diumenge, 30 de maig del 2010

Talaia Gran. Via Anglada-Vergés.

Aquesta és una bona opció per dies de calor, si no sou gaire maniàtics amb els seguros vells i de poc fiar.
És una matinal ràpida, que us permetrà dinar a casa, més o menys amb bona roca, i si ets una mica valent es pot fer sense clavar, en aquest cas, el segon llarg és el mes compromès. I com que el pastes supera el llindar de valentia exigit, no hem clavat.


Nosaltres portàvem quatre pitons a la motxilla per si de cas, però aquí s'han quedat. Malgrat tot, crec que és recomanable dur-los per si algun dels que estan posats, salta.


La guia de l'Hita diu que el segon llarg és 7a, potser sí, però en qualsevol cas, difícil i amb una caiguda molt lletja. El darrer, 6c+, on el primer burí ha aguantat dues caigudes del pastes (com ja he dit abans, és un valent), al final sí que surt, ja que la qualitat de la roca permet apurar bastant (i si vas amb la corda per dalt, encara més).


Al cim no hi ha reunió, de manera que s'ha de fer l'excursió fins al ràpel, i cridar força perquè et senti el company.


El material que hem utilitzat és el típic: joc de tascons, aliens i friends. A la segona reunió hem posat una plaqueta recuperable.


Apa, aneu-hi que val la pena.

dissabte, 29 de maig del 2010

Steve ray Vaughan - Pride and joy



Com diu el darrer comentari del youtube, went too soon

diumenge, 23 de maig del 2010

SAME al Contrafort de l'Ànec

Que curiós, no ? Entre ell i jo he fet un munt de clàssiques a Montserrat, i aquesta encara ens faltava,...i això que d'entrada, tampoc sembla que sigui de les més difícils. La via s'assegura bé en un 85 per cent, l'altre 15 l'has d'escalar i s'ha de donar la talla amb algún tram de roca, a vegades dubtosa, a l'estil de la zona.

 

Potser no està dintre del top 10 de Montserrat, però si us va el rotllo aventurer, cal fer-la, i sortint per dalt, ja que el camí d'esbarzers que hi ha per arribar a peu de via, només el voldreu fer una vegada.


Potser li faria falta un reequipament més urgent que a la freekòpata, ja que els burils i els claus que hi ha   són d'una aleació fosca-negrosa que fa una mica de por, no tenim clar que estiguin homologats. Tanmateix, els friends i fisurers queden "a caldo", i dónen molta més confiança que els ferros que et puguis anar trobant. Les reunions són tirant a penjades, i tenint en compte la qualitat dels burins, jo no hi aniria amb cordada de tres.


Nosaltres hem dut un joc de fisurers, el semàfor, i camalots fins al 3. Ho hem posat tot, i depenent de la por que tingueu, podeu repetir alguna peça. Cintes, tantes com friends sigueu capaços de posar.


divendres, 21 de maig del 2010

MONTREBEI: TEMPESTA NOCTURNA

Diuen que a la tercera va la vençuda o que no hay dos sin tres...donsc si a la trecera...per fi hem fet la tempesta, i es que despres de dos intents frustrats per raons que no venen al cas, o si...pero tan fa....el dimecres vam repetir aquesta fantastica classica de Montrebei, amb el Sergi i el Llop
.
Que puc dir de la Tempesta, justa reputacio per una via que no es facil, pero que es deixa anar fent bastant be. El martell es pot deixar a casa ja que el primer llarg te tres claus en el lloc del desprendiment i es passa be en A0, dos claus els vam deixar nosaltres en un intent al mes de novenbre, i de moment encara i son!!!!
El sete llarg es increible i els dos primers potser els mes dificils, pero tots els llargs son molt bons i sobre una roca terrible.

Les reunions estan totes o casi... amb un o dos parabolts, a mi em sembla perfecte....
Per repetir la via vam anar amb la ressenya del luichy, molt bona com de costum, i pel tema material tambe vam agafar el que hi deia i potser vam repetir algun alien, tascons i quinze cintes.
El tema de l'horari es una mica relatiu, pero per tenir una orientacio nosaltres vam trigar set hores amb cordada de tres, i sense encantar-nos!!!!!
Una molt bona via en un lloc sempre espectacular.

El tema de les fotos esta complicat en aquet blog.....

Roger.

dijous, 20 de maig del 2010

Montrebei. Le Fil d'Ariadne.

Cop de volant de darrera hora, i és que avui, fins que hem arribat al prat, la idea era fer "El Congrés dels Solitaris" amb el Sergi i el Llop, però és que ahir van fer la "Tempesta Nocturna", i van acabar tan cansats, que avui no volien ni sentir a parlar de tornar a la paret.
Jo anava amb el Pastes, i quan ens hem trobat que l'altra cordada no ens seguiria, m'ha proposat d'anar al "Fil d'Ariadne", ja que "El Congrés" ja la tenia tatxada.
Ni ell ni jo teniem gaire bones referències de la via, jo fins i tot em pensava que calien claus, almenys per reforçar les reunions, però com que ell tenia clar que no calien, hi hem anat.
Crec que la via, amb la ressenya del llibre del Luichi es segueix prou bé, ja que l'inici no dóna lloc a confusió, i a partir d'aquí, seguir la línia més fàcil i lògica. La pedra en general és correcta, estàndard de Montrebei, i tampoc és tan lletja com ens havien dit.
Efectivament, no calen claus, nosaltres hem portat un joc d'aliens (el negre inclòs), i camalots fins al 3'5, repetint els mitjans (amb un parell d'Omegas), i el 3, a més del típic joc de fissurers. Potser no ho hem utilitzat tot en tots els llargs, però en un moment o altre ho hem acabat utilitzant quasi tot.
Quan hem arribat a la 8ª reunió, en lloc de sortir  per la via pel tram comú amb la "Nàufrags", hem optat per anar cap a la dreta a buscar la GEDE, més que res per curiositat. Aquí el llibre no està ben dibuixat, ja que al final de la feixa s'ha de fer un ràpel curt per ficar-se dins la canal de la GEDE, després,  podeu guardar les cordes, ja que se surt caminant.
En total, poc menys de 5 horetes, i les fotos les podreu veure al bloc del Pastes quan faci el post.

dissabte, 15 de maig del 2010

Reequipament de la Freekòpata

Doncs sí, com que fa poques setmanes no havia passat prou por, ara he tornat a escalar aquesta via amb un dels seus aperturistes, el capità Vilella.
L'estratègia inicial era fer-ho bé i depressa. Divendres fer la feina, i dissabte fer la via. Però, passerells com som, la teoria sempre funciona al bar, i sempre falla sobre el terreny.


El divendres, amb el matí mig plujós (estrany, no ?), vam pujar per l'aresta Brucs i ens vam anar despenjant i canviant peça per peça, però les coses no van ser tan senzilles com semblaven, tot i que no es tractava de retocar gran cosa. El cas és que vam tenir temps de  reequipar els dos llargs de dalt, i una part del primer.


Avui dissabte hi hem tornat, des de baix, per acabar la feina. Hem acabat el primer llarg, i hem seguit amunt fins al cim, recuperant les bagues i els mosquetons que ahir vam deixar mentre rapelàvem.
Al final, la via a quedat pràcticament igual  que com estava, però enlloc d'espits, ara hi ha parabolts. Això sí, amb una xapa molt discreta que recorda els antics burins, costen una mica de veure, excepte les reunions, que la xapa és gran.
Al primer llarg, hem suprimit un spit repartint-los millor, i el crux ha quedat una mica més suau.


Al segon llarg, just després del bombo de sortida, l'itinerari original feia un petit tomb cap a l'esquerra, per tornar a la vertical ràpidament, i ara va tot dret. La dificultat ha quedat si fa o no fa.


Al tercer llarg, l'Ae (7a ?),  hem suprimit un seguro, també repartint-los millor, ara, si es fa fent trampes, caldrà bloquejar més. Si es fa en lliure, estan més ben posats. En aquest llarg, quan seguim la fissura evident, anirem a parar a l'aresta nord de l'agulleta, i aquí, o bé fem la reunió amb friends passant al costat oposat (oest), o bé arribem al cim per la mateixa aresta i aprofitem els parabolts de la Montbau Lliure. És l'únic tram de la via amb roca discreta. Si ens decidim per la segona opció, per baixar al collet, desgrimparem pel Teix (fàcil). Els pitons que dibuixa la ressenya no són de la via i són molt vells.


Més amunt tot està igual. Els pocs pitons de la via que hi ha, no els hem tocat.



Aquesta és la ressenya de ressenya.net retocada. Apa, disfruteu-la.

dissabte, 8 de maig del 2010

Diversitat animal i vegetal.

Podrien ser aquestes fotos retocades amb el fotoxòp un presagi del que ens trobarem aviat pels voltants d'Ascó ?













dilluns, 3 de maig del 2010

Mine. La ràdio de Mart.

Guanyadors del Sona 9 d'enguany, Mine! ja és tot un fenòmen i, sense dubte, un dels grups predestinats a ser un referent de la nova era de la música en català. Fa molt de temps que pensen en el Pop com una força de l'univers, tan poderosa com la llum i el temps. Sensacions i moments embotellats en cançons que poden perdurar més que una empresa, que un partit polític o un club de fútbol. Sota aquesta filosofia i amb una forta identitat, Mine! estrena la gira del seu 1r llarga durada. Un concert que es presenta intimista per teatres i auditoris, i, enèrgic i molt elèctric en espais oberts.



Descoberts al Cabaret Elèctric, i l'enllaç l'he tret d'aquí.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...