Ports de Besseit. Sam Belluga.

Novament acompanyat només del Soloist i, en aquest cas de les cabres, he anat a fer una via cap als Ports. Que guapo que és escalar aquí !!! A més a més, sol com un mussol, i amb un sol ja bastant potent al migdia, he fet el primer bany de la temporada en una de les moltes basses que hi ha a peu de paret.

He escollit la Sam Belluga per la lògica aplastant del diedre que la caracteritza, crec que tothom (escaladors) que han recorregut els estrets a peu, s'hi han fixat alguna vegada.

La via és bona, poc equipada, i la roca és bona excepte l'inici del diedre, un tant trencada.  Aquest llarg  és de molt el més difícil de la via, i hi he gastat quasi tot el joc de fisurers mitjans. Tant el primer com el   de sortida (jo els he empalmat els dos últims), tot i ser més exposats, no són gens complicats si anem buscant sempre la línia més fàcil.

Material: Joc de fisurers i joc de friends, des de l'alien verd fins el camalot blau. Penso que si porteu el camalot verd repetit, i no aneu molt sobrats, també el posareu. Ressenya a ressenya.net

La Mussara. Hèrcules Incuarterable + Preludi d'un Desig

Avui he anat amb el Soloist cap a la Mussara a intentar escalar aquesta via que surt a les 100 millors, la Hèrcules Incuarterable. És cara sud, i anar-hi a mig matí poc abans de Sant Joan podria semblar una bogeria, però vista l'experiencia d'ahir a Siurana, m'he arriscat, i m'ha sortit bé.
El primer llarg l'he trobat boníssim,  roca excel·lent, amb una reunió còmode i a prova de bombes, tres parabolts.
El segon, ja fins al cim, no m'ha agradat tant, més discontinu, i a la meitat, seguint la línia de seguros, he anat a parar a la veïna Preludi d'un Desig. Anava pujant tranquil·lament fins que m'he trobat envoltat de parabolts a dreta i a esquerra, per dalt i per baix. Penso que potser estan massa apretades, no ?
En qualsevol cas, penso que la dificultat no deu variar massa.
La línia està equipada. Tot i així, si es va una mica just de grau, els fissurers i els friends es poden posar sense problemes a quasi qualsevol lloc.
Es fa còmodament en dos llargs , que després es poden rapelar amb un 70 aprofitant una reunió que es troba en línia recta.

Com que no hi ha fotos, enllaço un video del youtube que és un fragment d'una pel·lícula d'economia que es titula "El Concursante". Sí sí, d'economia. I és molt recomanable, es pot veure tota al Youtube i està dividida en 8 parts.

Avís bloc inestable a l'Herbolari. Siurana

Sense massa mitjans i sense haver "memoritzat" el sector, he fet aquest "dibuix" d'on hem estat aquest matí amb el Sergi. Vagi d'entrada doncs que hi pot haver errors en la ressenya.
El sector en qüestió és l'Herbolari, concretament  la part esquerra, i la raó del post no és cap altra que la d'avisar que a la via num.7 hi ha un bloc tamany televisió que es belluga bastant. No és una presa clau, però va força bé agafar-s'hi. El trobarem un cop fet el tram difícil de placa i la via segueix la fissura evident que duu a la reunió. Nosaltres l'hem intentat tirar avall, però no hem pogut, tot i això, es belluga i podria provocar un accident important.

Aprofito doncs per informar del que ens han semblat les vies.

Dels noms no en sabem res, i començant per l'esquerra, les tres primeres ronden el 6a o 6b, és més fàcil la primera que les altres dues.
La 4 sospito que no està acabada, ja no es veu la reunió. No l'hem fet i sembla més fàcil i també menys atractiva que les seves veïnes de l'esquerra.

Entre la 4 i la 5 hi ha un diedre tirant a lletjot. No hi ha cap via.

La 5 té a la meitat una bavaresa desplomada claríssima, fàcil d'identificar.
La 6 segueix un esperó desplomadet al principi, per sortir per la placa de l'esquerra. Espectacular, molt bona.
La 7 comença per un mur també desplomat, per sortir més amunt per una fissura més fàcil. És on hi ha el bloc perillós. No és tan bonica com les altres dues.
Aquestes tres vies diu que són 7a+, cada una en el seu estil.
La 8, 6c molt bo, inici de placa de peus i desplom de cantos més amunt.
La 9 ni idea, no l'hem fet i ni m'hi he fixat.

Les vies tenen com a mínim 20 metres, i estan al sol fins a les 4 de la tarda, però aprofitant aquestes temperatures tan agradables que de moment tenim aquest juny, hem estat prou bé.

Àlex Torío

Té menys de 35 anys, és físic teòric, dóna classes de mates, és català i juga al futbol. A més, fa música i de la bona. Potser algú dirà que s'assembla massa a Tom Waits, no li negaré, però jo no hi estic del tot d'acord, tot i que per formar-me la opinió he escoltat bastantes cançons.

Ben Harper and Relentless7

Un disc de l'any 2009 que no té desperdici.

Bessona Inferior. Via Aromes de Montserrat

Una altra súper-clàssica d'Agulles. Hi ha la ressenya i l'explicació força detallada al blog del Mohawk. Nosaltres l'hem fet avui divendres a la tarda, amb una temperatura magnífica i un ambient immillorable, com sempre a Agulles quan no hi ha ningú i només se senten els ocells i el vent.

La via és força exigent, bastant obligada al segon llarg (molt bonic i difícil), i on encara hi ha alguna presa que pot saltar.

Hem utilitzat un tascó petit i els aliens, inclòs el blau, tot per al segon llarg. Dúiem 14 cintes i ens hem quedat curts.