El placer del gesto, Vilanova de Meià

Feia més d'un any que no visitava aquesta magnifica pared de la Noguera. Al vespre, amb les possibilitats d'enganyar a algú per anar-hi gairebé esgotades, vaig fer un darrer intent amb el Guillem Barrios, tants anys que ens coneixem i encara no haviem escalat junts!!!

- Què vols fer?
- El placer del gesto!
- És molt xunga?
- No passa de 6b...jijijiji...

Com mola retrobar-se amb Vilanova quan fa temps que no la visites!!! La llum que acostuma a omplir d'energia aquest racó de la comarca assetjat per la boira, et fa venir unes ganes boges d'enfilar-se pels seus asoleiats murs.

Oberta per l'Armand Ballart i el Xavier Culell l'any 1984, donant tota una lliçó del que és obrir una via amb elegància, per sota i en lliure, "El Placer del gesto" encara és una ruta que transmet respecte a la bonica muralla de la Roca dels Arcs, d'aquelles on cal navegar en escalada lliure pel terreny més amable i amb una bona dosi d'intuició per poder trobar les poquíssimes assegurances que hi ha en tot l'itinerari.

L-2 amb un desplom final de blok

Si be l'escalada no és fàcil cal dir però que tampoc és massa difícil amb unes sortides de 6a/b a navegar sempre per un bon rocam de presses generoses amb una verticalitat que afegirà ambient a l'ascensió quan mirem avall i veiem l'estona que portem sense xapar res!

darreres dificultats abans d'arribar a la R-3

En definitiva, igual que d'altres del seu estil, com l'aresta Arcarons dels plecs del llibre, una via que per mítica he trigat temps a anar a fer i que, sense decebrem, ha resultat ser menys difícil del que em pensava. Ah, he trigat  més temps en trobar l'itinerari en alguns trams que no pas en escalar-lo!!!

Sense ungles... Guillem Barrios i Riki

Les proteccions que trobarem (spits en la seva majoria, alguns amb xapa d'alumini...) estan molt ben conservades:
- 3 xapes i un clau al L-1
- 3 spits al L-2
- 3 spits al L-3
- 3 spits al L-4
- 2 spits al L-5

porteu alliens, repetir el semàfor mola moooolt i poder algun tasconillo i 10-12 cintes per pensar que la podrem cosir, que sempre dona moral!

El més difícil és el tercer llarg, però al lloro peque als dos darrers llargs no ens passejarem (per a mi 5+/6a, res de IVº)!!!

disfruteu-la!

kalamontse