Amb el LLullu i l'Aniol varem estar un parell de dies escalant per aquest massís tan guapo que mai et deixa indiferent. La idea era escapar de les boires i les pluges de les terres catalanes, i ho vam aconseguir. Bé, a mitges, de la pluja sí, però de la boira i el fred no tan...Aquí van unes fotos:
 |
| Primer llarg de la Mèche Courte a l'Espluga de les Golondrinas. Un 6c exigent, segell Ravier. |
 |
| Segon i últim llarg per nosaltres (ens hi vam posar tard i se'ns va fer fosc, comprenent, també, el nom de la via). Es tracta d'un A2 entretingut. Només sortir de la renunió poses un camelot #4 (a la foto), tibant-li d'artifo va saltar. L'aniol va volar fent un factor 2, el pitó de la R va aguantar perfectament. Interessant inici. Més amunt uns tricams en uns foradets aguanten ben curiosament. |
 |
| Pilar Sobrabe. Enfilant el camí per la Futuro Incierto |
 |
| Esclant el primer llarg. La taca taronja que espatlla la foto es tracta del Llullot,je,je. Per cert, que ahir feia anys. Felicitats!! |
 |
| Tercer llarg, molt bo. |
 |
| La boira i el fred més que rigorós ens van estar fent la guitza tota la jornada. |
 |
| Vuitè llarg. Segurament el més dur, tan pel cansament acumulat que ja portes com per la tirada en si. Personalment el vaig fer de segon amb penes i treballs. Amb lliure la ressenya marca 7b, ha de ser brutal. |
 |
| Extreta de pijuclimb.blogspot.com. |
No vam poder fer els últims dos llargs, que com diu tothom: "semblen molt bons", una llàstima. Vam baixar el sistema de ràppels (4) ja de nit. Alguns són volats que amb la boira es van fer molt impressionants. Total, una jornada completa i una via exigent. Molt ben trobada i amb el grau força collat. Ens van quedar les ganes de repetir-la en millors condicions i poder-la acabar. S'hi haurà de tornar.
Kiku.
Important (que m'ho vaig deixar, perdoneu)
Llullu diu: ens vam endur un pitó de
regal al llarg 6 segons la ressenya i ara ha quedat un passot obligat i
amb un "beicon" que ni us explico!! Si voleu pugeu un universal i un
martell. Estava just en el pas en que deixa el tram comú amb la
Fredi-Picatxu. Creieu-me, la galeta és sèria i el pas delicat. Ho
sentim, el vam treure amb la ma i no duiem martell.
4 comentaris:
Què tios, no és prou difícil que hi heu d'anar en condicions hivernals? Sou uns cracks nois, felicitats.
Aquesta piulada ja és més bona !!hehehe
Per cert Kikot, merci per presentar-me el Camalot nº Aniol! Avui ja hem anat a a alliçonar-nos per agulles...quina clatellada!! Crec que m'apuntu a un cursillu d'iniciació que m'ensenyin a escalar de nou!!
Per cert, el que si molaria comentar és que ens vam endur un pitó de regal al llarg 6 segons la ressenya i ara ha quedat un passot obligat i amb un "beicon" que ni us explico!! Si voleu pugeu un universal i un martell. Estava just en el pas en que deixa el tram comú amb la Fredi-Picatxu. Creieu-me, la galeta és sèria i el pas delicat. Ho sentim, el vam treure amb la ma i no duiem martell.
Llullu
Ostres Llullot sort que ho has vist.Ho he afegit a l'entrda ppal. A! i a l'Aniol te'l vaig presentar com a un multirang, el què passa és que a la foto no s'aprecia prou bé.
Axins que clatellada montserratina...venint del Nando no m'estranya tampoc. Val la pena tornar-hi o què??
kiku
Publica un comentari a l'entrada