V de Ventafocs, Vendetta i.... animistes? Roca de Ponent Montserrat

Els animistes, a part de ser persones que posen ànima a tot el que és belluga i al que no també, són gent amb una dieta peculiar de la que pràcticament no he trobat informació. Els autors de la Via dels Animistes a la Roca de Ponent, (Pere Sunyer i Xavier Teixidó),  situada al Torrent del Pont, eren alguns dels seus practicants i segurament d'aquí el seu nom. Recordo una conversa amb el Pere Sunyer ara fa un bon grapat d'anys, mentre corriem tot fent la volta a la muntanya (Montserrat) juntament amb el J.V.Ponce, en la que em va fer cinc centims... perdoneu la meva amnèsia però no us puc explicar absolutament res d'aquest estil o manera de concebre l'alimentació.

La bonica roca de ponent, tants anys allà i sempre havia passat de llarg...

El que si que m'imagino es que deuria ser força austera. Ho penso per dos motius: l'escanyolit que estava el Pere (un fibrilla) i pel minimalisme de l'equipament d'aquesta via. Tota una lliçó del que és obrir per baix en aquest massis on les possibilitats de protecció tampoc són abundoses. La via té un començament que ja et posa a lloc, un primer llarg plaquero molt guapo i que et pilla un xic fred. El segon i tercer llarg tenen un equipament poc apreciable (i visible) i gaudeixen d'una roca i un ambient digne de les millors plaques de la cara sud.

l'Edu apretant al primer llarg per entrar en calor

Hem aprofitat el descens per reequipar alguns ponts de roca que disposaven de cordinos rònecs. Ara n'hi ha de nous, més bons i més visibles, però en pocs mesos aquest segon aspecte (el de la visibilitat) desapareixerà i tornaran a formar part de la roca com sempre. Només hem canviat els ponts que hem trobat més claus i més resistents, uns 3 o 4 en total. Per començar aquest peculiar règim porteu els alliens i uns quants tasconets. Ah! i una brúixola per navegar en la direcció correcta!!!

Un dels ponts reequipats...

3r llarg, 5 estrelles de la Ventafocs!!!

Un parell de mesos abans que s'obrís la via anterior, l'Armand, el Koki Gassiot & cia, van fixar-se en la línia més pregona de la paret: un mur compacte rematat per un diedre suspès al darrer llarg. És la Ventafocs, una via on trobarem tots els ingredients d'una bonica escalada: Bona roca, fisures desequipades a la part superior i murs amb alguns passos de finura a la primera meitat de la via (aquests resten equipats amb spits, alguns una mica tocadets..) Menció especial als dos últims llargs!!! imprescindible!

En Marc arribant a la 1ª reunió

Foto típica del darrer llarg OW

Perque la carbassa torni a ser un espectacular carruatge i per poder trobar-se al príncep blau al cim, només caldrà portar 14 cintes, alguns tasconillus i friends fins el 4 o 4,5 (Camalot). Si trobeu un peu de gat desaparellat del nº 36 feu guàrdia dia i nit a peu de via, doncs segur que encaixa a la perfecció al peuet d'alguna aventurera despistada!!!










I per acabar la trilogia a la Roca de Ponent una mica de ferro i magnesi!!! La Vendetta és una via d'esportiva, res a veure amb les anteriors. Equipament exel·lent i de bona qualitat acompanyada d'un segon llarg de 7a i 40m que per si sol ja es mereixerà una bona birra al Granada!!! graus apretadets (per a mi) exepte el darrer llarg que crec que és bastant més fàcils que els anteriors per tenir només un + menys... porteu 16 cintes i un batut de creatina!!!

Darrer llarg de Vendetta, 6c+

La primera escalada amb l'Edu Gilabert i les dues restants en una mateixa i completa jornada amb el Marc Muntanya, el pastor de Taradell!!!

Kalamontse