Una altra alternativa per un matí d'estiu, aquest cop a Agulles, a la Bessona Superior. He trobat molt poca (cap, de fet) informació de la via a la xarxa, o sigui que, encara que no hi ha fotos, deixaré quatre impressions de la "Cavaller Errant".
Són només dos llargs, el primer més difícil que el segon, on caldrà estar habituat a penjar-se de merlets més o menys bons típics de Montserrat, bàsicament durant les tres primeres xapes, que són els 10 o 12 primers metres. Després, quan la via s'ajunta amb la GEDE, es progressa per un diedre pitonat (on hi ha alguna peça de museu que segurament no aguantaria una caiguda) que es pot completar amb algun friend que queda prou bé. A més més, cap parar atenció amb alguna presa que no sembla massa sòlida.
El segon llarg ja no té massa història, un Ae on en algun pas llarg caldrà apretar les dents, fins a la sortida fàcil de IV. Dels ploms que dibuixa la ressenya, ni cas, ja que el primer té el cable més que precari, i el segon no cal ni mirar-se'l, ja que s'arriba bé al següent parabolt.
A part de cordinos primets (de 3 mm.) pels marlets del primer llarg, hem fet servir els ganxos, el camalot groc, l'alien verd i una acanalada (prescindible, però és que és tant còmode de posar i queda tant bé, que no val la pena intentar fer l'estirada per arribar a la següent xapa).
Cesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada