Hem enfilat la pista (bé per una C-15, o un tot terreny, malament per turismes) de la vall del riu Filià criticant com és normal l'estat d'abandó en el que van deixar la vall quan van abandonar el projecte de l'estació d'esquí, pilones fantasmes tallant el paissatge a banda i banda, i unes pistes amples fetes a cop d'excavadora desvirtuant un paissatge que d'altra manera podría ser molt més bonic. Quina barra i quina falta de respecte!!
El cas és que a data d'avui la neu comença just al fons de la vall, allà on comencen les pendents per enfilar el cim. De pujada, és una passejada sense cap dificultat, amb pendents suaus fins al cim, i de baixada, cal vigilar una mica els primers metres sota el cim, i tenir en compte que hi ha una canal que és estreta i s'ha de ser una mica àgil girant, sempre però en pendents moderades. Per a nosaltres, sense dubte, la putada més gran ha estat l'estat de la neu, ja que anàvem una mica massa tard i al final, el principal objectiu (aconseguit) era salvar lligaments creuats, tíbies i peronés.
 |
| Hem pujat per la dreta (no es veu), i hem baixat pel dret |
Malgrat que el risc del BPA és només 2, ha calgut anar molt amb compte, ja que a la nit amb prou feines hi ha hagut regel, i a la que ha sortit el sol, la temperatura s'ha disparat d'una manera exagerada. Pel que fa a l'estat de la neu, a les pistes en dirien pols-primavera, però jo crec que és més aviat primavera-estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada