Coses d'estiu


Ja que aquesta setmana tinc molts compromisos i poc temps per escalar.....faré un petit resum d'unes alternatives per els dies calorosos, son vies que hem escalat aquest estiu i que es poden fer en un mati o una tarda.

VIA 7 D'AMOR 200m. 6c+ - ROCA NARIEDA

Situada a la cara oest de Narieda, es una bona opció per escalar un mati a l'ombra, sense arribar a la qualitat de les seves veïnes Nifo i Banda del Tako, es una linea molt ben trobada, que ressegueix una fina linea de fissures.
El segon, quart i cinquè llargs son molt bons.
La  via esta semi-equipada amb parabolts, claus i ponts de roca, es necessari un joc de friends i doble corda, ja que es baixa rapelan, ull amb l'ultim ràpel, es volat i fa 60 metres!!!!!
La ressenya la podeu trobar a la nova guia de l'Alt Urgell, una obra mestre!!!!!! o al Vertex n.241.

PD: un plan interessant per la tarda es anar a fer una visita a les basses de Nargo, prenem la carretera de Coll de Nargo a Isona, a uns 2 km aprox. trobem una cruïlla a ma dreta, que condueix al poble de Sallent,  la prenem i aparquem, les basses son just a sota!!!!!!

Les basses!!!!!!!











VIA PATXARAN 150m. 7a+/b - CONGOST DE VENTAMILLO

Aquesta via la vam repetir l'en dama d'escalar a Ordesa amb el Tersa, el congost del Ventamillo es un lloc còmode, sense aproximació,Peró el preu a pagar son els cotxes que passen per la carretera....i aquesta via en concret es un carmelet per disfrutar!!!!!!
La paret es a l'ombra a la tarda, i això et permet escalar amb la calma, sense matinar.
La via es bonissima, sempre amb un calcari molt bo i adherent, be potser el primer llarg no tant, esta equipada amb parabolts, fins i tot les fissures del tercer i quart llarg, porteu moltes cintes!!!!!
La baixada es fa rapelant, es pot fer per la via Peró no es aconsellable ja que desploma bastant, un cop al cim i d'esquenes a la carretera seguir a ma esquerra fins a trobar un pal amb una bandera de roba, des de allà es fàcil localitzar els ràpels.

         

Crec que la via original surt pels diedres de la dreta en els dos últims llargs, amb dificultats de 6b+/c, nosaltres vam sortir per la variant ressenyada.

    

                                                          En Tersa al tercer llarg, una fisura desplomada d'encastaments 7a.

VIA DEGENERACIÓ EXPANSIVA 175m. 6c+ - EL BISBE, MONTSERRAT.

Un altre bona opció per una matinal d'estiu!!!!! la via s'inicia uns metres a l'esquerra de la GAM, en dos llargs que ressegueixen una fissura fins a la còmoda repisa, ens havien dit que valia la pena entrar per la GAM, Peró som tossuts.....i si, crec que es la millor opció si no vols patir gaire jejejeje, de totes maneres tampoc es cap drama.

A partir d'aqui la cosa canvia i molt, la roca es torna noble i l'escalada passa a ser atlètica i mantinguda amb dos llargs de 6c i 6c+ molt bons!!!!! ull en arribar al primer spit del tercer llarg, si falles et menges l'arbre i la terrassa.....

En el cinquè llarg les assegurances no estan a prop i li donen IV+ ajajajajajaja!!!!!!!!

                                                          El Leon començant el quart llarg, 6c+.

VIA BARRUFETS 230m. 7b - FRARE GROS, MONTSERRAT.

L'ultima de les propostes d'aquet post, la Barrufets al Frare gros, la vam repetir dilluns amb lOscar.

Molt bona via, molt ben arreglada per escalar-la en lliure, canviant els burins per parabolts i algun clau.

S'ha de vigilar amb el primer llarg, la roca es una mica de la zona....Peró no es difícil.

Al segon llarg es deixa fer fins a dos xapes de la reunió, allà tot canvia jejejeje....

Ens van agradar  molt el tercer llarg, que vam empalmar amb el quart original saltant una reunió de parabolts per montarla a peu de la fissura del cinquè llarg, aquesta es monta en una sabina i dos claus, també son molt bons el cinquè i sisè llargs i l'ultim, molt aeri!!!!!

                                             Ressenya gentilesa d'en Piju.

Roger.

                                 

Cosmos Factory - Pollegó Est

Magnífica matinal per un dia d'estiu,  bona roca i baixada senzilla per l'altra banda de la cinglera. Tots els llargs són bons.
Nosaltres hem empalmat el segon i tercer llargs (cap problema), i ressenyar que els 6a's de la part de dalt de la via són bastant més difícils que els de la part de baix, així com l'equipament, més generós als primers llargs i més rancis a dalt. Pel que fa al material, tot i que portàvem per duplicat els aliens, crec que el segon joc no l'hem utilitzat.

Cesc.

Los prismaticos de Gavin - Ordesa

Dijous repetim visita a Ordesa, i es que ja mo van dir que un cop comenses amb aquesta vall es dificil deixar-ho.....
Si la primera visita a Ordesa ja va ser prou ambiciosa per mi, que era el meu debut, la segona no va ser pas per anar a repetir una clasica, pero tot arrivara, o aixo espero Miquel!!!!!!
I es que vaig tornar a pujar amb en Tersa, i com no podia ser d'un altre manera, amb aquet noi no pots anar a fer coses tranquiles......pero jo tambe i poso de la meva part, i es que s'ha d'aprofitar quan t'acompanya un company de cordada que et pot treure les castanyes del foc en un moment donat!!!!

Aixi que repetim el guio de la seman anterior, despertador a les 5:30, te, galetes i cap al bus.
Aquesta seman hi ha molt ambient al parquing de Torla, i coincidim amb bastants amics i companys, tots amb les seves vies escollides, i amb tots els bartuls a l'esquena enfilant cap al bus que ens deixara al prat.

La via escollida per aquesta semana Los prismaticos de Gavin, i el motiu una piulada den ganxets, ja que es una via molt nova, del 2008, i a priori no entraria en la meva llista de prioritats, pero llegint i rellegint el seu post i parlan amb en Tersa sembla una bona opcio per un " plat unic".....
Realment la via es molt bona, dificil, amb llargs amb roca dubtosa...el primer llarg es d'aquells que fa de filtre, molt mantinguda en sete grau, i amb un equipament acceptable.
Mencio especial es mereixen el segon, tercer i sise llarg, tots molt bons i amb bona roca, tot el contrari del sete, a la ressenya original veureu que hi posa llarg serios....i deu ni do si ho es, un 7a dels macos!!!!!!
L'ultim llarg tambe te la seva historia, un pas cabron sortint de la reunio m'espatlla l'encadenament....snif snif....pero el millor esta per venir, roca espectacular hi ha navegar per placa obligadeta de sise grau.

En resum una molt bona via, que et deixa ben a gust, i que per mi es un bon plat unic jejeje, on cal escalar i estar al cas de la roca en algun tram.

Vam estar-hi 8:30 hores sense corre, per que no es pot.....i vam anar amb dos jocs d'aliens i camalots fins el tres.

                     Segon llarg, 7a.

                                    El Miquel al segon llarg.

                                    Arrivant a R2.

                     Arrivant al final del tercer llarg, 7a bonissim!!!!!

                     Encetant el cuart llarg 6b+.

                     Mirant com encarar el pas dur del sise llarg, 7a+.

                                    Arrivant a la R6.

    Desmontant el sete llarg 7a serios......que el Miquel va resoldre amb temple!!!!!!!

PD: espero que en la propera visita caigi una clasica!!!!!!!!!

Roger

Pax Vobiscum a la Paret de Sta. Cecília.

Avui dissabte, potser no hem fet la primera repetició a la via, però no crec que de moment hi hagi passat gaire gent, encara. És una via difícil, obligadeta dins del seu grau, i molt i molt ben trobada i netajada per part del David, que en el seu dia devia haver fet un treball de jardineria i d'escarpa i martell considerable.
La via està pràcticament equipada amb barreja de parabolts, claus casolans nous i brillants i claus que sembla ben bé que portin 50 anys allà clavats. Malgrat tot, jo portaria alguna cosa més que no pas el joc d'aliens que proposa a la ressenya, sobretot coses petites.
Val a dir que nosaltres només hem fet fins a la meitat del sisè llarg, ja que la placa-xemeneia de 6a+ ens ha semblat una mica desfassada de grau, ja sigui per la placa o en xemeneia, i tenint l'STAE com a alternativa,....
En general la qualitat de la roca és acceptable o bona, tot i que, sobretot en el primer llarg, i ha algun tram que és bastant trencada i cal estar alerta, i al sisè, fins on hem arribat (2on parabolt), se'ns han trencat algunes llastretes que aparentment no s'havien de trencar.

Apa, aneu-hi aviat o la vegetació tornarà a ocupar els forats dels fisurers,...

Cesc

Via Xibalbà (Roca Gran de Ferrús)

Una altra vegada, cada cop que visito aquest indret me'n sento més atret, i poder-hi escalar és un luxe sempre gratificant per a tots els sentits. Des del punt de vista històric també amaga moltes curiositats. Una d'elles és la de l'últim maqui català, en Ramon Vila Capdevila, conegut com el Caracremada o Peus Llargs,  que durant el franquisme es va haver de refugiar al mas la Plana, situat un centenar de metres torrent avall del peu de la paret, perquè era perseguit per la guàrdia civil. El mateix Caracremada, en una de les seves persecucions, enginyosament es va arrencar les soles de les sabates per després tornar-se-les enganxar al revés i així els qui el perseguien es pensaven que anava en direcció contrària. Aquest maqui va néixer al proper poble abandonat de Peguera,  l'etimologia del qual prové de resina (“pega”), ja que aquesta s’extreia dels boscos de pi roig de la mateixa vall i s’utilitzava per unir les fustes dels vaixells en temps de plena esplendor comercial de Catalunya pel Mediterrani als (s.XIII i XIV).

Fet una mica de context històric, anem al gra. La via que vam escalar va ser la Xibalbà, i el company, l’Aniol Garcia. Via molt maca i molt recomanable. El segon llarg ens va semblar 6b+/6c, el tercer no ens va sortir en lliure, però de 2n i mirant-ho bé els passos sí que van anar sortint i és molt guapo, això sí, sempre per l’esquerra de les “xapes”, és poc intuïtiu, potser 7a/7b?, excel·lent. En el quart llarg les dificultats es concentren en un desplomet de 6a+/6b i el cinquè té excursions i és de navegar més, 6b+. Aquests dos són molt macos també. Els Aes que queden tenen un bon pati i unes sortidetes amb lliure prou interessants. Tot plegat en surt una via molt completa i de gran qualitat. Pel que fa al material, vam utilitzar friends mitjans, algun tascó i una o dues plaquetes recuperables.

Foto i ressenya de la via a http://joanjover.cat/ressenyes/?cat=40

 Nota: no sé si esteu al corrent (ara ja sí, vegeu el post anterior) de l’”Eurovegas” berguedà (salvant les distàncies)  que volen fer en aquesta zona, els terrenys de la qual són propietat d’un xeic àrab íntim amic del també xeic criador de falcons de Canalda. Es tracta d’un complex turístic de grans dimensions que suposaria la destrucció d’aquest paratge tant insòlit. A! Es veu que també hi està ficat un tal Vicenç Muñoz, membre de la junta directiva del Centre Excursionista de Montserrat...Per a més informació: http://salvempeguera.blogspot.com.es/

Kiku 

SALVEM PEGUERA! XERRADA INFORMATIVA

No fa massa llegia per aquests espais cibernètics, la preocupació d'uns escaladors per l'aparició d'unes xapes a la roca gran de Farrús... doncs be, sense menystenir aquest conflicte escric per advertir-vos del projecte de construcció d'un complex turístic al bonic poble de Peguera. Tot plegat estarà finançat amb capital provinent d'un emirat Àrab.

per tenir més informació us convido a venir el proper dijous dia 12 a l'ateneu cultural Ca la Samsona, c/S. Bartomeu 32 de Manresa on a les 19:30 els membres de la plataforma "Salvem Peguera" ens faran una xerrada informativa de l'estat del projecte i de les accions que hi estan duent a terme.

Fora Eurovegas, ni aquí ni enlloc!

riki

p.d. sap greu Cesc i Roger per xafar respectives piades... uns mesos sense escriure res i de cop i volta mira.... records!

CADE 2ª Agulla Travessany

La veritat és que em sap una mica de greu trepitjar la piulada d'Ordesa, però encara que la via no sigui cap "lolada", la proposta és escaient per l'època de l'any si la meteo és més bona del que nosaltres la vam trobar.
Amb els companys teniem previst una sortida llampec a pirineus per divendres i dissabte, ja que teòricament, el temps havia de millorar, i els dies havien de ser radiants, fresquets, però assollellats.
Però no.
La previsió de la meteo, un cop més, no va ser encertada.
Ens vam llevar el divendres al parquing de Cavallers amb la intenció de fer alguna via de per allà la presa, però amb totes les fisures mullades, i les nuvolades encara enganxades als cims, vam decidir, sense encert, pujar cap al refugi, amb l'esperança de que finalment s'imposés el sol, i poder escalar alguna cosa per allà dalt, com ara l'Esperó de Mordor.
Però no va ser així, les nuvolades van seguir enganxades, la temperatura no remuntava, i ara, a més a més, feia vent.
Tot va ser arribar al refugi a saludar al company guarda, i sortir a provar sort la CADE i si s'esqueia, acabar fent la cresta, encara que dos dels tres que anàvem ja l'haviem fet, -bé, en el seu dia, el Sergi es va quedar a mitjes també per una tempesta d'estiu, però jo li dono per bona-.

Total, que sortim esperonats cap a la 2º agulla directes cap a la CADE, amb un fred cada cop més intens, les mans cada cop més insensibles (anàvem una mica frikies d'equipament), i la incertesa per si ens acabariem mullant cada cop menys incerta.

Al fina vam fer la via, vam baixar cap al refu a fer un beure ràpid, i corrents i depressa sota una pluja fina cap a la furgo de nou.

Per als qui encara no heu visitat aquest racó del Pirineu, ja trigueu. Accés còmode, bona roca, bones vistes, i també la possibilitat de fer tot tipus de vies, crestes i caminades per la zona.

Cesc.

Somontano al Libro Abierto - Ordesa

No havia escalat mai a Ordesa, sempre hi havia algun motiu...o excusa per no fer-ho...jejejeje pero quan el Tersa em va proposar d'anar.hi, no se per que, li vaig dir que si sense pensar-mo.

El plan inicial era fer dues vies, per poder començar per una classica, i aixi veure de que anava el tema ordesia, pero les previsions de mal temps ens van fer canviar de idea, i el Miquel ho va tenir clar, anem a la Somontano que tothom diu que es molt bona i a mes esta bastant equipada.....i amb roca molt bona!!!!!

Ens llevem a les sis del mati, un cafe, unes galetes i cap a buscar el bus, al parquing ens trobem amb el Toti i el Pelut, que van al Tozal a fer la Brujas, i aqui ja em comença a agafar un mal cos......que no m'avandona en tota l'aproximacio!!!!!! el negit era evident davant de l'empresa que m'esperava en la primera visita a la vall!!!!
Pero tot va canviar quan vam començar a escalar, i mica a mica, em vaig relaxar i vaig disfrutar d'allo mes amb una via que trigare temps a oblidar!!!!!

Una via bonissima, molt atletica, amb les reunions equipades, i amb alguns espits als passos mes dificils de placa, que fan que el cap descansi una mica, nomes una mica....bastant mantinguda en 6c mes o menys, i que per mi es el grau obligat com a minim, ja que alguns llargs potser son mes dificils del que marca la ressenya!!!

La roca realment es bastant bona, pero cal para atencio, al cuart llarg 7a+, vaig tenir el meu primer ensurt, quan despres de la seccio de xemeneia vaig arrancar uns quants blocs, que no se com em vaig fotre per sobre les cames!!!!!! per sort amb la ma dreta tenia un bon canto que no vaig deixar per res i em vaig salvar d'una bona volada sobre un alien groc!!!!! la cara dels companys que escalaven la Misogenos ho deia tot....-ja et veiem volant!!!!!! em van dir, que ven parit......
La majoria dels llargs son bons pero cal destacar el Ll 4 i Ll 5 per la seva continuitat, Ll 6 i Ll 7 per el seu ambient i Ll 8 per la seva qualitat!!!!!!

                                                     Arrivant al final del cuart llarg 7a+

                                                     Ambient insuperable a la R6!!!!!

                                                     Arrivant a R8.

    El Libro abierto.

El material que vam portar va ser un joc de tascons discret, aliens groc i verd doblat, i dos jocs de friends del 0.4 fins al dos i un num. tres.
Vam estar set horetes per fer aquesta magnifica via, una bona ressenya la podeu trobar aqui.


Roger

PD: davant les previsions de mal temps per dimecres la millor opcio era marxar d'Ordesa....i acavar escalant al cogost de Ventamillo, pero aixo ja es un altre historia.....

CALIDÒNIA - PERET N. D'AGULLES

Ja fa uns quants dies que hi vam anar i encara molts més dies que no treia els dits  per el blogg...
No se si per avorriment, un crisi d'autoestima, o el fet de veure els posts dels companys grimpacòdols de les vies més nords dels sectors més nords del vessant nord, us penjo la piulada.

Hi ha dies on la calor és tant intensa, que a les set del matí ja veus ben clar que no ets una persona massa fanàtica, et mires la corda... mires els tricams... mires la muntanya des de casa... mires el litre i mig d'aigua que t'enduràs i et sembla tant poca cosa...
 Si no fos que has quedat tindries molt clar que faries avui: Marxar corrents i plorant com un nen petit cap a banyar-te al riu canviant sense pensar-t'ho la corda per la tovallola, els triamps per unes xips i el litre i mig d'aigua, com no, per cervesa.
 Però no, he quedat. I en aquests casos és quan inevitablement la visió mental de Montserrat no més projecta un pla, el que sigui, però al lloc on l'aire condicionat el tenen més potent: La nord d'agulles.
 Entre  les vies que he fet  i les que ha fet la que hi ha a l'altre extrem de la corda en trobem una que no havíem fet ni ella ni jo!! La Calidònia. Una via de l'Hita i el Marti Jubany bastant nova (2010) paral.lela a la coneguda Verdaguer-Sassot.
  La via es tota en lliure, no molt difícil (max 6b/c) i pràcticament equipada amb espits, paraboltets  i un bon grapat de pitons casolans casolans (si, he repetit la paraula) col·locats tot sovint en llocs terrosos terrosos (si, he tornat a repetir la paraula). Sort que n'hi ha molts. No és una via especialment exposada però si que té passos obligadets, sovint sobre una roca de qualitat, diguem-ne...digne de la nord d'Agulles!
 Cal reconèixer la feina de neteja dels "averturers" (aventurers que obren vies) i per què no dir-ho, la feina d'equipament sobre un terreny dificultós d'auto-protegir, ja que la podem repetir amb cintes i algun friend mitjà per a l'arribada al cim (prescindible).
 Al final, novament sorpresos per la fresca d'aquesta raconada (amb jerseiet inclòs), arribem al cim a migdia, just a temps per acomiadar l'altre mitja cordada i marxar corrents cap al riu amb les birres, les xips i... merda! m'hauré d'assecar amb la corda!

Llullu.

Pd. Vinga avui amb foto i tot! (amb dit i tot, quin tros de foto!! hehehe!)

Pd2. Vinga una més maca...