La setmana passada vam anar a
repetir la via del Llop Pirata amb el Willow i l'Adrià Chueca. Cap de nosaltres en teníem
massa informació tot i que sobre el paper semblava una via prou atractiva; només
sabíem que l'havia oberta un "yanki" anomenat Phil Waters en una
estada per les nostres muntanyes, i posteriorment repetida pel Kim Santacatalina
feia un munt d'anys. Així que per repetir-la ens
invadia una barreja de sensacions estranyes, per una banda una incertesa
i respecte semblant a la de quan vas obrir una línia nova, i per l’altra
una certa ràbia ja que feia pocs mesos n’havíem fet un intent amb
l'Adrià i alguns
graus no els vam acabar d'entendre (quins quintus!!), el fet
d’anar-hi
sense la ressenya original va fer que acabéssim sortint per la veïna via
Ska
sense gairebé ni adonar-nos-en. Però sobretot, el que ens motivava més
eren les
ganes de descobrir-la (i a prop de casa!), aquella mena d’invasió d’emocions que es podria
resumir
tal com deia el bon escalador i alpinista Pau Escalé, “si hi és, s’hi ha
d’anar”.
Doncs aquest cop sí, amb la
ressenya ORIGINAL vàrem descobrir el tresor amagat. Va resultar
ser una via molt maca, exigent i una mica exposada. Roca molt bona, escalada
tècnica i d'equilibri. Assegurances justes i on en més d'un lloc caldrà
paciència si es vol anar amb lliure (i si no es vol també). Per nosaltres va
ser força entretinguda, vam tardar unes 6 o 7 hores (no som molt lents, però
tampoc som ràpids).
Adjunto dues ressenyes, l’original, i la versió autòctona, més
que res per actualitzar els graus. Espero que quan la repetiu us sigui útil.
 |
| L'original ressenya original, cortesia del Lluís Parcerissa (merci Parce), també la trobareu al Refugi Lluís Estasen. |
 |
| Ressenya actualitzada. |
I unes fotos,
 |
| Primer llarg pròpiament de la "wolf", un bons cinquens a protegir per anar escalfant...i el que ens espera! |
 |
| Arribant a la R5, quines apretades!, i roca de somni. |
 |
| Últimes llums al complex sisè llarg, i el Willow que no falla i l'encadena, com si flotés. No sé què li dónen en aquest vailet... |
Bones escalades,
Kiku
