dilluns, 18 d’abril del 2011

Ecos Agulla Lluís Estasen, Via Mojo Picon

Si Montserrat ja desborda misticisme per tot arreu, la paret nord d'Ecos s'emporta la medalla d'or... Una aproximació preciosa i altiva, tranquil.litat assegurada, les motos tancades al garatge després d'un fatigós diumenge, lluny dels concorreguts sectors d'esportiva (que tant ens agraden), ocellets, moltes cabres i un parell de cabrons fent escalada agònica 100% montserratina!
Mentre pujàvem pam a pam l'extensa placa gris de la Mojo Picon, una sensació prou coneguda em rondava pel cos: escalada d'Agulles, tot mira avall. Els camps de patates que intueixes des de les reunions es converteixen en justes aderències...això vol dir escalada de peus i cul apretat.
Sort que amb en Goiko (la víctima d'avui) tot és riure fins al punt d'ennuegar-se  menjant l'entrepà a peu de via...
Pel que fa a la via en si, cal dir que la trobarem totalment equipada però de tant en tant hi ha algun cop de gas, però res extrem. Les seccions de 7è grau no son especialment difícils però hi ha passos que costen de veure una mica anant a vista.
La ressenya original marca deu cintes i hi ha dos llargs que tenen 11 xapes+reunió. Vosaltres mateixos...
En fi, una bona via oberta amb perícia sobre un bon rocam on caldrà posar-s'hi bé.
La ressenya original la trobareu al caranorte.

Goiko "culo fermatti"

Goiko "culo relaxatti"

foto d'autopromoció (jeje)
Salut i metres!

Llullu.

7 comentaris:

Cesc ha dit...

Osti tu, quines grenyes !!! ja t'hi cap el casc ?

Moltes felicitats a tots dos.

Llullu Monroe ha dit...

...per això no en duc... de fet me les vull deixar a l'estil Merlyn Monroe...jejeje

albertganxets ha dit...

aquesta la tinc apuntada per quan trobi algun màquina montserratí que m'hi porti.
Ombra, roca bona, raconet idílic... ho té tot per convertir-se en la perfecta candidata d'una tarda d'estiu.

vagi bé

Mingo ha dit...

Quina por el tiuuu de la última foto, que deu de ser el mateix que no xapa tots els seguros.
Una abraçada i felicitats

TRanki ha dit...

waaah boww, pel que veig es fa difícil seguir LES CLEKES eh???

Per ecrt, com vau arribar? Pel flaqueyu des de coll, o des de dalt i mig baixant? En quin estat esta la aprox???

MOTIVATUS SUM!!!

paca ha dit...

..."les seccions de 7 no son pas gaire dificils..." ah!, molt be,demà hi vaig.

Salut i records al meu "amic" verd.

Llullu ha dit...

Ei Mingu! Creus que són maneres de tractar a un exalumne? com creus que creixerà la canalla si ens fiquem amb el seu físic?...jajajaja

Ei TR! L'aprox seguida va ser la usual: coll del miracle i flanqueig a peu de tàpia. Hi ha uns cables que faciliten el pas per la zona esllavissada. Des del cim ja no vam tornar a peu de via i vam fer tot el camí superior d'Ecos fins a coll de Porc... Tot aquest CAMÍ està(va) ple de cordes fixes i xapes inox FIXE-FEEC. Algú sap qui és l'autor de tal porqueria?

Hola Paca! El teu amiguet verd s'ha integrat perfectament al cole i és un estudiant molt aplicat...jejeje Tenim pendent la/es via/es!!! Tria dia i lloc!!

Albert, no et facis el modest que tots sabem el que ets: PLORAMIQUES!! jajaja.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...