dilluns, 20 d’agost de 2012

Margalida Nord + Maladeta Sud



Aquesta batalleta de dos intensos dies de muntanya surt de l'aparcament de Palancas del Hospital (?), l'esplanada gran que hi ha poc abans de l'Hospital de Benas, amb l'autobus de les 5 del matí, i acaba l'endemà al mateix lloc amb l'autobús de les 9 del vespre.
Han estat dos dies complerts d'activitat en alçada, enllaçant dues parets de desnivell similar però  de caràcter totalment diferent: La Nord del Margalida i la Sud de la Maladeta, passant per Salenques, Aneto, Coll de Corones i Coll d'Aragüells. És a dir, una matada.

Directa Orió a la Nord del Margalida:

Aquesta potser no és una via excessivament difícil, tot i que ho és més (almenys ens ho va semblar) del que sembla mirant la ressenya,  però sí que té un alt compromís, ja que l'entorn, l'equipament i sobretot, la qualitat mediocre de la roca, fa que s'hagi d'anar concentrat en tot moment i "homologar" gairebé totes les preses abans de tibar-les.


Nosaltres vam dur aquesta ressenya i aquesta altra, i entre les dues, molta precaució i una mica d'intuició, ens en vam sortir prou bé. Cal dir que el pitó del cinquè llarg ja no hi és, ja que se'ns va quedar a les mans mentre comprovavem si era prou sòlid.


Material: Joc de friends i joc de fissurers, i tres pitons per si de cas, que no vam utilitzar. Grampons imprescindibles per arribar a peu de via, i un piolet que ens va ajudar a passar la rimaia.

Via recomanable només per aquells que sàpiguen on es fiquen, els agradi el rotllo aventurer i en aquest cas, caminar més que escalar.

El Tempestats i l'Aneto

La Nord del Margalida des de la Cresta de Salenques

Al cim de l'Aneto

Arribant a l'Aneto, per Salenques, ens trobem amb el Patrice de Bellefon en persona que es disposava a bivaquejar al cim amb uns amics. Intercanviem quatre paraules, li transmetem la nostra admiració pel seu llibre i el seu historial com a escalador, i seguim cap al Coll de Corones i després cap al llac.




Directa a la Sud de la Maladeta:

Ens despertem, molt cansats pel tute del dia anterior,  amb l'esperança de que arribi de sobte un front de núvols, vent, tempesta i tota la pesca per no haver d'anar cap a la Maladeta, però no. Fa bo i s'intueix un dia de calma i calor intensa.
L'aproximació des del llac de corones és relativament ràpida, unes dues hores fins a peu de via, i de la via, ja està tot dit i coïncidim amb tots els elogis que se li puguin fer: roca excel·lent, ambient, línia, etc,... sens dubte, sota el meu punt de vista, la millor de la paret dins del seu grau (de les que he fet, és clar).






Pico Maldito des de l'Abadias

Bones vistes des del cim, i al final, tot el dia dient-nos que teniem temps i que no calia córrer, una mica més i perdem el darrer autobús que ens havia de portar de nou a la furgo, al plat d'espaguettis i a la cervesa fresca.

Cesc.


9 comentaris:

Grimpacòdols ha dit...

Ostia cesc quina pallisa!!!!! Per qui li agardi, es camina mes que s'escala....jajajjajajajja ja mas convençut!!!!!! Avisam per la propera.....
Felicitats per l'activitat!!!!!

Roger

Jordi Lalueza ha dit...

Caram, quina activitat de fons i de nivell tan ferma, i inèdita diria jo. Que potser us esteu entrenant per a la Integral de Peuterey o per a alguna activitat igualment extenuant? Sembla doncs que el títol que precisament el Joan Jover -juntament amb el Paco Vargas un dels autors de l'Orió- va escollir per a un treball de Desnivel sobre el circ de la Maladeta i que era "Allí donde la ruina es bella" seria del tot encertat pel que apuntes.
D'altra banda que coincidissis i li esmentessis al gran mestre francès el teu respecte i admiració per la seva obra clàssica i l'endemà anéssiu a fer una via de la sud de la Maladeta és una gran coincidència molt evocadora, gairebé màgica. En saps el motiu, oi?

albertganxets ha dit...

Cesc que n'ets de bou!!!
Mentrestant sempre queixant-te d'estar fluix. El dia que quedem recorda'm que el pes del material el duràs tu

apa cuida't company
i no paris

Anònim ha dit...

Cesc,

Records des de la força telúrica de Guils.
Aquest cap de setmana també vam fer una via pels qui els agrada caminar: Montaner-Bescós al Cilindre i quasi ens trobem a la Maladeta.

Cesc ha dit...

Ei Roger, no t'havies tornat alpinista ?, ja tardes, allà hi ha un munt de vies amb roca pitjor que la pitjor de Montserrat!!! A més a més, m'ha dit un ocellet que el nom de la via és perquè es triga menys per anar amb un coet a la constel·lació d'Orió que per arribar a peu des de la Besurta fins a la via. ;-)

Hola Jordi, benvingut al blog, no conec aquest aricle del que parles, però el títol és del tot adient. D'altra banda, conèixer una personatge com en Bellefon ,i a més, poder parlar-hi una estoneta, es quelcom especial.

Ei Albert, no és el que sembla, he necessitat una setmana de massatges i "mimos" i encara no m'he recuperat! Hem de quedar aviat, no?

Hola anònim de Guils, amb aquestes poques pistes m'hauria de remuntar 20 anys enrera per saber qui ets, vaig equivocat?

Cesc.

Jordi Lalueza ha dit...

Gràcies Francesc, vaig arribar a casa teva, vaig trucar, i en no respondre ningú vaig entrar per la finestra...
Em refereixo a un article que va aparèixer fa temps a Desnivel sobre el circ de la Maladeta, signat pel gran coneixedor d'aquella zona que és en Joan Jover, que hi ha obert quatre vies i n'ha repetit alguna altra, i a més va ser qui va redescobrir la zona després de trenta anys d'oblit Ell és també com el Bellefon un pirineista fervent, com també ho és de fet en Jordi Lluch -l'autor juntament amb en Fèlix García i Francesc Minguillon de la via Directa que vas anar a repetir de la Maladeta. A més de pirineistes de referència -tots tres han pertangut al G.P.H.M., Groupe Pyreneiste de Haute Montagne- Bellefon, Lluch i Jover són uns referents en la divulgació de les activitats alpinístiques. En certa manera, doncs, amb la vostra activitat els heu fet un magnífic homenatge conjunt.
El que és una bonica coincidència és que després de trobar el patriarca dels Pirineus, féssiu la Directa. I és que quan Juan José Zorrilla -un altre divulgador, en aquest cas de Castella- en una molt bona entrevista que li va fer també a Desnivel, li va preguntar que si actualment hagués d'escriure la seva obra de les 100 millors dels Pirineus hi canviaria alguna ruta, ell va dir que no més de mitja dotzena, però que sempre s'havia quedat amb la recança de no fer-hi entrar el que ell diu el Pilier Sud de la Maladeta, que no és altra que la Directa, a més també del Cotiella i de la Collarada. Heus ací, doncs, perquè a més d'intensa, aquesta activitat vostra la guardareu per sempre més com una feliç coincidència d'ordre còsmic. El Cosmos, allà on som tots nosaltres i els nostres avantpassats, vigilats per Orió i per Escorpió.

Anònim ha dit...

Ostres Jordi, comentaris com aquest enriqueixen el blog en general i la piulada en particular. Moltes gràcies.

Cesc.

Anònim ha dit...

Perdona per no signar Cesc, segur que vas ben encaminat. Records,

ignasi

Anònim ha dit...

Osti tiuuuu!!
Quan de temps!!
Com que suposo que serà difícil que ens trobem a la mani, envia'm un mail a grimpacodols@gmail.com i sortim algun dia a escalar, no?

Apa, anima't.

Cesc.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...