dissabte, 14 de maig de 2011

El capità que va perdre un rem..



Aquesta és la història d'uns mariners, dos toçuts brumets, obstinats a navegar per un mar que en el passat ja els havia fet tornar a port...

 La seva tenacitat i ganes de tornar a navegar van fer que es replantejesin l'estratègia tot incorporant a l'empresa a un experimentat capità que portés les regnes del projecte per arribar a bon port. Però les dificultats es van presentar mar endins. Allà calia desafiar unes onades entorn al 7b/7b+. El capità, observat amb admiració per la seva tripulació, en plena lluita i a punt de sortir de les darreres onades que li portaven a unes aigües més calmoses, va caure per babor... els mariners entre la sorpresa i l'angoixa van recuperar el que quedava del seu lider i, en veure que anaven a la deriva, és van encomanar a Zeus, deu del cel, que va fer acte de presència en forma d'un sorollós aparell metàl·lic que oscilava en un equilibri precari per sobre dels seus caps. Del ventre groc d'aquella figura mitològica va sortir una criatura extranya, plena de pels i d'un aspecte prou rústic...

Així va ser com aquell extrany personatge s'endugué al nostre capità per presentar-lo davant l'assemblea ordanària de curanderos que es feia tots els divendres abans del partit de futbol del vespre. Diu la llegenda que aquell capità va tenir el seu càstic per les continuades mostres de canivalisme animal impròpies pel temps en el que li va tocar viure.

Tot i així encara corre la veu, entre marmotes, faisans i ratolins de muntanya, que el capità encara es viu i que el seu esperit espera pacientment rere un arbre que algun animaló se li posi a l'abast de la seva extraordinària punteria.

 Aneu alerta, bestioles, aneu alerta....!!!!



imatges del moment de levitació del Capità Vilella i de la desolació dels seus deixebles... que et recuperis aviat capità!!!!



continuarà...

riki

6 comentaris:

Cesc ha dit...

Ei Kalamontse, felicitats pel relat, jo, crec que està escrit en el nostre destí que si no fas tu els tres primers llargs d'allà no passarem.

KALAMONTSE ha dit...

joder quina mandra.... hi podriem anar de nit que ja me'ls sé de memòria!!!!

en fi, la setmnana que ve tornem amb la cordada original, no?...

EdgarWorld ha dit...

Anims Capita Vilella!!!
La cordada original i el petit vengarem la teva lesio.
AUPA CAPITA.

Llullu ha dit...

Cagumtot Vilellot!!! què fots saltant per les parets?!! és que aquests que aprenen a escalar als rocòdroms...criatures de plafó...ja n'apendreu ja.jejeje
Quet milloris ben aviat, una abraçada!!
Riki, quedes instaurat com a redactor en cap de Grimpacòdols Post.!!

albertganxets ha dit...

sí sí, volem nous relats
si pot ser sense lesionats

apa vagi bé. Pintava a collegats, a les parets del pessó, per allà la Sang oi ?

Cesc ha dit...

Ei Albert, l'equip Grimpacòdols està en hores baixes, però REMUNTAREM !!!
Efectivament, la via es diu "No vols sopa ? nou plats".
En dos intents hem pogut fer fins al quart llarg, i si t'haig de dir la veritat, la via no és cap cosa. A priori podria ser una "love climbing", però la qualitat de la roca, i també la línia que segueix no m'acaba de fer el pes.
Està ficada amb calçador i molt forçada - massa - entre la Tanger i la Maleses.
Jo no conec gaire el Congost, però segurament hi ha vies equipades més guapes, com a mínim, els quatre primers llargs.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...