Morgan et les Marmottes - Pic d'Esquella

Haig de reconèixer que quan em van proposar d'anar a fer aquesta via, i abans de mirar la ressenya, lo primer que em va venir al cap va ser: líquen, granit trencadot o via discontínua, és a dir, Pirineu, però com que igualment estic a tocar d'Andorra, em vénen a buscar i em tornen a casa, doncs mira, .... si l'escalada no és bonica el que sí és segur és que passaré una bona estona amb la companyia.

Però un cop més, les idees pre-concebudes són equivocades, ja que la via, ni té massa líquen (una mica,  a la part superior), té molt pocs trams on s'hagi de vigilar amb els cantos, i de discontínua res de res, llevat de la travessa després del tercer llarg, i el llarg de sortida,  la via és molt homogènia entre V i 6a+.

Els tres primers llargs, per mi, són els més bons, el primer ja té un passet d'adherència de (teòricament) V- on ja veus a venir que la via no serà del tot fàcil. El segon segueix una fissura en diagonal amb una arrencada difícil de nassos, i el tercer, fissura de dits perfecta que talla una placa que per sort, no és vertical.

Després del canvi de reunió, la via segueix un esperonet bastant vertical, amb dos llargs una mica més tranquils al principi, un tercer amb un pas que diu que és 6a on s'ha d'apretar de valent, i el darrer, que segons la ressenya que miris és 6b+ o 7a, on ho haurem de donar-ho tot si volem passar en lliure per superar els 15 metres desplomats, primer de diedret, i després d'encastaments de mans.

La via està força equipada amb parabolts, espits rovellats i claus bastant nous, però cal dur el joc de friends i el de fissurers. Tot i així, la ressenya del Luichy recomana el camalot del 3,5, però nosaltres ni el portavem ni el vam trobar a faltar.

I au, que em sembla que aquest cop he donat massa informació, i lo bonic de l'escalada és anar descobrint i trobant-te amb petites sorpreses a cada llarg.

Cesc.