot el Pirineu.
L'objectiu del primer dia era fer el cim de la Punta Escarra, però vam sortir massa tard i només vam arribar fins al capdamunt del corredor.
L'endemà cap a Telera per a fer un corredor, el de la Y, no tan fàcil com diuen les ressenyes, ja que sobresurten totes les roques i tots els ressalts. La baixada pel de la Z la vam fer amb ràpels de cap a peus pel mateix motiu, la manca de neu i la impossibilitat de desgrimpar-ho tot.
L'objectiu del primer dia era fer el cim de la Punta Escarra, però vam sortir massa tard i només vam arribar fins al capdamunt del corredor.
L'endemà cap a Telera per a fer un corredor, el de la Y, no tan fàcil com diuen les ressenyes, ja que sobresurten totes les roques i tots els ressalts. La baixada pel de la Z la vam fer amb ràpels de cap a peus pel mateix motiu, la manca de neu i la impossibilitat de desgrimpar-ho tot.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Stage de pretemporada a Rjukan.
Planificar i comprar els bitllets amb gaires setmanes d'antel·lació per fer un viatge té l'avantatge de que els vols i les reserves poden sortir més bé de preu, però també té el risc de que, tractant-se d'un viatge per escalar en gel, arribis al destí i no hi hagi quasi res format.
Malauradament, això ha sigut el que ens ha passat a nosaltres, que hem arribat a Rjukan amb temperatures positives tant de dia com de nit, plovent, i amb gairebé totes les cascades sense formar.
El primer dia, d'exploració, hem anat recorrent tots els sectors i comprovant sobre el terreny allò que més tard ens confirmarien al poble: ha estat la tardor més càlida i seca dels darrers 150 anys. Una a una, anàvem veient totes les cascades que teniem a la llista i que enguany NO les podriem escalar si no era en dry-tooling sota la dutxa.
Malgrat tot, les possibilitats de Rjukan són nombroses, i el fet d'anar amb repetidors ens ha facilitat la feina, i al final del dia obrim la traça fins gairebé el peu de les que sí que es podràn escalar si no fa vent: Gaustac.
Dia 2: Top-ropes a Krokan. Amb la caloreta que fa no ens atrevim a fer gran cosa des de baix, i per sort, trobem una canaleta senzilla per accedir a la part alta d'una de les cascades i fer quatre o cinc línies que ja van prou bé per obrir la temporada i "trencar el gel" (mai millor dit).
Dia 3: Obrim traça novament per veure de més a prop el sector de Rjukan Center, que des del supermercat, ens ha semblat que potser, amb sort, podrem trobar alguna línia que ens permeti enfilar-nos una mica. Total, l'aproximació és una mica més d'un quart d'hora i tampoc tenim gaires alternatives. Però no, quan arribem a peu de paret ens adonem que està molt pitjor del que semblava, girem cua, i de nou cap a Krokan, a exprimir una miqueta més el sector buscant vairants que ahir no haguéssim escalat. No perdem l'esperança, s'anuncia una baixada inminent de les temperatures.
Dia 4: El sector Krokan ja no dóna per més, i aprofitem el dia per anar a esquiar, cosa que també estava prevista. A més a més, avui és dissabte (més gent), i és el dia més fred, -11º al matí, al migdia -8º. Il·lusos i amb un excés d'eufòria, pensem que ja tot torna a la normalitat, però amb una certa estupefacció, al vespre veiem com el termòmetre ha anat pujant i ja només està a -4º
Dia 5: Ens llevem rondant els 0º, i tothom menys el qui escriu, que esquiant es va fer un esquinç al turmell i necessita repòs, han llogat raquetes per fer l'aproximació fins al sector de Gaustac, que juntament amb el de Krokan, són lo milloret que hi ha a la vall.
Dia 6: +2º a les 9 del matí, però sense perdre l'esperança, obrim traça, novament, fins a una cascada situada a Rjukan Center, per comprovar, novament, que de lluny sembla molt més ben formada del que realment és quan la veiem d'aprop. Alternatives? El "nostre" mur particular a Krokan, a fer les mil-i-una variants de la mateixa cascada de cada dia.... "sort" que avui és el darrer dia...
Dia 7: L'Enric i l'Hugo encara s'han llevat d'hora per fer quatre remades al circuit de fons de l'estació, però la resta de l'expedició hem fet el mandra, hem recollit els trastos, i així que els dos fanàtics han tornat, tots cap a Oslo a passar la tarda.
Conclusió: Hem rigut molt més que escalat, les caixeres del Kiwi bé valen una vista diària, i segur que tot format Rjukan és brutal, però això del gel cada dia pinta més magre.
Cesc.
Malauradament, això ha sigut el que ens ha passat a nosaltres, que hem arribat a Rjukan amb temperatures positives tant de dia com de nit, plovent, i amb gairebé totes les cascades sense formar.
El primer dia, d'exploració, hem anat recorrent tots els sectors i comprovant sobre el terreny allò que més tard ens confirmarien al poble: ha estat la tardor més càlida i seca dels darrers 150 anys. Una a una, anàvem veient totes les cascades que teniem a la llista i que enguany NO les podriem escalar si no era en dry-tooling sota la dutxa.
Malgrat tot, les possibilitats de Rjukan són nombroses, i el fet d'anar amb repetidors ens ha facilitat la feina, i al final del dia obrim la traça fins gairebé el peu de les que sí que es podràn escalar si no fa vent: Gaustac.
Dia 2: Top-ropes a Krokan. Amb la caloreta que fa no ens atrevim a fer gran cosa des de baix, i per sort, trobem una canaleta senzilla per accedir a la part alta d'una de les cascades i fer quatre o cinc línies que ja van prou bé per obrir la temporada i "trencar el gel" (mai millor dit).
Dia 3: Obrim traça novament per veure de més a prop el sector de Rjukan Center, que des del supermercat, ens ha semblat que potser, amb sort, podrem trobar alguna línia que ens permeti enfilar-nos una mica. Total, l'aproximació és una mica més d'un quart d'hora i tampoc tenim gaires alternatives. Però no, quan arribem a peu de paret ens adonem que està molt pitjor del que semblava, girem cua, i de nou cap a Krokan, a exprimir una miqueta més el sector buscant vairants que ahir no haguéssim escalat. No perdem l'esperança, s'anuncia una baixada inminent de les temperatures.
Dia 4: El sector Krokan ja no dóna per més, i aprofitem el dia per anar a esquiar, cosa que també estava prevista. A més a més, avui és dissabte (més gent), i és el dia més fred, -11º al matí, al migdia -8º. Il·lusos i amb un excés d'eufòria, pensem que ja tot torna a la normalitat, però amb una certa estupefacció, al vespre veiem com el termòmetre ha anat pujant i ja només està a -4º
Dia 5: Ens llevem rondant els 0º, i tothom menys el qui escriu, que esquiant es va fer un esquinç al turmell i necessita repòs, han llogat raquetes per fer l'aproximació fins al sector de Gaustac, que juntament amb el de Krokan, són lo milloret que hi ha a la vall.
Dia 6: +2º a les 9 del matí, però sense perdre l'esperança, obrim traça, novament, fins a una cascada situada a Rjukan Center, per comprovar, novament, que de lluny sembla molt més ben formada del que realment és quan la veiem d'aprop. Alternatives? El "nostre" mur particular a Krokan, a fer les mil-i-una variants de la mateixa cascada de cada dia.... "sort" que avui és el darrer dia...
Dia 7: L'Enric i l'Hugo encara s'han llevat d'hora per fer quatre remades al circuit de fons de l'estació, però la resta de l'expedició hem fet el mandra, hem recollit els trastos, i així que els dos fanàtics han tornat, tots cap a Oslo a passar la tarda.
Conclusió: Hem rigut molt més que escalat, les caixeres del Kiwi bé valen una vista diària, i segur que tot format Rjukan és brutal, però això del gel cada dia pinta més magre.
Cesc.
divendres, 9 de desembre del 2011
CABARET GALÀCTIC ACABADA DE REEQUIPAR!!!
Referent al post
http://grimpacodols.blogspot.com/2011/11/cabaret-galactic-en-obres-vilanova-de_16.html
dir que la via ja ha estat finalitzada pel Jortx i el Tati. els burils ja han estat retirats i substutuits per bolts! No us perdeu la sortideta del darrer llarg, comença entre dues fites per un desplom, un bonic pas de bloc per acompletar la jornada!
Merci Tati & Jortx!!!
Kalamontse
http://grimpacodols.blogspot.com/2011/11/cabaret-galactic-en-obres-vilanova-de_16.html
dir que la via ja ha estat finalitzada pel Jortx i el Tati. els burils ja han estat retirats i substutuits per bolts! No us perdeu la sortideta del darrer llarg, comença entre dues fites per un desplom, un bonic pas de bloc per acompletar la jornada!
Merci Tati & Jortx!!!
Kalamontse
diumenge, 4 de desembre del 2011
V de Ventafocs, Vendetta i.... animistes? Roca de Ponent Montserrat
Els animistes, a part de ser persones que posen ànima a tot el que és belluga i al que no també, són gent amb una dieta peculiar de la que pràcticament no he trobat informació. Els autors de la Via dels Animistes a la Roca de Ponent, (Pere Sunyer i Xavier Teixidó), situada al Torrent del Pont, eren alguns dels seus practicants i segurament d'aquí el seu nom. Recordo una conversa amb el Pere Sunyer ara fa un bon grapat d'anys, mentre corriem tot fent la volta a la muntanya (Montserrat) juntament amb el J.V.Ponce, en la que em va fer cinc centims... perdoneu la meva amnèsia però no us puc explicar absolutament res d'aquest estil o manera de concebre l'alimentació.
 |
| La bonica roca de ponent, tants anys allà i sempre havia passat de llarg... |
 |
| l'Edu apretant al primer llarg per entrar en calor |
Hem aprofitat el descens per reequipar alguns ponts de roca que disposaven de cordinos rònecs. Ara n'hi ha de nous, més bons i més visibles, però en pocs mesos aquest segon aspecte (el de la visibilitat) desapareixerà i tornaran a formar part de la roca com sempre. Només hem canviat els ponts que hem trobat més claus i més resistents, uns 3 o 4 en total. Per començar aquest peculiar règim porteu els alliens i uns quants tasconets. Ah! i una brúixola per navegar en la direcció correcta!!!
 |
| Un dels ponts reequipats... |
 |
| 3r llarg, 5 estrelles de la Ventafocs!!! |
 |
| En Marc arribant a la 1ª reunió |
 |
| Foto típica del darrer llarg OW |
I per acabar la trilogia a la Roca de Ponent una mica de ferro i magnesi!!! La Vendetta és una via d'esportiva, res a veure amb les anteriors. Equipament exel·lent i de bona qualitat acompanyada d'un segon llarg de 7a i 40m que per si sol ja es mereixerà una bona birra al Granada!!! graus apretadets (per a mi) exepte el darrer llarg que crec que és bastant més fàcils que els anteriors per tenir només un + menys... porteu 16 cintes i un batut de creatina!!!
 |
| Darrer llarg de Vendetta, 6c+ |
La primera escalada amb l'Edu Gilabert i les dues restants en una mateixa i completa jornada amb el Marc Muntanya, el pastor de Taradell!!!
Kalamontse
diumenge, 27 de novembre del 2011
Via del Xavi . Serrat de les Garrigoses
Bé, la vertitat és que no l'hem acabat, només n'hem fet els dos primers terços. Ja a dalt de la segona feixa, el pupurri de vies, i les dues cordades escalant l'Aranya just a sobre nostre ens han fet desistir de la idea d'acabar els llargs que ens quedàven.
Ell que darrerament escala poc, i jo que a part dels centenars d'excuses que tinc al catàleg, arrossego una galipàndria de cavall, voliem escalar alguna cosa fàcil, sense massa compromís, i sobretot, al sol, ja que almenys a Igualada, aquest matí, estavem a 2º.
M'ha proposat la via del Xavi al Serrat de les Garrigoses, i jo, que feia noséquantsanys que no escalava per aquella zona, m'he deixat convèncer amb un cafè. I ha anat d'un pèl que no la caguem amb l'elecció, ja que la via no és fàcil si no portes el material adequat, i crec que no el portàvem.
Segons la guia, amb els friends mitjans n'hi hauria d'haver prou, però jo crec que per fer-la només amb això s'ha d'anar molt sobrat. Nosaltres duiem els aliens fins al vermell, camalots del .75 al 2, algun fisurer i un parell de tricams petits. I jo he trobat a faltar el joc sencer de tricams i algun friend més gros.
D'entrada penso que els dos llargs de baix poca gent els fa, ja que les fisures estan totes tapades de sorra, i els forats i les plaques estan recoberts d'aquell líquen i aquell polsim típic de les zones poc transitades.
Per arrencar de terra, haurem de fer uns quants passos sobre una placa amb forats fins que podrem entaforar el tricam blanc (petiiiiit petiiiit), i una mica precàriment, el camalot verd, i entre els dos, ens protegiran el primer ressalt de la via fins que no arribem a la primera expansió. Escalem la placa ben assegurada i ja després la dificultat va disminuïnt fins a la reunió.
Per escalar el segon llarg, també hem hagut de fer una mica de jardineria per poder encavir un parell de friends en una fisura terrosa fins que no s'arriba a la primer pitó, que està bastant amunt i no es veu fins que hi ets a sobre.
Que ningú no s'espanti, que la dificultat és la que surt a la ressenya, és a dir, Vès i 6as, però s'ha de vigilar, i si es té una mica de traça posant seguros, millor que millor.
Els quatre següents llargs, fins a la segona feixa, ja són una mica més senzills, però porteu friends grans, que segur que els posareu.
La roca és quasi excel·lent en tota la via, llevat del cinquè llarg, on s'ha de vigilar, però està ben protegit.
I per acabar la parrafada, recordeu que els diumenges el camí que creua la paret per sota està molt transitat, i que hem d'anar moooooolt en compte a les feixes de no tirar pedres avall, ja que fàcilment podem provocar un disgust.
Cesc.
Ell que darrerament escala poc, i jo que a part dels centenars d'excuses que tinc al catàleg, arrossego una galipàndria de cavall, voliem escalar alguna cosa fàcil, sense massa compromís, i sobretot, al sol, ja que almenys a Igualada, aquest matí, estavem a 2º.
M'ha proposat la via del Xavi al Serrat de les Garrigoses, i jo, que feia noséquantsanys que no escalava per aquella zona, m'he deixat convèncer amb un cafè. I ha anat d'un pèl que no la caguem amb l'elecció, ja que la via no és fàcil si no portes el material adequat, i crec que no el portàvem.
Segons la guia, amb els friends mitjans n'hi hauria d'haver prou, però jo crec que per fer-la només amb això s'ha d'anar molt sobrat. Nosaltres duiem els aliens fins al vermell, camalots del .75 al 2, algun fisurer i un parell de tricams petits. I jo he trobat a faltar el joc sencer de tricams i algun friend més gros.
D'entrada penso que els dos llargs de baix poca gent els fa, ja que les fisures estan totes tapades de sorra, i els forats i les plaques estan recoberts d'aquell líquen i aquell polsim típic de les zones poc transitades.
Per arrencar de terra, haurem de fer uns quants passos sobre una placa amb forats fins que podrem entaforar el tricam blanc (petiiiiit petiiiit), i una mica precàriment, el camalot verd, i entre els dos, ens protegiran el primer ressalt de la via fins que no arribem a la primera expansió. Escalem la placa ben assegurada i ja després la dificultat va disminuïnt fins a la reunió.
Per escalar el segon llarg, també hem hagut de fer una mica de jardineria per poder encavir un parell de friends en una fisura terrosa fins que no s'arriba a la primer pitó, que està bastant amunt i no es veu fins que hi ets a sobre.
Que ningú no s'espanti, que la dificultat és la que surt a la ressenya, és a dir, Vès i 6as, però s'ha de vigilar, i si es té una mica de traça posant seguros, millor que millor.
Els quatre següents llargs, fins a la segona feixa, ja són una mica més senzills, però porteu friends grans, que segur que els posareu.
La roca és quasi excel·lent en tota la via, llevat del cinquè llarg, on s'ha de vigilar, però està ben protegit.
I per acabar la parrafada, recordeu que els diumenges el camí que creua la paret per sota està molt transitat, i que hem d'anar moooooolt en compte a les feixes de no tirar pedres avall, ja que fàcilment podem provocar un disgust.
Cesc.
dilluns, 21 de novembre del 2011
Penya Montanyesa. Vies Mèche Courte i Futuro Incierto
 |
| Primer llarg de la Mèche Courte a l'Espluga de les Golondrinas. Un 6c exigent, segell Ravier. |
 |
| Segon i últim llarg per nosaltres (ens hi vam posar tard i se'ns va fer fosc, comprenent, també, el nom de la via). Es tracta d'un A2 entretingut. Només sortir de la renunió poses un camelot #4 (a la foto), tibant-li d'artifo va saltar. L'aniol va volar fent un factor 2, el pitó de la R va aguantar perfectament. Interessant inici. Més amunt uns tricams en uns foradets aguanten ben curiosament. |
 |
| Ressenya extreta de www.remi-thivel.com. |
 |
| Pilar Sobrabe. Enfilant el camí per la Futuro Incierto |
 |
| Esclant el primer llarg. La taca taronja que espatlla la foto es tracta del Llullot,je,je. Per cert, que ahir feia anys. Felicitats!! |
 |
| Tercer llarg, molt bo. |
 |
| La boira i el fred més que rigorós ens van estar fent la guitza tota la jornada. |
 |
| Vuitè llarg. Segurament el més dur, tan pel cansament acumulat que ja portes com per la tirada en si. Personalment el vaig fer de segon amb penes i treballs. Amb lliure la ressenya marca 7b, ha de ser brutal. |
 |
| Extreta de pijuclimb.blogspot.com. |
No vam poder fer els últims dos llargs, que com diu tothom: "semblen molt bons", una llàstima. Vam baixar el sistema de ràppels (4) ja de nit. Alguns són volats que amb la boira es van fer molt impressionants. Total, una jornada completa i una via exigent. Molt ben trobada i amb el grau força collat. Ens van quedar les ganes de repetir-la en millors condicions i poder-la acabar. S'hi haurà de tornar.
Kiku.
Important (que m'ho vaig deixar, perdoneu)
Llullu diu: ens vam endur un pitó de
regal al llarg 6 segons la ressenya i ara ha quedat un passot obligat i
amb un "beicon" que ni us explico!! Si voleu pugeu un universal i un
martell. Estava just en el pas en que deixa el tram comú amb la
Fredi-Picatxu. Creieu-me, la galeta és sèria i el pas delicat. Ho
sentim, el vam treure amb la ma i no duiem martell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
