Novament al Cadí, un dels indrets per mi més bonics del Pirineu català, aquest cop per tri-pitir aquesta via que, malgrat tenir més herba que roca, que a més, és de pèssima qualitat, m'agrada.
És una bona opció per fer amb gent que estiguin a cavall entre l'excursionisme i l'escalada, però que no els faci por transitar per terrenys de roca trencada i pendents vegetals molt sovint en flanqueig, on una relliscada podria tenir quasi amb tota seguretat conseqüències nefastes. És, com moltes vies aquí al Cadí, més enllà de la dificultat, terreny d'aventura.
No cal dir que la via està pràcticament desequipada, només té una "reunió" amb dos pitons a 30 mts. de terra, i algun cordino i algun pitó esporàdics repartits en els més de 350 mts de recorregut que té la via. Malgrat tot, com que la dificultat és més aviat baixa, i molt sovint no hi ha fissures prou bones com per assegurar-s'hi, amb uns quants fissurers i 4 friends, en tindrem prou per assegurar-nos i muntar les reunions, que no cal dir-ho, es fan allà on ens sembli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada