dissabte, 28 d’agost del 2010

Barrufets al Frare Gros

Un viot que val la pena escalar ben aviat abans no es tornin a tapar les fissures i els forats. Felicitats als restauradors, van fer molt bona feina.


Res que no s'hagi comentat en altres repeticions, roca prou ben sanejada (tot i així encara s'ha de vigilar) i parabolts que van donant vidilla i permeten apurar cadascú fins al seu nivell, amb un mínim obligat que podria ser ben bé 6a o potser una mica més als llargs 5 i al 7.


El primer 7b és nyapós, molt de peus i molt difícil (si no, no seria 7b suposo), i més amunt, al setè llarg, hi ha un altre 7a+ que és un cop de gas assegurat per un parell de friends fins a caçar un parabolt que hi ha una mica més amunt. 


La resta de les dificultats són més aviat de continuitat i més o menys es van fent bastant bé. Per mi, els millors llargs són el tercer, el sisè i el vuitè. 
Per llargada es poden empalmar el primer i el segon llargs, però en aquest cas s'ha de dur moltíssimes cintes, el tercer i el quart, factible però amb fregament, i el vuitè i el novè, em sembla que per collons perquè no he vist cap reunió al final del 6b+. 


Material, joc de tascons, aliens i camalots fins al 3.
Hi ha més i més bona informació, a més de fotos, al blog del Piju

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...