diumenge, 29 de maig del 2011

Montrebei (Catalunya) via INDIGNATS

Aquí us penjo unes quantes ratlles i algunes fotos d'aquesta nova via enllestida (per fi) el passat dijous 26/5/11 gentilesa d'en Willow i en Llullu i amb la col.lavoració d'en Joseba (sobretot en el rocpunt, el 27/5).
La via transcorre entre l'Audovert i Los Dias de la Ira. El llarg 1 és comú amb la Nazgul i fins a la R2 ja era obert per en David Fernandez i en Marc ja fa uns quants anys... La resta ja és cosa nostra...
La via es troba semiequipada amb pitons, menys un espit al llarg dos (reunió de la Radicals Lliures, per això l'hem mantingut...) i dos espits a la R2.
Per repetir-la recomanem dur Camalots (o similar) del 0,5 al 3 repetint 0.75 i 1, Aliens, dos semàfors i un gris i un bon joc de tascons.
La via ha estat oberta en set llargs (contant els dos primers) i més o menys quedaria així: LL1 6b (50m.) LL2 6b (55m) LL3 6c+ (40m) LL4 7a (50m) LL5 7b (55m) LL6 7a+ (45m) i LL7 7b (55m). (6c+/7a obli,obli).
Bona roca en tota la via exepte el quart llarg i ambientillu assegurat.
La ressenya ja la penjaré d'aquí uns dies ja que estem esperant la primera repetició que hem reservat per un company que s'ho mereix de sobres... Tranquils que la farà ben ràpid.

Salut i metres!

segon llarg (6b)

quart llarg (7a delicat)

sisè llarg (7a+)

sisè llarg (7a+)

En Willow a la R4

cinquè llarg (7b/b+)

setè llarg (7b)

socarrimats, derrotats i ...INDIGNATS

dissabte, 14 de maig del 2011

El capità que va perdre un rem..



Aquesta és la història d'uns mariners, dos toçuts brumets, obstinats a navegar per un mar que en el passat ja els havia fet tornar a port...

 La seva tenacitat i ganes de tornar a navegar van fer que es replantejesin l'estratègia tot incorporant a l'empresa a un experimentat capità que portés les regnes del projecte per arribar a bon port. Però les dificultats es van presentar mar endins. Allà calia desafiar unes onades entorn al 7b/7b+. El capità, observat amb admiració per la seva tripulació, en plena lluita i a punt de sortir de les darreres onades que li portaven a unes aigües més calmoses, va caure per babor... els mariners entre la sorpresa i l'angoixa van recuperar el que quedava del seu lider i, en veure que anaven a la deriva, és van encomanar a Zeus, deu del cel, que va fer acte de presència en forma d'un sorollós aparell metàl·lic que oscilava en un equilibri precari per sobre dels seus caps. Del ventre groc d'aquella figura mitològica va sortir una criatura extranya, plena de pels i d'un aspecte prou rústic...

Així va ser com aquell extrany personatge s'endugué al nostre capità per presentar-lo davant l'assemblea ordanària de curanderos que es feia tots els divendres abans del partit de futbol del vespre. Diu la llegenda que aquell capità va tenir el seu càstic per les continuades mostres de canivalisme animal impròpies pel temps en el que li va tocar viure.

Tot i així encara corre la veu, entre marmotes, faisans i ratolins de muntanya, que el capità encara es viu i que el seu esperit espera pacientment rere un arbre que algun animaló se li posi a l'abast de la seva extraordinària punteria.

 Aneu alerta, bestioles, aneu alerta....!!!!



imatges del moment de levitació del Capità Vilella i de la desolació dels seus deixebles... que et recuperis aviat capità!!!!



continuarà...

riki

dimecres, 11 de maig del 2011

Van de tècnics...

Primera ascensió... o millor dit primer INTENT, de pujar a cop de "pitu" per un camp de patates amb la intenció que no ens cantessin les Puputs (hem començat com els bons, a les 16h...). Aquests ocells de cavells encrespats han estat força més intel·ligents que els tres TÈCNICS i, en veure l'estat del cel, probablement han anat a terres més asolellades lluny dels habituals designis que té els destí a les tardes de primavera o, dit d'una atre forma, lluny de llamps, trons, aigua i altres espècies...

La via en qüestió es trobava a la pared del Pessó, una recent creació del Jimmy que té un apretat inici entre la via de les  Malesses i la clàssica Tànger. En fi que Zeus ha imposat la seva llei i només ens ha deixat emparrar-nos tres llargs sobre camps de patates verticals de bona qualitat. Val a dir que el llarg que seguia (quart) es veia ben bonic!!!

aquí us deixo un enllaç de la topo ES CONVERTIRÀ EN UNA CLÀSSICA, SEGUR!!!

Ah! i unes fotos dels tres magnífics....




dijous, 5 de maig del 2011

Montrebei. Miramunda

Doncs sí, l'altre dia la Joan Armengol i avui la Miramunda, dues vies en lliure del Paca que, tot i potser no ser dins de les top-ten de les respectives parets, ben bé valen una visita.
La Miramunda és una via amb bona roca, ja que es veu d'un tros lluny la feinada que devia tenir el Paca per sanejar-la, té tres llargs on cal escalar, que són els dos primers, i el penúltim. La resta discorre per unes plaques ajagudes bastant fàcils i sobre roca bona. Talla molt la continuïtat la travessa pel jardí vertical cap a l'esquerra per anar a buscar la xemeneia de sortida, però Montrebei ja ho té aixó,....ah! i sorpreseta a la penúltima reunió, que et fa dubtar de si sortir per dalt o rapel·lar la via. Paca, ets un crack!!

Apa, unes fotos i a veure i us animeu a fer-la, que és facileta...

El prat a l'arribar.

La via

El prat al tornar

Fotomuntatge de la vista des del cim de la via

dimecres, 4 de maig del 2011

INDIAN CREEK - " SANG I SORRA "

Encara que el titol del post faci referencia a Indian Creek, el cert es que amb un mes que em passat al " yanke" tambe em visitat altres llocs, pero la majoria del viatge l'em dedicat a intentar apendre la tecnica de l'escalada en fisures i a ignorar el dolor que aixo produeix!!!!!!

Hem passat tot el mes d'abril a Estats Units, amb el Jordi " potro salvaje", i el Paco que ens va acompanyar dues semanetes, a mes de coincidir dos dies amb el Piju i el Pastes, que com cada any sembla que ens posem d'acord a l'hora de viatjar jajajaja......
La idea inicial era anar a Indian Creek i passar-hi tants dies com poguessim, fins que el cos va dir prou.Cal dir que l'escalada alla no te res a veure amb el que coneixem aqui, i que l'unic que ens serveix es saber com es fa el nus per encordar-nos i poca cosa mes, ja que per mi a sigut tornar a començar i apendre de nou a escalar, o almenys intentar-ho jejejeje...l'escalada es molt fisica i dolorosa, sobretot pels peus si i vas amb uns gats massa tous, com jo, i les mans i els avantbraços tambe s'enporten la seva part.
Durant l'estada a Indian vam aprofitar per fer alguna escapada, i vam escalar a les Fisher Towers i al Castelton Valley, i aixi de pas reposar una mica dels encastaments, visita obligada si estas per la zona, potser no tant per les vies que hi vam escalar si no per la peculiaritat del lloc, sobretot a les Fisher!!!!!!!
Tambe es intaressant visitar alguns dels parcs que hi ha a la zona com Arches o Canyonlands i de cami a Zion pots passar per Monument Valley, tots son al.lucinants!!!!!!!!
Quan el cos va dir prou vam posar rumb a Zion, lloc increible i amb una quantitat de parets al.lucinant!!!!! bones tapies d'arenisca, com no,  dosis d'aventura assegurada i fisures menys obligades que a Indian, almenys a les vies que vam repetir, tot i que tambe i trobes els tipics "spliters".
Ja per acavar vam passar els ultims dies a Red Rocks, buscan les plaques assegurades amb parabolts!!!!! i vam fer dues vies de placa molt bones amb regletes a dojo sobre una arenisca molt consistent i amb molt d'ambient, i ja quan el cos no podia mes ho vam rematar amb dos dies d'esportiva a la zona del Calico Hills, una formacio curiosa d'arenisca vermella, tambe a Red Rocks.
L'ultim dia a las Vegas reposant i esperant l'hora de marxar, no cal que el comenti, a las Vegas no hi ha res d'interessant.....moltes llums a la nit i molt de vici les 24 hores del dia!!!!!!!

Us deixo un cutremuntatge que he pogut fer amb la meva limitada destresa informatica.








Roger

Joan Armengol al Serrat del Moro

Aquest matí hem quedat amb l'Anna i el Roger al Bruc sense tenir un pla ben definit, que si la nova del Luichy a la Pastereta, que si a l'Aeri, etc,... al final hem anat a petar al Serrat del Moro per fer una via ràpida i de poc compromís, la Joan Armengol.
Com diuen el forums de la web, tabé, no mata excepte un parell de llargs guapos, el primer (L1 + L2, que s'empalmen sense problemes amb cordes de 60), i el penúltim, el més obligat i el que val més la pena. El problema és que per enllaçar aquests dos llargs n'has de fer alguns que vas caminant,....Al final nosaltres hem sortit pel darrer llarg de la Ratafia't, per escalar una mica més.
Material: un camalot groc i un de blau, però entren més coses si voleu.
La ressenya, com sempre,  a la noche del loro.
... i com que no hem dut camara de retratar, doncs hi posem música:


dimarts, 3 de maig del 2011

Un video d'allò més estimulant.

dilluns, 2 de maig del 2011

La Vespa i la Bessona Sup.

Aquest matí hem fet amb el Sergi un parell  parell de vies per la regió d'Agulles. Hem escalat l'Aresta Brucs de la Vespa, i l'Atardeceres a la Bessona Superior.
La primera té un primer llarg d'aquells que la frase pujainomirisavallperquèsicausarribesaterra es repeteix com un mantra continuament dins del teu cap fins que no ets a la reunió, i un segon llarg molt més suau on, a més a més, pots completar l'equipament fixe amb un alien vermell (que queda a caldo), un pont de roca i una savina.
I la segona, l'Atardeceres, més equipada i molt menys compromesa, tot i que cal anar concentrat si es va amb el grau just. Al quart llarg, la primera xapa està relativament amunt, i cal fer una petita apretada per arribar-hi, sempre però, amb bona presa i roca de qualitat. Després et ve un tram excessivament equipat, tant per fer-lo amb lliure com per fer-lo en artificial, i un cop s'acaben els parabolts, encara hi ha un tros vertical fins que la paret es torna fàcil. Bizarre, com dirien a França.



Impressionant vista sobre la Miranda


Montserrat, una postal que mai no ens cansarem de contemplar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...