dimarts, 13 de setembre del 2011
PERDUDA MOTXILLA OSPREY & MATERIAL D'ESPORTIVA A LA VINYA NOVA
Diuen que qui no té cap té cames... Jo afegeixo: o un compte corrent ben generós....
acabo de perdre una motxilla Osprey vermella amb el material d'esportiva a l'aparcament de la Vinya Nova de Montserrat. Havent baixat de la Roca gris, la gana ha guanyat el pols a la memòria i, afamats, ens em cruspit l'entrepà a la furgo sense percatarnos que una de les motxilles encara era fora...
SI ALGÚ L'HA TROBAT I VOLS FER UNA BONA OBRA, SERÉ MÉS GENERÓS QUE EL PACA I EN LLOC D'UNA BIRRA TÉ UN SOPAR PAGAT A LA MATEIXA VINYA NOVA!!!
646883041
si l'heu trobat i passeu de tronar-lo disfruteu del material, és lo milloret de lo milloret
" i es que, lo que se encuentra en el mar, el marinero se lo queda..."
salut
riki
dilluns, 12 de setembre del 2011
diumenge, 11 de setembre del 2011
dimarts, 6 de setembre del 2011
Paret del Riu La Vansa - La veu del Riu
Us penjo una nova via oberta fa quatre dies que m'ha fet arribar en Blanco per mail:
"Darrera oferta senyors i senyores!
Nova via-rostoll per gaudir del riu La Vansa, i grimpar uns llarguets en roca guapa.
Hi hem deixat força ferralla i l'hem netejat a fons (ja fa dies que he començat el declive...)
Aprofiteu que encara no fa fred i el riu baixa tranquilet.
Aupa!"
...si algun dia puc arribar a peu de via, la intentaré,...
"Darrera oferta senyors i senyores!
Nova via-rostoll per gaudir del riu La Vansa, i grimpar uns llarguets en roca guapa.
Hi hem deixat força ferralla i l'hem netejat a fons (ja fa dies que he començat el declive...)
Aprofiteu que encara no fa fred i el riu baixa tranquilet.
Aupa!"
...si algun dia puc arribar a peu de via, la intentaré,...
dilluns, 5 de setembre del 2011
Freddie Mercury, 65 tacos.
Quants records, no ?, almenys pels quarentons...
I si aneu a l'enllaç, només avui, es pot veure el concert de Wembley sencer a través del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=vPUqQrMEs2Y&feature=player_embedded
diumenge, 4 de setembre del 2011
Ara, i de nou, Dave Matthews Band
Dave Matthews - Funny The Way It Is by switch_twitch
Lying in the park on a beautiful day,
Sunshine in the grass, and the children play.
Siren's passing, fire engine red,
Someone's house is burning down on a day like this?
The evening comes and we're hanging out,
On the front step, and a car rolls by with the windows rolled down,
And that war song is playing, "why can't we be friends?"
Someone is screaming and crying in the apartment upstairs
Funny the way it is, if you think about it
Somebody's going hungry and someone else is eating out
Funny the way it is, Am I right or wrong
Somebody's heart is broken and it becomes your favorite song
The way your mouth feels in your lovers kiss
Like a pretty bird on a breeze or water to a fish
A bomb blast brings a building crashing to the floor
You can hear the laughter, while the children play "war"
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
[ Lyrics from: http://www.lyricsmode.com/lyrics/d/dave_matthews_band/funny_the_way_it_is.html ]
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
Watch the sky, the jet planes, so far out of my reach
Is there someone up there looking down on me?
Boy chase a bird, so close but every time
He'll never catch her, but he can't stop trying
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
Funny the way it is, nor right or wrong
Somebody's broken heart becomes your favorite song
Funny the way it is, if you think about it
A kid walks 10 miles to school, another's dropping out.
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
Sunshine in the grass, and the children play.
Siren's passing, fire engine red,
Someone's house is burning down on a day like this?
The evening comes and we're hanging out,
On the front step, and a car rolls by with the windows rolled down,
And that war song is playing, "why can't we be friends?"
Someone is screaming and crying in the apartment upstairs
Funny the way it is, if you think about it
Somebody's going hungry and someone else is eating out
Funny the way it is, Am I right or wrong
Somebody's heart is broken and it becomes your favorite song
The way your mouth feels in your lovers kiss
Like a pretty bird on a breeze or water to a fish
A bomb blast brings a building crashing to the floor
You can hear the laughter, while the children play "war"
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
[ Lyrics from: http://www.lyricsmode.com/lyrics/d/dave_matthews_band/funny_the_way_it_is.html ]
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
Watch the sky, the jet planes, so far out of my reach
Is there someone up there looking down on me?
Boy chase a bird, so close but every time
He'll never catch her, but he can't stop trying
Funny the way it is, if you think about it
One kid walks 10 miles to school, another's dropping out
Funny the way it is, not right or wrong
On a soldier's last breath his baby's being born
Funny the way it is, nor right or wrong
Somebody's broken heart becomes your favorite song
Funny the way it is, if you think about it
A kid walks 10 miles to school, another's dropping out.
Standing on a bridge, watch the water passing under me
It must've been much harder when there was no bridge, just water
Now the world is small. Remember how it used to be,
With mountains and oceans and winters and rivers and stars?
dissabte, 3 de setembre del 2011
Flautats via Genocide
Ja fa anys que tinc tres amors, tots alhora i no tinc cap ganes de renunciar a cap d'ells.
L'un, l'amor del dia a dia, amor de base. Quant m'allunyo uns dies el trobo a faltar, un amor ben conegut però que de tant en tant em dona sorpreses. Un amor que m'ha forjat com a "persona". De tant en tant l'observo detalladament i me n'adono com m'he acostumat a la seva bellesa, a les carícies que li faig i a mirar-la dia a dia. Fins i tot arribo a oblidar com n'és d'especial i preciosa...
Aquest amor es diu Montserrat.
El segon amor és més salvatge. És com una amant fidel que em permet escapar de la rutina. A l'estiu i a l'hivern no ens veiem i així les ganes sempre estan enceses. M'encanta que m'aculli a casa seva uns dies, asseure'm al seu jardí i mirar-la a la posta del sol...quina temptació d'abandonar la Montserrat i anar a viure amb ella...
Aquest amor es diu Montrebei.
I el tercer amor, és amor d'estiu, és el més passional, fins i tot violent. Cal saber estimar-lo i no perdre el bon camí. Molts se'l miren de lluny, fins i tot alguns hi proven alguna aventura esporàdica però amb por de profunditzar amb la relació.
Jo he après a deixar-me portar i a gaudir dels estranys plaers que em provoquen les seves abraçades del que sovint em costa sortir-ne. Però sé que quan l'estiu s'acaba torno a la meva vida amb Montserrat i Montrebei.
Aquest amor es diu Ordesa.
Doncs bé, aquesta setmana passada, sense haver-ho planejat, les vaig veure a les tres i lluny de portar-me confusions, m'ha deixat una molt bona sensació...
Dimecres Ordesa, dijous Montrebei i divendres Montserrat.
Per respecte als orígens i perquè "la de sempre" és la damisela que més m'estimo us "piulo" una raresa montserratina.
Mutuament enganyats enfilem la canal del Pou del Gat direcció als Flautats. Tot passant Trinitats abandonem les motxilles, els dos quilos de pomes que sempre porta en Willow i un grapat de pitons que finalment decidim no pujar al via...bon entrenament.
La via és la Genocide a la cara NW de la Cadireta del Diable. Un gran diedre molt evident i estètic obert en artifo i forçat posteriorment per l'Alzina i l'Endika. No tenim referències de gaires ascencions ni tampoc de si s'havia fet sense pitons... La jugada surt prou bé i li fotem "l'atxassu" (rotpunkt) tot fent una bona gestió d'uns Camalots (0,5 al 2), uns aliens (semàfor + gris), tascons i com no, tricams. La via sorprenentment neta de material (al llarg 1 un buril i un pitó, al ll4 un pitó i a l'últim llarg un pitó i 6 burils). Reunions rústiques però equipades amb tres burilillus. Dificultats més o menys encertades: LL1 6a+, Ll2 7a, Ll3 6b+, Ll4 6b+ i Ll5 6b.
La roca... millor escalar amb amor i tibant cap a dintre...
El lema: Roca bruta, escalada neta!!
Com diria el "rei de la cara nord": Recomanable per a esperits molt montserratins.
PD. El casc mola molt. Naltrus només en duiem un i sort que ens el vam anar canviant...
Salut i metres.Llullu.
L'un, l'amor del dia a dia, amor de base. Quant m'allunyo uns dies el trobo a faltar, un amor ben conegut però que de tant en tant em dona sorpreses. Un amor que m'ha forjat com a "persona". De tant en tant l'observo detalladament i me n'adono com m'he acostumat a la seva bellesa, a les carícies que li faig i a mirar-la dia a dia. Fins i tot arribo a oblidar com n'és d'especial i preciosa...
Aquest amor es diu Montserrat.
El segon amor és més salvatge. És com una amant fidel que em permet escapar de la rutina. A l'estiu i a l'hivern no ens veiem i així les ganes sempre estan enceses. M'encanta que m'aculli a casa seva uns dies, asseure'm al seu jardí i mirar-la a la posta del sol...quina temptació d'abandonar la Montserrat i anar a viure amb ella...
Aquest amor es diu Montrebei.
I el tercer amor, és amor d'estiu, és el més passional, fins i tot violent. Cal saber estimar-lo i no perdre el bon camí. Molts se'l miren de lluny, fins i tot alguns hi proven alguna aventura esporàdica però amb por de profunditzar amb la relació.
Jo he après a deixar-me portar i a gaudir dels estranys plaers que em provoquen les seves abraçades del que sovint em costa sortir-ne. Però sé que quan l'estiu s'acaba torno a la meva vida amb Montserrat i Montrebei.
Aquest amor es diu Ordesa.
Doncs bé, aquesta setmana passada, sense haver-ho planejat, les vaig veure a les tres i lluny de portar-me confusions, m'ha deixat una molt bona sensació...
Dimecres Ordesa, dijous Montrebei i divendres Montserrat.
Per respecte als orígens i perquè "la de sempre" és la damisela que més m'estimo us "piulo" una raresa montserratina.
Mutuament enganyats enfilem la canal del Pou del Gat direcció als Flautats. Tot passant Trinitats abandonem les motxilles, els dos quilos de pomes que sempre porta en Willow i un grapat de pitons que finalment decidim no pujar al via...bon entrenament.
La via és la Genocide a la cara NW de la Cadireta del Diable. Un gran diedre molt evident i estètic obert en artifo i forçat posteriorment per l'Alzina i l'Endika. No tenim referències de gaires ascencions ni tampoc de si s'havia fet sense pitons... La jugada surt prou bé i li fotem "l'atxassu" (rotpunkt) tot fent una bona gestió d'uns Camalots (0,5 al 2), uns aliens (semàfor + gris), tascons i com no, tricams. La via sorprenentment neta de material (al llarg 1 un buril i un pitó, al ll4 un pitó i a l'últim llarg un pitó i 6 burils). Reunions rústiques però equipades amb tres burilillus. Dificultats més o menys encertades: LL1 6a+, Ll2 7a, Ll3 6b+, Ll4 6b+ i Ll5 6b.
La roca... millor escalar amb amor i tibant cap a dintre...
El lema: Roca bruta, escalada neta!!
Com diria el "rei de la cara nord": Recomanable per a esperits molt montserratins.
 |
| sort dels tricams... |
 |
| la foscor de la nord... |
 |
| Afegeix la llegenda |
Salut i metres.Llullu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
