dijous, 25 de març de 2010

Roc Galliner, via Armats d'Amor

El passat dia 28 de febrer un parell de pallussos fets pols, arribaven al cimet de la Casiagulla del Roc Galliner a últimes llums... Aquesta petita joia de només dos llargs, està reservada a les ànimes sensibles i de cames fortes disposades a caminar una horeta i mitja per escalar els 80 metres escassos d'aquesta agulla. La via es troba equipada amb parabolts tot i que hi ha molts passatges obligats amb als segurillus "per allà sota".
El primer llarg té uns 45m. i li posem 7b+ i el segon uns 30m i conteu un bon 7b. Anant armats d'amor en tindreu prou amb 10 cintes i una corda de setanta pel ràpel. Aquest, el trobareu al costat oposat de la via, situant-vos al collet de la Casiagulla, en una sabina que hi ha sota una fita (ràpel de 35m fins la canal).
Tot i que la via és obligadeta no us deixeu acollonir per les xifres que la cosa no és gens expo. Com diria un que jo sé: "però si és molt fàcil!! si fins i tot jo he pogut pujar!!" ( va per tu, Cesc).
La Casiagulla (batejada per el mateix parell de pallussos) es troba situada un trescents metres per sota la característica cova del Roc Galliner (on s'hi estan equipant itiniraris esportius) tot remuntant una canal. La via comença per unes xorreres a la dreta de l'esperó; el peu de via és una bona terrasseta.
Roca més que exel.lent i continuïtat a tope. Dos llargs d'antologia equipats per baix (majoritàriament en lliure) que no us podeu deixar perdre: xorreres, gotes d'aigua, regletes, cops de gas...
Si voleu fotos hi haureu d'anar vosaltres mateixos perquè si jo en això soc un sapastre, el Martí podria ser el meu mestre...
I ja que ens decidim a piular cal dir que els autors d'aquesta bretoleria són en Martí de Manrússia (poseu-li el pinsu a part que està fet una bèsia) i la meva més que modesta participació.
En fi, ja miraré de completar la parrafada amb algun croquis de l'aprox o alguna mariconadeta així. Més que res per donar-hi un toc de color.
Salut i bones escalades!!!
Llullu

dimarts, 23 de març de 2010

Finlàndia. Äkäslompolo.

Äkäslompolo és un petit poble més enllà del Cercle Polar Àrtic, a la Lapònia Finlandesa.
Sincerament, només val la pena anar-hi si has de fer esquí de fons. Però, per fer esquí de fons, em costa imaginar un lloc millor en tot el món. Nosaltres hem fet en cinc dies entre 250 i 300 km. repetint-ne no més de 10 o 15, sortint sempre de l'habitació de l'hotel amb els esquís als peus.









Les Aurores Boreals són, per mi, un dels espectacles més bestials que la natura ens pot oferir. Cap foto, per molt professional que sigui el fotògraf, farà justícia a la realitat.
Diuen que surten només en nits molt fredes, el que passa és que allà, totes les nits són molt fredes, i nosaltres només l'hem vist un dia.


Es pot retratar el fred ? Durant tota la setmana, mínimes d'entre -25 i -35 ˚C, i màximes d'entre -5 i -10 ˚C
Els primers dies  el problema era escollir la roba per sortir a esquiar a -20˚C, ja que esquiar amb una motxilla gaire grossa no és massa còmode. A més, per hidratar-te l'opció CamelBack és inviable, per molt que intentis bufar i buidar el tub.





Què se li pot dir a un arbre que segurament porta així des del mes d'octubre ? Paciència, que fins i tot aquí arribarà la primavera, i ja falta poc.







diumenge, 14 de març de 2010

Jordania - Wadi Rum

Acavo d'aterrar del Wadi Rum, un lloc al.lucinant, que molts catalans em visitat en els darrers mesos. Em passat 23 dies a Jordania amb el Marc, l'Anna i el Vigueta, dels quals 17 han sigut al Rum. La resta l'em dedicat a coneixer una mica el pais o mes ben dit els llocs mes turistics com Petra, el mar Roig i mar Mort...

Al Wadi Rum les escalades son sinonim d'aventura assegurada, des que surts al mati fins que toques terra, aixi que es un lloc ideal pels amans del tot terreny, amb una roca completament diferent al que tenim a casa i una graduacio, al meu entendre, tambe una mica diferent...per no parlar de les baixades i els rapels!!!!!
Parlant de la roca us comento que a nosaltres ens va ploure tres dies, i aixo al Wadi Rum es perillos, ja que la duresa del "sandstone" disminueix al mullar-se i es aconsellable no escalar el primer o segon dia despres de les pluges ( si veieu els rapels ho entendreu...) a part d'aquets tres dies de pluja em tingut molt bon temps, potser al final una mica de calor!!!
El tema del transport i l'allotjament el vam solucionar amb la info del blog del piju .Vam estar a casa de l'Ali i la seva dona L'Alia, que ens van tractar de conya, bon preu, molt bon menjar i amb coneccio a internet, el seu contacte es sun_rise_camp@yahoo.com.
El tema del material ja es mes personal, nosaltres anavem amb un joc d'aliens i dos de camalots fins el tres, un C-3.5 i a vegades un C-4, en alguna via portavem dos jocs d'aliens.
Les cordes acaven tocades, en vam tallar una pero nomes cinc metres, i en portavem una de mes... s'ha de vigilar molt al recuperar els rapels es facil que s'enganxin!!!!
Ja no m'enrotllo mes i us explico el que em fet per alla.

Dia 21 de febrer: JEBEL RUM - INFERNO 6b 180m. cinc llargs de fisura molt bons i amb roca molt bona, el 6b es un cop de gas, les reunions estan equipades amb quimics per rapelar.
TROUBADOR 6a+ 90m. tres llargs de diedre, el trecer es el 6a+ i collons com tiba!!!!

Dia 22 de febrer: BLACK TOWERS - BLACK MAGIC V+ 300m els primers llargs son mes de navegar i no hi trobes res, a partir del Ll.5 sistema de fisures i diedres amb les reunions equipades amb claus o ponts de roca, la via es rapela fins a la r.5 i d'alla caminant.

Dia 23 de febrer: JEBEL RUM - THE PILLAR OF WISDOM 6b 300m, bonissima i de grau agrait amb una roca tremenda, l'ultim llarg el mes dificil pero l'unic de la via que esta "equipat" un quimic i dos claus sicats. Totes les reunions s'han de muntar pero tot queda a caldo!!! la baixada ja es un altre cosa, nosaltres vam trigar mes a baixar que a fer la via, ja ens veiem vivaquejant al tercer dia d'escalada!!!! l'ultim rapel el feiem de nit.

Dia 25 de febrer: AL MAGHRAR - DESERT RATS IN THE SHADE 6b 200m. diedre de cuatre llargs al.lucinants amb fisureta de dits, els altres tres llargs son d'slabs pero no se si molt bons ja que una tempesta d'arena i depres d'aigua ens va fer baixar cagant llets!!!!!

Dia 26 de febrer: JEBEL RUM - MUMKIN V+ 180m. el dia es lleva tapat i anem a fer els cuatre primers llargs de la via I.B.M. que es poden rapelar, dels rapels ja en parlem en un altre moment...jeje...

Dia 1 de març: JEBEL UM EJIL - THE BEAUTY 6a 200m. un regal de via!!!! esta be portar el camalot del 5 per disfrutar a tope del cinque llarg. L'aproximacio tambe es un regal...una caminada de les mes guapes que em fet per aqui.

Dia 2 de març: ABU AINA TOWERS - LIONHEART 6b 350m. la millor!!!! una linea recte fisurada fins a l'ultim llarg on et desvies a l'esquerra. No suvestimeu el grau en aquesta via...el segon llarg ja et posa a lloc...totes les reunions estan equipades per rapelar amb dos quimics. Exigent i mantiguda.

Dia 3 de març: BARRAH CANYON - MERLIN'S BAND 6a+ 150m. classica del cano i de visita obligada, es una fisura de dalt a baix, pero que casi no toques, nomes per ficar friends, les reunions estan equipades per rapelar amb dos o tres claus. Ens va semblar que el primer llarg de V+ era el mes dificil.

Dia 4 de març: BARRAH CANYON - THE STAR OF ABU JUDAIDAH  6b 220m. una via molt bona a l'alçada de la Lionheart, pero amb un grau una mica mes encertat, una mica facil i tot pel que ens te acostumats aquet lloc. Les reunions equipades amb claus i algun quimic per rapelar.

Dia 7 de març: JEBEL RUM - INSHALLAH FACTOR 6c 450 m. no em sembla una via tant bona com la majoria de les que em escalat, em va decepcionar una mica...el llarg de 6c em va semblar expo nomes amb un clau,pero les xemeneies del final son un regal. La baixada es entretinguda, tot i coneixer la meitat vam estar unes tres hores. Les reunions estan equipades amb claus fins que començes el flaqueig i vem trobar tres claus i un parabolt?¿ a la via.

Dia 9 de març: JEBEL NASSRANI - HIKER'S ROAD V+ 500 m. l'ultima via i la mes tranquila, la via mes facil per pujar a aquet cim, nosaltres no ho vam fer, un embarque a dos llargs del cim i un vent important ens van fer anar avall...ja es complicat recuperar les cordes aki... i mes amb aquet vent...l'ultim llarg abans de la feixa es de pelicula 50 m de diedre bonissim!!!! la baixada tot i ser rapelan te la seva guasa...

El Wadi Rum es un lloc especial per tot, la seves parets, la gent i la grandiositat de l'entorn fan que uns dies al desert siguin una experiencia unica!!!!



Roger.

dijous, 11 de març de 2010

Cony !! La versió femenina

Piju, els teus desitjos són ordres (excepte si algún dia em proposes la Ksurulaina):

Els dotze "conys" més famosos de la història.


1.- ¿Cuándo "coño" va a parar esta lluvia? (Noé, año 431 A.C.).

2.- ¿Cómo "coño" se te ocurrió esa milonga? (La madre
 de Pitágoras, año 126   A.C.).

3..- ¡¡¡"Coño", qué calor!!! (Juana de Arco, año
 1431).

4.- ¿Cuándo "coño" vamos a llegar? (Cristóbal
 Colón, año 1492).

5.- ¿Cómo "coño" queréis que pinte el techo? (Miguel Ángel, año 1566).

6.- ¿Qué "coño" te has tomao Julieta? (Romeo, año 1595).

7.- ¿De dónde "coño" han salido todos estos indios?
 (General Custer, 1887 )

8.- ¿Por dónde "coño" entra tanta agua? (Capt. Smith, SMS Titanic, 1912).

9.- ¿Por qué "coño" no entendéis esto? (Einstein,
 año 1938).

10.- Vamos Mónica, ¿qué te pasa? ¿Quién "coño" se va a dar cuenta? (Bill Clinton, 1997).

11.- ¿Qué "coño" hacemos ahora? (ZP, año 2008).

12.- Y ahora, ¿a quién "coño" votamos? (millones de españoles, año 2012). 



Reconec que no és tant reeixit com la versió masculina (i catalana), però en defensa meva diré que ni l'un ni l'altre els he parit jo.

dimarts, 9 de març de 2010

Montserrat. El dia després de...

...la nevada.
Poques vegades tindrem la sort d'obrir traça a Montserrat, amb un gruix de neu tan considerable. Haig de reconèixer que quan he arribat a Can Massna i he vist que érem els primers, m'ha fet il·lusió, no m'ho esperava. I tampoc no m'esperava que hi hagués tanta neu, sort de les raquetes,...


Des de Can Massana, l'excursió promet.




Collet de Guirló. Tela,...


El camí cap a Les Portelles, amb mullena garantida.

El Collet de les Portelles, una canal de neu.

La reconeixeu, no ?


dissabte, 6 de març de 2010

Festival Eròtic - Peladet Oriental

A la tercera va la vençuda, almenys pel Sergi. A la primera va tombar per la neu a la pista, a la segona va tombar per la neu a la carretera, i avui no hem tombat però hem fet un tram extra de pista a peu degut al fang.
Si tenim tot això en compte, està clar que és molt més difícil arribar a peu de paret, que escalar la via.
Festival Eròtic és una via de quatre llargs, on si us toquen el segon i el quart, escalareu i disfrutareu més que no pas si us toquen el primer i el tercer, sobretot per la qualitat de la roca, però també per la dificultat i bellesa dels passos.


El primer llarg us el podeu saltar caminant per la dreta, i de fet, si no t'hi fixes una miqueta, el camí d'aproximació et porta directament a la R1. No és que aquest llarg sigui cap joia, però ja que la via només en té quatre, i la pista fins al poble tan llarga, que és millor escalar uns metres més.











La roca, allà on és bona, és molt bona, i allà on no ho és tant, crec que està ben sanejada, s'ha de vigilar, però no és tant trencada com sembla.
La via està força equipada,  només caldrà algún friend petit per si anem justos amb el grau, i saber disfrutar d'un indret molt tranquil i encara poc freqüentat del Montsec. Felicitats als aperturistes.

divendres, 5 de març de 2010

Espaldamaceta

Aquest és el nom amb el que es presenta aquest cantautor tarragoní. Juan José González us agradará si us agraden Silvio Rodríguez o Serrat, segons he llegit en alguna crítica a la xarxa. Jo no sé si hi estic del tot d'acord.
El que si que us puc dir és que no esperava que, en aquestes alçades, em pogués empassar tot el disc d'una tirada sense cansar-me a la tercera cançó de la veu i la guitarra. I és que no hi ha res més. Arranjaments súper senzills, i una producció molt bàsica.
Però he caigut a la trampa d'intentar seguir les lletres, i entendre-les, i m'he quedat atrapat. També hi deu influir el fet de l'hora que és, tenir la panxa plena després de sopar, i la copa de vi a les mans, suposo,...
El disc es titula Madera y poca luz, i com és habitual, hi ha un tastet al seu MySpace, que a més, hi ha una versió de la cançó Mil millones de veces de Los Planetas.


video

Puede que ocurran cosas si me doblo hoy
si me caigo de mi trono tal vez pasen cosas
Y me de cueta de lo falso que soy

Puede que no quede nada del aparentar
Puede que todo mejore o que todo se joda
Para machacarme de nuevo estar mal así

Que tal si lo prueba otro y miramos de pie
Puede que si le funciona todos lo hagamos
A ver si nos sale tan bien como a él

Necesito maquillaje para mejorar
Si me entreno en el espejo y creo un personaje
Puede que mejore si nada sale mal

dimecres, 3 de març de 2010

Billie Holiday. Molta música en 10 minuts

Com ja s'ha dit sobradament, aquí els músics estàn fent l'amor amb els seus instruments, fan música, no hi ha res més, tòquen i tòquen sense pensar, tòquen allò que els surt de l'ànima. Músics que fan música.


De vegades no som prou conscients de la sort que tenim de poder reviure moments que han passat a la història.

dilluns, 1 de març de 2010

Frédéric Chopin. 200 anys

Ho sento, aquest post o surt ara, o hauré d'esperar 50 anys. Senyors, una reverència, avui fa (teòricament) 200 anys que va nèixer Fryderyk Francisek Chopin. (1/3/1810 - 17/10/1849).

Encara que uns quants reputats pianistes al llarg de la història, com ara Glenn Gould, han considerat la seva música massa ornamental i trivial, Chopin ha estat reconegut com un dels compositors i pianistes més representatius del Romàntic. Gran part dels seus treballs més coneguts recau en "obres menors", que en mans d'altres músics no haurien passat de ser encàrrecs per anar sobrevivint: valsos, nocturns, preludis, masurques i poloneses (aquestes dues darreres reflexen el seu profund nacionalisme).

video

Quins Collons !!!

La riquesa de l'idioma queda demostrada, i no il·lustraré el post amb fotografíes per raons òbvies.


-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. 
UN, significa car (val un colló);
DOS, significa valentia (té dos 
collons)
TRES, significa menyspreu (m'importa tres 
collons).

-El verb canvia el significat:
TENIR , indica valentia (aquell té 
collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR, indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els 
collons damunt de la taula!).
ESTAR, també significa menyspreu (estàs molt de 
collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: 
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els 
collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els 
collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els 
collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (*a*collonit),
"DES" significa riure (*des*collonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collon*ut*) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collon*assos*).

-Les preposicions matisen l’expressió : 
"DE" significa quantitat (feia un fred de 
collons) o també èxit (va anar de collons)
"PER" significa voluntarietat (ho faré per 
collons!)
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els 
collons!)
"AMB" indica valor (és un home amb 
collons!)
"SENSE" indica covardia (és un home sense 
collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els 
collons morats!)
la FORMA significa cansament (tinc els 
collons quadrats)
el DESGAST indica experiència (en tinc els 
collons pelats!)
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els 
collons plens!)

-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos)
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns 
collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (
collons!) o desengany; i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!. 

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la
VOLUNTAT (ho farem de 
collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els 
collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de 
collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de
llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
 

Copiat d'aquí.
Tranquils, aviat sortirà el sol i tornarem a escalar,...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...