dijous, 12 de juliol del 2012

Via Xibalbà (Roca Gran de Ferrús)


Una altra vegada, cada cop que visito aquest indret me'n sento més atret, i poder-hi escalar és un luxe sempre gratificant per a tots els sentits. Des del punt de vista històric també amaga moltes curiositats. Una d'elles és la de l'últim maqui català, en Ramon Vila Capdevila, conegut com el Caracremada o Peus Llargs,  que durant el franquisme es va haver de refugiar al mas la Plana, situat un centenar de metres torrent avall del peu de la paret, perquè era perseguit per la guàrdia civil. El mateix Caracremada, en una de les seves persecucions, enginyosament es va arrencar les soles de les sabates per després tornar-se-les enganxar al revés i així els qui el perseguien es pensaven que anava en direcció contrària. Aquest maqui va néixer al proper poble abandonat de Peguera,  l'etimologia del qual prové de resina (“pega”), ja que aquesta s’extreia dels boscos de pi roig de la mateixa vall i s’utilitzava per unir les fustes dels vaixells en temps de plena esplendor comercial de Catalunya pel Mediterrani als (s.XIII i XIV).

Fet una mica de context històric, anem al gra. La via que vam escalar va ser la Xibalbà, i el company, l’Aniol Garcia. Via molt maca i molt recomanable. El segon llarg ens va semblar 6b+/6c, el tercer no ens va sortir en lliure, però de 2n i mirant-ho bé els passos sí que van anar sortint i és molt guapo, això sí, sempre per l’esquerra de les “xapes”, és poc intuïtiu, potser 7a/7b?, excel·lent. En el quart llarg les dificultats es concentren en un desplomet de 6a+/6b i el cinquè té excursions i és de navegar més, 6b+. Aquests dos són molt macos també. Els Aes que queden tenen un bon pati i unes sortidetes amb lliure prou interessants. Tot plegat en surt una via molt completa i de gran qualitat. Pel que fa al material, vam utilitzar friends mitjans, algun tascó i una o dues plaquetes recuperables.

Foto i ressenya de la via a http://joanjover.cat/ressenyes/?cat=40


 Nota: no sé si esteu al corrent (ara ja sí, vegeu el post anterior) de l’”Eurovegas” berguedà (salvant les distàncies)  que volen fer en aquesta zona, els terrenys de la qual són propietat d’un xeic àrab íntim amic del també xeic criador de falcons de Canalda. Es tracta d’un complex turístic de grans dimensions que suposaria la destrucció d’aquest paratge tant insòlit. A! Es veu que també hi està ficat un tal Vicenç Muñoz, membre de la junta directiva del Centre Excursionista de Montserrat...Per a més informació: http://salvempeguera.blogspot.com.es/


Kiku 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé kikot per aquesta intro historico-cultural! Secundo el que dius del lloc: Brutaal!! Aquest finde vaig anar-hi a fer el rentree a la verticalitat... encara no hi havia escalat mai!!! La Directa Estel como no va ser la escollida!;)
Vaig intentar esbrinar per on devia anar la "Gota Freda", viam si ens veiem i m'expliques!

Salut, tàpia i Peguera lliure!!

Marsi

Cesc ha dit...

Caram Kiku, piules poc, però els teus posts dónen un plus de qualitat al blog que no vegis !!
Felicitats company.

Grimpacòdols ha dit...

Merci nois!!Mira quan no hi ha teia narrativa (com el Llullot, excelent post l'últim) has de tirar de curiositats, jeje.
Cama llarg!, sí que ens em de verure sí, que bé que tornis a trepar, ja tenim l'escusa doncs!! Et va agradar la directe estel?la vaig fer fa molt temps i no m'enrecordo massa...bé, no vam fer el tram de dalt pk s'acostava una bona tempesta.

Salut
Kiku

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...