dilluns, 2 de maig de 2011

La Vespa i la Bessona Sup.

Aquest matí hem fet amb el Sergi un parell  parell de vies per la regió d'Agulles. Hem escalat l'Aresta Brucs de la Vespa, i l'Atardeceres a la Bessona Superior.
La primera té un primer llarg d'aquells que la frase pujainomirisavallperquèsicausarribesaterra es repeteix com un mantra continuament dins del teu cap fins que no ets a la reunió, i un segon llarg molt més suau on, a més a més, pots completar l'equipament fixe amb un alien vermell (que queda a caldo), un pont de roca i una savina.
I la segona, l'Atardeceres, més equipada i molt menys compromesa, tot i que cal anar concentrat si es va amb el grau just. Al quart llarg, la primera xapa està relativament amunt, i cal fer una petita apretada per arribar-hi, sempre però, amb bona presa i roca de qualitat. Després et ve un tram excessivament equipat, tant per fer-lo amb lliure com per fer-lo en artificial, i un cop s'acaben els parabolts, encara hi ha un tros vertical fins que la paret es torna fàcil. Bizarre, com dirien a França.



Impressionant vista sobre la Miranda


Montserrat, una postal que mai no ens cansarem de contemplar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...