El cas és que anàvem a escalar cap a la Paret d'Aragó, però, malgrat que el meteocat havia jurat i perjurat que faria sol i que les fisures estarien seques, quan vam baixar del cotxe, fotia una rasca de mil dimonis i la boira ni tan sols ens deixava endevianar per on anava la via que teniem pensat fer, i les fisures no tenien pinta d'estar seques.
Normalment, el plà B en aquests casos sempre és el bar, però aprofitant que la pista aviat serà una autopista, ens vam arribar fins a Montfalcó a veure si per casualitat tenien la ressenya de la cresta en qüestió, que tots sabíem que existia, però ningú no l'acabava de situar.
 |
| Al matí, esperant el sol del Meteocat |
Cesc
3 comentaris:
Excel·lents les fotos!
Molt bona la foto de l'esperó, és de la cresta?
Sí, a la cresta hi ha dos llargs que podríem dir d'escalada, que són el primer i aquest de la foto, que crec que és el setè. La resta són grimpadetes i ressalts de com a molt quart grau. Lo millor, però, les vistes.
Publica un comentari a l'entrada