Pax Vobiscum a la Paret de Sta. Cecília.

Avui dissabte, potser no hem fet la primera repetició a la via, però no crec que de moment hi hagi passat gaire gent, encara. És una via difícil, obligadeta dins del seu grau, i molt i molt ben trobada i netajada per part del David, que en el seu dia devia haver fet un treball de jardineria i d'escarpa i martell considerable.
La via està pràcticament equipada amb barreja de parabolts, claus casolans nous i brillants i claus que sembla ben bé que portin 50 anys allà clavats. Malgrat tot, jo portaria alguna cosa més que no pas el joc d'aliens que proposa a la ressenya, sobretot coses petites.
Val a dir que nosaltres només hem fet fins a la meitat del sisè llarg, ja que la placa-xemeneia de 6a+ ens ha semblat una mica desfassada de grau, ja sigui per la placa o en xemeneia, i tenint l'STAE com a alternativa,....
En general la qualitat de la roca és acceptable o bona, tot i que, sobretot en el primer llarg, i ha algun tram que és bastant trencada i cal estar alerta, i al sisè, fins on hem arribat (2on parabolt), se'ns han trencat algunes llastretes que aparentment no s'havien de trencar.

Apa, aneu-hi aviat o la vegetació tornarà a ocupar els forats dels fisurers,...

Cesc