dijous, 31 de març del 2011
Al lloro amb la Daisy Chain !!
... una altra alternativa, és penjar-te a l'alçada que t'interessi, i deixar la punta lliure.
dimarts, 29 de març del 2011
Collegats. Tascó de Boix
Al Circ del Pessó, la Tascó de Boix és una bona via, que tot i no estar ni de lluny a l'alçada de la Sang de Crack, té un tercer llarg espectacular que és sens dubte el millor de la via.
La via no és gaire obligada, i té dues parts ben diferenciades. La primera, els 4 primers llargs, de tall esportiu i ben equipats sobre bona roca, i a partir d'aquí, fins al cim, amb roca més irregular i pràcticament tota d'autoprotecció.
El material, doncs el que diu la guia de Collegats, joc de friends i joc de tascons, i algun cordino o per sabines i ponts de roca (nosaltres n'he deixat un de nou en un).
El descens més còmode es fa caminant pocs metres cap a l'esquerra, i quan la paret canvia d'orientació, es troba un cable que va a parar a una instal·lació de parabolts. Són dos ràpels, el primer molt i molt veritcal, i des d'on ens deixi, podem tornar cap a peu de via a buscar la motxilla.
El descens més còmode es fa caminant pocs metres cap a l'esquerra, i quan la paret canvia d'orientació, es troba un cable que va a parar a una instal·lació de parabolts. Són dos ràpels, el primer molt i molt veritcal, i des d'on ens deixi, podem tornar cap a peu de via a buscar la motxilla.
dissabte, 26 de març del 2011
Paret de la Fontfreda ressenya de la via Josmar
Aprofitant l'obertura de la nova via de l'Albert Salvadó i companyia en aquesta oblidada paret (via Tatanka), pengem la ressenya de la via Josmar. La via va ser oberta fa un parell d'anyets i em consta que té, com a mínim, dues repeticions i algun intent més. El pricipi del segon llarg va ser obert en artifo i forçat després, crec que no s'ha repetit en lliure i la via integral tampoc ja que al penúltim llarg els repetidors van marxar per l'esquerra del "pilar" final.
Exceptuant el primer i l'últim llarg, la roca és de bona a excel.lent i els llargs són molt guapos (amor de madre...). Compteu que el 6b és obligat i hi trobareu trams d'autoprotecció i trams exposadets. Els dos ganxos son bastant recomanables encara que aneu amb intenció d'encadenar el tram en lliure.
Com a nota negativa, l'encreuament involuntari amb la Barrufets que crèiem més a l'esquerra en el tram central. De totes maneres, si algú creu que l'hem aixafat que en tregui algun seguro...jeje.
Perdó per l'horterada del nom i la ressenya. Tenim mal gust i ho sabem.jeje.
En fi a veure si després d'aquesta parrafada algú s'anima...
Exceptuant el primer i l'últim llarg, la roca és de bona a excel.lent i els llargs són molt guapos (amor de madre...). Compteu que el 6b és obligat i hi trobareu trams d'autoprotecció i trams exposadets. Els dos ganxos son bastant recomanables encara que aneu amb intenció d'encadenar el tram en lliure.
Com a nota negativa, l'encreuament involuntari amb la Barrufets que crèiem més a l'esquerra en el tram central. De totes maneres, si algú creu que l'hem aixafat que en tregui algun seguro...jeje.
Perdó per l'horterada del nom i la ressenya. Tenim mal gust i ho sabem.jeje.
En fi a veure si després d'aquesta parrafada algú s'anima...
diumenge, 20 de març del 2011
Montrebei. Desequilibri Hormonal
A través d'aquest missatge encriptat, gentilesa de Movistar, quedem amb l'Enric per anar a repetir aquesta via a Montrebei:
"Si Frances para Hans trucan das pero mi tia y Karen para mamas (?) calamar, vale? Venga, a ver si le."
Jo, més o menys coneixent el context interpreto: "Si Francesc, però ens truquem després al migdia i quedem per demà (?)".... i la resta se m'escapa.
E fet és que vam quedar amb l'Enric i dissabte al matí a les 9h. a Ager, i al final, el Llullu també s'hi va apuntar i vam fer cordada de tres.
Bastants cotxes al prat, gent al Cau de l'Indi, a la Globeros, a la del Tronko, i nosaltres a la Desequilibri, a disfrutar tope de la bona roca, de les fisures, de la temperatura i de la temperatura, que la primavera ja està que truca la porta,...
Com que les tres o quatre fotos que vam fer a la paret són una bírria, poso les de la Gemma, que ens va acompanyar i se'n va anar a passejar amb una càmera de veritat i una mica més de criteri que nosaltres a l'hora de disparar.
Una bona ressenya actualitzada la podeu trobar aquí.
divendres, 18 de març del 2011
diumenge, 13 de març del 2011
Esquiades a cavall entre l'Aran i el Pallars
El títol d'aquest post bé hauria pogut ser intent als Carros de Foc, variant dels Carros de Foc, etc,... però hauria sigut massa inexacte, tant per la idea inicial com per l'itinerari que al final hem seguit.
Vam sortir de Sant Maurici amb horari "friqui", amb el primer taxi, que surt a les nou d'Espot, que entre pitos i flautes és un quart de deu, i que un cop has pagat i carregat la motxilla al jeep ja són dos quarts de deu, i quan finalment comences a esquiar ja són les deu.
Amb poca neu a baix a Sant Maurici, enfilem la pista cap a Amitges, però passem de llarg del refugi per anar fins al Port de Ratera, on, entre picnics, fotos i molta tranquilitat arribem una mica tard, i ens tirem directament per la vall de Colomers. La primera nit la fem a la tenda, entre dos pins a l'illot que hi ha a l'Estanh Plan (no fos cas que durant la nit desgelés de cop i volta).
El segon dia tornem a començar tard, no pas per culpa dels horaris dels taxis, sinó pels 10 o 12 sota zero que no ens han deixat sortir del sac fins que no ens ha tocat el sol. En poc més de 20min. passem pel refugi de Colomers, i sense aturar-nos, enfilem cap al Port de Caldes, i baixem fins al Ventosa. Aquí passem la tarda davant de l'estufa, ja que, malgrat que és aviat i fa sol, la tarda és desagradable degut al vent que bufa constant.
La tercera etapa sí, ens llevem ben aviat, sortim els primers del refugi i remuntem cap al Contraix, amb la relativa sorpresa de veure que no hi ha traça, relativa perquè ja ens ho havia anunciat un altre client del refugi, però jo no m'ho acabava de creure. Deu n'hi do amb el Contraix. Potser el desnivell no és res de l'altre món, però les últimes pendents són dretes de veritat, i a més, és l'únic tram de tot el recorregut on la sensació de risc d'allaus era accentuada. La recompensa però la trobem a l'altra banda, amb una neu dura-primavera fantàstica que ens permet disfrutar de valent fins bastant avall, aproximadament fins a la cota 2200, on la neu comença a ser escassa fins que al final ens hem de treure els esquís i seguir a peu fins als Prats d'Aiguadassi.
Quarta etapa: Refugi d'Estany Llong - Pic del Portarró - Sant Maurici.
Tranquilament, sense presses, sortim del refugi a quarts de nou, pugem al Portarró d'Espot, i com que veiem que la pala que baixa del Portarró promet una baixada disfrutona, fem un cop de gas (sense les motxilles) fins al cim i, efectivament, tornem al coll disfrutant d'una neu dura-primavera genial. Després, de cara cap al Llac de Sant Maurici, la neu es va degradant mentre el bosc es va fent cada cop més dens i cada cop es fa més difícil d'esquiar, fins al Llac, que encara es pot creuar pel mig amb els esquís (i dic encara, perquè fot una calor que sembla finals d'abril i no principis de març).
En definitiva, han estat quatre dies de travessa pel parc d'Aigüestortes sense massa planificacions prèvies, amb decisions preses sobre la marxa, molta tranquilitat i sense cap més aspiració que la de disfrutar d'aquest esport i d'aquest paissatge incomparable.
Vam sortir de Sant Maurici amb horari "friqui", amb el primer taxi, que surt a les nou d'Espot, que entre pitos i flautes és un quart de deu, i que un cop has pagat i carregat la motxilla al jeep ja són dos quarts de deu, i quan finalment comences a esquiar ja són les deu.
 |
| Pujant cap a Amitges, el Peguera al fons. |
Amb poca neu a baix a Sant Maurici, enfilem la pista cap a Amitges, però passem de llarg del refugi per anar fins al Port de Ratera, on, entre picnics, fotos i molta tranquilitat arribem una mica tard, i ens tirem directament per la vall de Colomers. La primera nit la fem a la tenda, entre dos pins a l'illot que hi ha a l'Estanh Plan (no fos cas que durant la nit desgelés de cop i volta).
El segon dia tornem a començar tard, no pas per culpa dels horaris dels taxis, sinó pels 10 o 12 sota zero que no ens han deixat sortir del sac fins que no ens ha tocat el sol. En poc més de 20min. passem pel refugi de Colomers, i sense aturar-nos, enfilem cap al Port de Caldes, i baixem fins al Ventosa. Aquí passem la tarda davant de l'estufa, ja que, malgrat que és aviat i fa sol, la tarda és desagradable degut al vent que bufa constant.
La tercera etapa sí, ens llevem ben aviat, sortim els primers del refugi i remuntem cap al Contraix, amb la relativa sorpresa de veure que no hi ha traça, relativa perquè ja ens ho havia anunciat un altre client del refugi, però jo no m'ho acabava de creure. Deu n'hi do amb el Contraix. Potser el desnivell no és res de l'altre món, però les últimes pendents són dretes de veritat, i a més, és l'únic tram de tot el recorregut on la sensació de risc d'allaus era accentuada. La recompensa però la trobem a l'altra banda, amb una neu dura-primavera fantàstica que ens permet disfrutar de valent fins bastant avall, aproximadament fins a la cota 2200, on la neu comença a ser escassa fins que al final ens hem de treure els esquís i seguir a peu fins als Prats d'Aiguadassi.
 |
| Obrint traça al Contraix |
 |
| Darrers metres per arribar al coll del Contraix |
Quarta etapa: Refugi d'Estany Llong - Pic del Portarró - Sant Maurici.
Tranquilament, sense presses, sortim del refugi a quarts de nou, pugem al Portarró d'Espot, i com que veiem que la pala que baixa del Portarró promet una baixada disfrutona, fem un cop de gas (sense les motxilles) fins al cim i, efectivament, tornem al coll disfrutant d'una neu dura-primavera genial. Després, de cara cap al Llac de Sant Maurici, la neu es va degradant mentre el bosc es va fent cada cop més dens i cada cop es fa més difícil d'esquiar, fins al Llac, que encara es pot creuar pel mig amb els esquís (i dic encara, perquè fot una calor que sembla finals d'abril i no principis de març).
En definitiva, han estat quatre dies de travessa pel parc d'Aigüestortes sense massa planificacions prèvies, amb decisions preses sobre la marxa, molta tranquilitat i sense cap més aspiració que la de disfrutar d'aquest esport i d'aquest paissatge incomparable.
dimecres, 9 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
