Bé, la vertitat és que no l'hem acabat, només n'hem fet els dos primers terços. Ja a dalt de la segona feixa, el pupurri de vies, i les dues cordades escalant l'Aranya just a sobre nostre ens han fet desistir de la idea d'acabar els llargs que ens quedàven.
Ell que darrerament escala poc, i jo que a part dels centenars d'excuses que tinc al catàleg, arrossego una galipàndria de cavall, voliem escalar alguna cosa fàcil, sense massa compromís, i sobretot, al sol, ja que almenys a Igualada, aquest matí, estavem a 2º.
M'ha proposat la via del Xavi al Serrat de les Garrigoses, i jo, que feia noséquantsanys que no escalava per aquella zona, m'he deixat convèncer amb un cafè. I ha anat d'un pèl que no la caguem amb l'elecció, ja que la via no és fàcil si no portes el material adequat, i crec que no el portàvem.
Segons la guia, amb els friends mitjans n'hi hauria d'haver prou, però jo crec que per fer-la només amb això s'ha d'anar molt sobrat. Nosaltres duiem els aliens fins al vermell, camalots del .75 al 2, algun fisurer i un parell de tricams petits. I jo he trobat a faltar el joc sencer de tricams i algun friend més gros.
D'entrada penso que els dos llargs de baix poca gent els fa, ja que les fisures estan totes tapades de sorra, i els forats i les plaques estan recoberts d'aquell líquen i aquell polsim típic de les zones poc transitades.
Per arrencar de terra, haurem de fer uns quants passos sobre una placa amb forats fins que podrem entaforar el tricam blanc (petiiiiit petiiiit), i una mica precàriment, el camalot verd, i entre els dos, ens protegiran el primer ressalt de la via fins que no arribem a la primera expansió. Escalem la placa ben assegurada i ja després la dificultat va disminuïnt fins a la reunió.
Per escalar el segon llarg, també hem hagut de fer una mica de jardineria per poder encavir un parell de friends en una fisura terrosa fins que no s'arriba a la primer pitó, que està bastant amunt i no es veu fins que hi ets a sobre.
Que ningú no s'espanti, que la dificultat és la que surt a la ressenya, és a dir, Vès i 6as, però s'ha de vigilar, i si es té una mica de traça posant seguros, millor que millor.
Els quatre següents llargs, fins a la segona feixa, ja són una mica més senzills, però porteu friends grans, que segur que els posareu.
La roca és quasi excel·lent en tota la via, llevat del cinquè llarg, on s'ha de vigilar, però està ben protegit.
I per acabar la parrafada, recordeu que els diumenges el camí que creua la paret per sota està molt transitat, i que hem d'anar moooooolt en compte a les feixes de no tirar pedres avall, ja que fàcilment podem provocar un disgust.
Cesc.
4 comentaris:
MOLT BONS, LA BARCELONA BLUEGRASS BAND!! A VEURE SI ENS VEIEM AVIAT.
sALUT
jua, a mi també em van voler enredar i com també duia un sac d'excuses vam passar a la veïna aranya, que el tram de baix és ben guapu i no se perquè la gent no el fa. A l'inici de la del Xavi li vaig fer un tientu quasi com pel diedre de l'aranya fins un llavi evident i llavors flanquejant a dretes... una cordada radera just va fer això. No se si és l'inici que expliques, en realitat no era difícil
Salut Aniol, !
Segurament si hagués portat un friend ben gros hauria tirat pel diedret, però vaig pujar directament per la placa de la dreta. Tampoc no és difícil, i la roca és més bona.
Ostres, perdona edunz, que ni tan sols t'he saludat. És que m'he posat nerviós al veure que un Camalot ha deixat un comentari (veure comentaris a la piulada anterior).
No, en serio, he conestat des del telèfon, és incòmmode ihe intentat estalviar paraules. És cert que vaig contemplar la possibilitat de pujar per l'Aranya fins al primer cordino, i després flanquejar, però vaig veure possibitats directe per la placa, ja que és un cop de gas, i encara que sembli una tonteria, el tricam blanc va quedar molt bé, i si hagués portat nums més grans, crec que es pot assegurar sense gaires problemes.
Apa, salut, i a l'espera de les primeres piulades d'esquí a Port de Compte !!
Cesc.
Publica un comentari a l'entrada