Amb els companys teniem previst una sortida llampec a pirineus per divendres i dissabte, ja que teòricament, el temps havia de millorar, i els dies havien de ser radiants, fresquets, però assollellats.
Però no.
La previsió de la meteo, un cop més, no va ser encertada.
Ens vam llevar el divendres al parquing de Cavallers amb la intenció de fer alguna via de per allà la presa, però amb totes les fisures mullades, i les nuvolades encara enganxades als cims, vam decidir, sense encert, pujar cap al refugi, amb l'esperança de que finalment s'imposés el sol, i poder escalar alguna cosa per allà dalt, com ara l'Esperó de Mordor.
Però no va ser així, les nuvolades van seguir enganxades, la temperatura no remuntava, i ara, a més a més, feia vent.
Tot va ser arribar al refugi a saludar al company guarda, i sortir a provar sort la CADE i si s'esqueia, acabar fent la cresta, encara que dos dels tres que anàvem ja l'haviem fet, -bé, en el seu dia, el Sergi es va quedar a mitjes també per una tempesta d'estiu, però jo li dono per bona-.
Total, que sortim esperonats cap a la 2º agulla directes cap a la CADE, amb un fred cada cop més intens, les mans cada cop més insensibles (anàvem una mica frikies d'equipament), i la incertesa per si ens acabariem mullant cada cop menys incerta.
Al fina vam fer la via, vam baixar cap al refu a fer un beure ràpid, i corrents i depressa sota una pluja fina cap a la furgo de nou.
Per als qui encara no heu visitat aquest racó del Pirineu, ja trigueu. Accés còmode, bona roca, bones vistes, i també la possibilitat de fer tot tipus de vies, crestes i caminades per la zona.
Cesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada