Una via a la Roca dels Arcs, el seu nom "Lidia". Oberta el mes de setembre de l'any 82 va ser la primera via oberta en solitari a una paret amb moltissim espai i línies esperant que algú s'hi fixés en elles...
L'altre dia abans d'anar a fer la Cruel Pasión vaig fer una ullada a les dates d'obertura d'una i altre via. Vaig flipar com, amb tot el que hi havia per explorar a la paret, Wenceslao i companyia es despengesin des de la feixa del cim per equipar una via que trepitjava i es creuava més d'una vegada amb la seva predecesora, la "Lídia".
 |
| El mar de nuvols que ens havia de fer de matalàs, ens va acabar engollint! |
A banda de la notable manca de creativitat i de l'estil mediocre que es va fer servir per obrir la "Cruel Pasión", cal dir que la via en general no està malament, sense ser cap meravella. Sincerament, després de fer la setmana passada l'atrevida "El Placer del gesto", amb un equipament auster i un traçat i roca molt bons, aquesta segona via no m'ha sorprés ni en l'equipament (n'hi ha més, tot i que en pitjor estat -burils-), ni pel traçat amb un primer llarg molt contundent i obligat pel bell mig d'una placa amb espits (6 en 30m...) on cal donar la talla tant en alçada, com en grau...
 |
| Seqüència arribant a la R-2 després d'empalmar L-1. S'observa la corda ben tensadeta i una bona inflada de braços... |
Un segon llarg no tant obligat amb una part comuna amb la Lídia, tercer bonic o cal portat un rivet hanger o tascó petit per escanyar un cap de buril al pas clau del llarg (les xapes recuperables no entren...). Quart llarg amb inici tétric i brut, tot i que després tampoc es tant xungo com sembla a primera vista i amb els burils del sostre que tampoc costen tant de veure com diu la ressenya i, en tot cas, aquest desplom té canto típic de la regió i un bon rocam. Cinqué i sisé llargs molt bonics amb una roca exel·lent i una dificultat més moderada.
 |
| Penúltim llarg, 45m per fruir entre boires! |
En definitiva, una via de les "rares" que em faltava a la col·lecció i on molta portar 12 cintes llargues, alliens i quelcom per escanyar un cap de buril (repeteixo, no valen les plaquetes!!!).
Deixo una ressenya, poder la més bona, que he trobat d'aquesta via.
 |
| ressenya Cruel Pasión, Roca dels Arcs (del Xavier Vilella???) Ascensió per Joan Ninot i Riki en un dia de boira |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada