Margalida Nord + Maladeta Sud

Aquesta batalleta de dos intensos dies de muntanya surt de l'aparcament de Palancas del Hospital (?), l'esplanada gran que hi ha poc abans de l'Hospital de Benas, amb l'autobus de les 5 del matí, i acaba l'endemà al mateix lloc amb l'autobús de les 9 del vespre.
Han estat dos dies complerts d'activitat en alçada, enllaçant dues parets de desnivell similar però  de caràcter totalment diferent: La Nord del Margalida i la Sud de la Maladeta, passant per Salenques, Aneto, Coll de Corones i Coll d'Aragüells. És a dir, una matada.

Directa Orió a la Nord del Margalida:

Aquesta potser no és una via excessivament difícil, tot i que ho és més (almenys ens ho va semblar) del que sembla mirant la ressenya,  però sí que té un alt compromís, ja que l'entorn, l'equipament i sobretot, la qualitat mediocre de la roca, fa que s'hagi d'anar concentrat en tot moment i "homologar" gairebé totes les preses abans de tibar-les.

Nosaltres vam dur aquesta ressenya i aquesta altra, i entre les dues, molta precaució i una mica d'intuició, ens en vam sortir prou bé. Cal dir que el pitó del cinquè llarg ja no hi és, ja que se'ns va quedar a les mans mentre comprovavem si era prou sòlid.

Material: Joc de friends i joc de fissurers, i tres pitons per si de cas, que no vam utilitzar. Grampons imprescindibles per arribar a peu de via, i un piolet que ens va ajudar a passar la rimaia.

Via recomanable només per aquells que sàpiguen on es fiquen, els agradi el rotllo aventurer i en aquest cas, caminar més que escalar.

El Tempestats i l'Aneto

La Nord del Margalida des de la Cresta de Salenques

Al cim de l'Aneto

Arribant a l'Aneto, per Salenques, ens trobem amb el Patrice de Bellefon en persona que es disposava a bivaquejar al cim amb uns amics. Intercanviem quatre paraules, li transmetem la nostra admiració pel seu llibre i el seu historial com a escalador, i seguim cap al Coll de Corones i després cap al llac.

Directa a la Sud de la Maladeta:

Ens despertem, molt cansats pel tute del dia anterior,  amb l'esperança de que arribi de sobte un front de núvols, vent, tempesta i tota la pesca per no haver d'anar cap a la Maladeta, però no. Fa bo i s'intueix un dia de calma i calor intensa.
L'aproximació des del llac de corones és relativament ràpida, unes dues hores fins a peu de via, i de la via, ja està tot dit i coïncidim amb tots els elogis que se li puguin fer: roca excel·lent, ambient, línia, etc,... sens dubte, sota el meu punt de vista, la millor de la paret dins del seu grau (de les que he fet, és clar).

Pico Maldito des de l'Abadias

Bones vistes des del cim, i al final, tot el dia dient-nos que teniem temps i que no calia córrer, una mica més i perdem el darrer autobús que ens havia de portar de nou a la furgo, al plat d'espaguettis i a la cervesa fresca.

Cesc.